Universitat Politècnica de Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: UPC)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Logo de la Universitat Politècnica de Catalunya
(Logo)

Fundada 1971
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Rector Antoni Giró Roca
Ubicació Barcelona
Estat Catalunya
Coordenades 41° 23′ 22.1″ N, 2° 6′ 57.5″ E / 41.389472, 2.115972
Alumnat
(curs 2010-2011[1])
38.520
PDI
(curs 2009-2010)
2.752
Pressupost
(2011)
343.154.600
Afiliació Xarxa Vives d'Universitats
Campus Baix Llobregat, Terrassa, Campus Nord
Pàgina web
Segell UPC.svg

La Universitat Politècnica de Catalunya o UPC, internacionalment coneguda com Barcelona Tech, és una institució pública de l'ensenyament superior que té com a objectius prioritaris l'estudi, la docència, la recerca i la transferència de tecnologia.

És la universitat tècnica més gran de Catalunya. Té com a finalitat la internacionalització, ja que és la major universitat tècnica de l'Estat Espanyol en quan a nombre d'alumnes graduats internacionals, així com la universitat espanyola amb més estudiants internacionals de màster. Al contrari que altres universitats politècniques del món, la UPC-Barcelona Tech és una universitat que aspira a l'excel·lència en tots els seus estudis, pel que té convenis amb les millors universitats europees.

Al juny de 2007, allotjava la súper-computadora més potent d'Europa: el MareNostrum.

És la seu de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat[2] i de la Càtedra Gaudí[3], entre d'altres.

Taula de continguts

[modifica] Història

El primer antecedent de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el trobem en la fundació, l'any 1968, de l'Institut Politècnic Superior, que va agrupar les escoles tècniques estatals ja existents a Barcelona. Aquestes escoles tenien una gran tradició i els seus orígens es remunten, en algun cas, a mitjan segle XIX com, per exemple, l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, que va començar les activitats l'octubre de 1851. Víctor de Buen, president de l'Institut Politècnic Superior, va ser el primer rector de la Universitat Politècnica.

Al març de 1971, es constituí la Universitat Politècnica de Barcelona (UPB), que inicialitzem estava formada per les escoles tècniques superiors d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) i de Terrassa (ETSEIAT), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i alguns instituts d'investigació. El mateix any 71, es crea l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació (ETSETB).

Poc abans, el 4 d'agost de 1970, s'havia aprovat la Llei General d'Educació i la finançament de la reforma educativa. Aquesta Llei comprenia tot el sistema educatiu, des de l'ensenyament bàsic fins l'universitari, i establia els procediments de control i verificació de coneixements, el sistema d'ensenyament i el règim de docència i investigació. Així mateix, les universitats assumiren la gestió i l'administració dels seus centres i serveis. A més, la Llei preveia també la incorporació a l'estructura universitària de les Escoles Universitàries d'Enginyeria Tècnica i la d'Arquitectura Tècnica.

Així doncs, el 1972 s'incorporaren a la Universitat Politècnica de Barcelona les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) ara EET i la de Vilanova i la Geltrú (actual EPSEVG), l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (actual EPSEB) i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Mines de Manresa (actual EUPM) ara EPSEM. Aquell mateix any començaren les activitats a les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona i de Lleida, que ja havien estat creades per disposició oficial, però que no s'havien acabat de posar en marxa.

L'any 1972 es nomenat rector de la Universitat Politècnica de Barcelona el catedràtic Gabriel Ferraté Pascual, que ocupà el lloc fins al 1976, quan fou nomenat Director General de Universidades e Investigación, a Madrid. Per a substituir-lo, és elegit el professor Julià Fernández Ferrer, que fou rector fins al 1978. Després d'unes eleccions, fou elegit de nou Gabriel Ferraté, que ocupà el lloc de rector de la Universitat Politècnica de Barcelona i, posteriorment, de la Universitat Politècnica de Catalunya fins al 1994, moment en què deixa el càrrec per constituir la nova Universitat Oberta de Catalunya i ser-ne el primer rector. El 1994 és elegit rector Jaume Pagès i Fita, que exercí fins a l'any 2002, any en què les noves eleccions donaren la victòria a Josep Ferrer Llop. El 2006 es celebraren eleccions, accedint al càrrec de rector el catedràtic Antoni Giró i Roca, qui sortí reelegit al 2010.

