UNIVAC I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
UNIVAC 1

L'UNIVAC I (acrònim d'Universal Automatic Computer, en català: Computadora Automàtica Universal) va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John William Mauchly van ser-ho també de l'ENIAC pocs anys abans. La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades administratives i de bancs, és a dir no es tractava d'una màquina per a càlcul científic. En un principi a l'UNIVAC li va costar trobar clients doncs requeria que totes les dades fossin introduïdes mitjançant cintes magnètiques i no tothom tenia les dades en aquest format per això van haver d'incorporar a la màquina dos equipaments de processament extern que s'encarregaven o bé de convertir de targeta a cinta o a la inversa.

Els primers contractes que es van signar per la instal·lació de l'UNIVAC van ser fonamentalment amb agències governamentals a causa del seu elevat cost, que inicialment havia estat valorat en 159.000 $ però que finalment es va elevar fins als 1.250.000 $ o 1.500.000 $ segons el cas. Tot i que aquest cost era assumible per la majoria d'agències governamentals i empreses, no ho era per les universitats per la qual cosa Sperry es va veure "obligada" a cedir alguns sistemes a universitats com Harvard, Pennsylvania i el Case Institute of Technology a Ohio. Tot i que a causa de la seva tecnologia aquestes màquines van esdevenir obsoletes relativament ràpid cal destacar que l'Oficina del Cens les va fer servir durant 12 anys (fins al 1963), i que altres empreses no les van abandonar fins a principis dels 70.

Físicament l'UNIVAC es caracteritzava per tenir 5.200 tubs de buit, pesar 13 tones i consumir 125 kW, tot i això era capaç de realitzar gairebé 2.000 operacions per segon amb el seu rellotge de 2,25 MHz. La mida de la seva unitat central (només el processador i la memòria) era de 4.3x2.4x2.6 metres i el sistema complet necessitava una habitació de 35 metres quadrats per ell sol. La característica tècnica més destacable era la seva memòria. Tenia capacitat de 1.000 paraules de 12 caràcters que es representaven de manera similar que en altres màquines de l'època: cada posició representava un dígit en decimal i l'últim dels dígits era el que indicava el signe. També tenia buffers de entrada/sortida de 60 paraules cadascun. La implementació de tots aquests estava basada en línies de retard de mercuri, cada línia de mercuri de 10 paraules tenia les següents 3 seccions: una columna de mercuri que era el que retardava l'electricitat i feia que la memòria memoritzes, uns amplificadors i detectors que permetien recuperar i ampliar el senyal quan sortia del tanc i finalment un canal de recirculació que permetia realimentar la columna de mercuri i canviar l'estat d'aquesta depenent de què s'hagués de situar a la memòria.

Les instruccions tenien una longitud de 6 caràcters alfanumèrics que es desaven 2 a 2 en memòria. Per fer-nos una idea una suma necessitava 525 microsegons mentre que una multiplicació 2.150 microsegons; totes aquestes operacions es realitzaven en aritmètica decimal i no en binaria com seria l'habitual actualment.

Com ja hem comentat anteriorment l'entrada de dades a la màquina es realitzava mitjançant unes unitats de cinta externa anomenades UINISERVO que eren una modificació d'una màquina d'escriure electrònica d'BM i un oscil·loscopi. Les seves característiques li permetien escriure a 100 caràcters per polzada tot i que era compatibles amb els antics models que eren més lents. En un principi aquestes unitats treballaven offline, és a dir es carregaven les dades i després la màquina començava a treballar, amb el temps es va aconseguir que fessin la feina al mateix temps que funcionava l'UNIVAC i amb això es va aconseguir augmentar força el throughput de la màquina.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: UNIVAC I