Durant tot aquest temps, l'oferta docent de la Universitat Politècnica de Catalunya no s'ha aturat de créixer. L'any 1972, l'Escola de Manresa començà a impartir els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial i passà a denominar-se Escola d'Enginyeria Politècnica de Manresa (EUPM)ara EPSEM. Més tard, l'Escola d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona es convertí també en escola politècnica i a Lleida començaren a impartir-se, a més dels estudis de primer cicle, estudis de segon cicle. L'any 1974 començà l'activitat de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). Dos anys més tard, el març de 1976, es creà la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB). A Terrassa es creà l'Escola Universitària d'Òptica (EUOOT) ara FOOT a partir de una Ordre ministerial del 7 d'octubre del 1977 i, dos anys més tard, en la mancomunitat de Sabadell-Terassa es posà en marxa l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), que posteriorment, a l'any 1991, es traslladaria a la localitat de Sant Cugat del Vallès.

L'any 2008 rebé la Placa al treball President Macià en la categoria d'igualtat d'oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar.[4]

Actualment, la Universitat compta amb 24 Escoles i diferents ens de Recerca, i col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.

[modifica] Llistat de Rectors de la UPC

Nom Època
Víctor de Buen 1971 - 1972 (UPB)
Gabriel Ferraté i Pascual 1972 - 1976 (UPB)
1978 - 1994
Julián Fernández Ferrer 1976 - 1978
Jaume Pagès i Fita 1994 - 2002
Josep Ferrer Llop 2002 - 2006
Antoni Giró Roca 2006 - actualitat

[modifica] Principals magnituds

A l'any 2011, les xifres de la UPC eren les següents:

Universitat

  • 23 escoles i facultats en 8 ciutats de Catalunya.
  • 233 departaments, instituts i grups d'invegsigació i recerca.
  • 39.183 membres de la comunitat UPC.
  • 1 museu de Geologia Valentí Masachs.
  • 29.687 estudiants en estudis de grau, primer i segon cicle.
  • 3.011 estudiants de màsters universitaris.
  • 3.000 estudiants de doctorat.
  • 2.780 personal docent i investigador.
  • 1.694 personal d'administració i serveis.
  • 343.154.600 € de pressupost 2011,
  • 64.164.414 generats pel Centre de Transferència de Tecnologia.
  • 19.349 alumnes de primària i secundària participants en activitats d'orientació.

Mobilitat empresarial:

  • 2.680 empreses i entitats amb conveni de col·laboració.
  • 14 empreses creades i participants en el Programa innova e Innova 3.1.
  • 78 patents nacionals i internacionals.

Investigació:

  • 2.965 llibres, capítols i articles en revistes científiques.
  • 258 tesis doctorals llegides.
  • 949 convenis i projectes d'investigació.
  • 44.404 documents creats amb llicència Creative Commons.

Mobilitat estudiantil:

  • 2.070 estudiants UPC i estrangers en programes de mobilitat.
  • 87 convenis internacionals de doble titulació .
  • 14 fires internacions en 9 països.
  • 98 projectes de cooperació per al desenvolupament .

Altres estadístiques:

  • 89% dels nous estudiants sol·liciten la UPC com a primera preferència.


[modifica] Rànquings

A l'any 2011, la UPC se situa com la millor universitat politècnica d'Espanya i la número 87 del rànquing mundial d'universitats d'enginyeria i tecnologia, segons el rànquing QS World University.[5] El mateix any, s'ubica com la primera universitat europea en màsters Erasmus Mundus.[6]

[modifica] Escoles

  • CFIS: Centre de Formació Interdisciplinària Superior
  • CITM: Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdi
  • EET: Escola d'Enginyeria de Terrassa
  • EPSC: Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels
  • EPSEB: Escola Politècnica d'Edificació de Barcelona
  • EPSEM: Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa
  • EPSEVG: Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
  • ESAB: Escola Superior d'Agricultura de Barcelona
  • ETSAB: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
  • ETSAV: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès
  • ETSECCPB: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona
  • ETSEIB: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
  • ETSEIAT: Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa
  • EUETIB: Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona
  • EEI: Escola d'Enginyeria d'Igualada
  • FOOT: Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa
  • EUPMT: Escola Universitària Politècnica de Mataró
  • FIB: Facultat d'Informàtica de Barcelona
  • FME: Facultat de Matemàtiques i Estadística
  • FNB: Facultat de Nàutica de Barcelona
  • ETSETB: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona

[modifica] Centres de Recerca UPC

  • CCABA - Centre de Comunicacions Avançades de Banda Ampla
  • CD6 - Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes
  • CDPAC - Cen. de Documentació de Projectes d'Arquitectura de Catalunya
  • CEBIM - Centre de Biotecnologia Molecular
  • CERpIE - C. Recerca i Desenv. per a la Millora i Innov.de les Empreses
  • CETpD-UPC - C.E.T. per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma
  • CPSV- Centre de Política de Sòl i Valoracions (Center of Land Policy and Valuations)
  • CRAE - Centre de Recerca de l'Aeronàutica i de l'Espai
  • CRAL - Centre de Recerca i Serveis per a l'Administració Local
  • CREB - Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica
  • CREMIT - Centre de Recerca de Motors i Instal.lacions Tèrmiques
  • CRNE - Centre de Recerca en Nanoenginyeria
  • LACÀN - Centre Específic de Recerca de Mètodes Numèrics en Ciències Aplicades i Enginyeria
  • LIM/UPC - Laboratori d'Enginyeria Marítima
  • LITEM - Laboratori per a la Innovació Tecnològica d'Estructures i Materials
  • PERC-UPC - Centre de Recerca d'Electrònica de Potència UPC
  • TALP - Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla

[modifica] Centre de la Imatge i Tecnologia Multimèdia

El Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia és un centre docent adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya especialitzat en formació sobre els àmbits multimèdia, de la imatge i audiovisual. S’ubica al Campus de la UPC a Terrassa, a uns 25 quilòmetres de Barcelona. El centre imparteix dos títols oficials de grau, el Grau en multimèdia i el Grau en fotografia i creació digital —que és l'única titulació universitària oficial de l'Estat espanyol en l'àmbit de la fotografia. Ambdues titulacions de grau estan adaptades a l'espai europeu d'educació superior (EEES). A més dels títols oficials de grau, el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia imparteix diversos postgraus relacionats amb diferents àmbits d’especialitat de la fotografia, les tecnologies multimèdia i la comunicació audiovisual, i cursos de formació contínua Open Knowledge, un catàleg específic d’assignatures per reforçar les competències entre els professionals de la fotografia, la imatge i la comunicació audiovisual. Ofereix serveis de formació de grau (Graus oficials en Fotografia i Creació Digital i grau oficial en Multimèdia) i formació de postgrau. En l'àmbit multimèdia, audiovisual i de creació digital. Presenta àrees temàtiques de fotografia i creació digital, multimèdia i audiovisual.

[modifica] Consell d'estudiants

El Consell de l'Estudiantat, CdE, és l'ens estudiantil que representa els estudiants de la Universitat. Impulsa campanyes de defensa dels drets de l’estudiantat i lluita per aconseguir millores a la vida universitària (tant acadèmica com d'oci). A més, el Consell financia associacions i delegacions a través de la Comissió d’Afers Econòmics i de la Comissió d’Afers Econòmics de les Delegacions.[cal citació]

[modifica] Organització territorial

La UPC té presència a les comarques de Barcelona amb instal·lacions pròpies a les següents ciutats: Barcelona, Castelldefels, Manresa, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.

[modifica] Vegeu també

[modifica] Referències

  1. Sánchez, Sònia. «Les universitats catalanes debaten la seva integració». Diari Ara [Barcelona] (23/10/2011), p.14-15. ISSN 2014-010X.
  2. Càtedra UNESCO de Sostenibilitat
  3. Càtedra Gaudí
  4. DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008
  5. [1]
  6. Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech 2010/2011. Servei de Comunicació i Promoció de la UPC, 2010 (8697). Dipòsit legal: B-37232-2010.

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües