USS Saratoga (CV-3)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
USS Saratoga (CV-3)
El USS Saratoga cap a 1942
El USS Saratoga cap a 1942
Altres noms "Sara"
Història
En servei a US Navy U.S. Navy
Encarregat 1920 (com a creuer de batalla)
1 de juliol de 1922 (com a portaavions)
Encarregat per Estats Units d'Amèrica Estats Units
Amarament 7 d'abril de 1925
Allistament 16 de novembre de 1927
Estat Enfonsat el 25 de juliol de 1946 com blanc naval a l'atol de Bikini.
Característiques tècniques
Tipus Portaavions
Classe Lexington
Eslora 266,4 m
Mànega 31,8 m
Calat 11m
Desplaçament 33.000 tones;
47.700t a plena càrrega
Propulsió 16 calderes 300 psi
4 turbines de vapor
4 hèlix
Potència 180.000 shp; tot i que s'arribaren a 213.000 shp en servei
Velocitat 33 nusos (61 km/h)
Característiques militars
Protecció Cintura (màquines) entre 60 a 100 mm
hangar i coberta 40 mm
mampares: 100 mm
coberta de turbines: 60 mm
Armament 12 canons simples de 12/127 mm
8 canons quadrubles 8/200 mm
4 canons bessons de 127/38 mm
25 canons simples de 40mm
16 canons simples de 20mm
Aeronaus 73
Autonomia 10.000 milles nautiques a 10 nusos (190.000km a 19km/h)
Altres característiques
Tripulació 2.122 mariners i oficials
Drassana New York Shipbuilding Corporation
Indicatiu *Medalla del Servei de Defensa Americana Medalla del Servei de Defensa Americana (barra "Fleet")
Comandants
Capità Harry E. Yarnell
Historial bèl·lic
Operacions Campanya de Guadalcanal
Batalla d'Iwo Jima
Operació Catifa Màgica

El Saratoga va ser segon portaavions de la Marina dels Estats Units, i el cinquè vaixell en portar aquest nom. Va ser comissionat un mes abans que el seu bessó i líder de la seva classe, el USS Lexington (que de fet va ser el tercer en ser comissionat, després del USS Langley i el USS Saratoga. Com que era pràcticament igual al Lexington, li pintaren a la xemeneia una franja negra vertical per ajudar als pilots identificar-lo. Això ocasionà que el seu àlies fos "Stripe-Stacked Sara". El USS Saratoga, el USS Enterprise i el USS Ranger i van ser els únics portaavions de la Marina dels Estats Units construïts abans de la guerra i que van servir durant tota la Segona Guerra Mundial.

El USS Saratoga amb tots els avions a coberta

Fou usat com a blanc i ensorrat el 25 de juliol de 1946 en las proves atòmiques de l'Operació Crossroads en l'atol de Bikini.


Característiques de la seva construcció[modifica | modifica el codi]

Llur proa en la forma de clíper presentava la forma de bulb, que ja estava sent adoptada en moltes armades del món, i que millorava l'avanç. El timó únic resultà ser deficient para maniobrar la gran massa en moviment, i se requeria de amplis radis de viratge i molt temps per canvis radicals de direcció, el que rebundà en una pesant maniobrabilitat en moments crítics.

Junt amb llur gran eslora, el USS Saratoga com el seu bessó el USS Lexington, presentaren l'inconvenient de que la seva particularment alta (46,7 m) i amplia rectangular illa-xemeneia, tingues l'efecte de vela durant les marors amb vents laterals forts, obligant a corregir constantment la deriva del navili. El problema també es presentava si s'havia de llençar avions amb proa al vent, malgrat que en menor mesura.

L'hangar era més aviat tancat, però rebia ventilació des de las obertures dels alvèols de los bots nàutics; aquest resultà no ser suficient para allotjar los 90 avions requerits i se tingué de col·locar part d’ells en la coberta de vol.

El seu armament fou modificat moltes vegades. Es disposaren vuit peces de 203 mm en torres dobles para acció contra unitats de superfície, però el 1942, foren reemplaçades por 4 torres antiaèries Mk de 127 mm. No així el seu germà bessó el USS Lexington que resultà enfonsat amb llur configuració original.

Degut a les limitacions del Tractat Naval de Washington de 1921, el govern dels Estats Units, conseqüent amb les clàusules disposades, ordenà que dos dels sis creuers de batalla projectats de la classe Lexington ja en fase de construcció, en etapa de casc, fossin reconvertits en portaavions. Es conservaren originals la planta motriu i la protecció del casc. El seu cost va estar al voltant dels 45.000.000 de dòlars.

Estigué la major part del període de preguerra en el port de San Diego i el sector de San Pedro; i en 1932 degut a l'anomena't Incident de Manxúria participà en exercicis en la zona de Hawaii prevenint un atac japonès.

En 1938, el USS Saratoga participà en un atac simulat a Pearl Harbor llençant un atac aeri des d'un punt a 100 milles al nord de Oahu i demostrà la vulnerabilitat de las defenses hawaianes. Aquest pla de atac seria l'empra't pels japonesos el 7 de desembre de 1941.

Mentre que l'atac a Pearl Harbor tenia lloc, el 7 de desembre de 1941, el USS Saratoga, estava a San Diego i immediatament fou enviat a reunir-se amb l'USS Enterprise i el USS Lexington per a reforçar l'Illa Wake. El USS Saratoga arribà a Pearl Harbor el 15 de desembre i només amb el temps necessari per carregar combustible, reinicià la seva navegació con tropes i recanvis, però la presència de un lent petroler en mar grossa endarrerí la marxa dels portaavions. Finalment, s'ordenà la tornada de les unitats el 21 de desembre. L'illa de Wake caigué l'endemà.

El 2 gener, el USS Saratoga fou torpedinat per un submarí japonès de Primera Classe, el I-16 a 500 milles de Oahu con la pèrdua de 6 tripulants. Assolí arribar a Pearl Harbor per reparacions temporals, després fou enviat a Puget Sound, Washington para reparacions definitives i modernitzacions en llur defensa antiaèria. Degut a això, el Sara no va poder participar en la Batalla de Midway, el 6 de juny d'aquest any i només el 7 d'aquest mes fou enviat per atacar las illes Aleutianes, però novament se li ordenà retornar a Pearl Harbor, el 13 de juny de 1942.

L'agost de 1942 fou el seu millor moment, el seu grup aeri participà en l'ensorrament del petit portaavions japonès, el Ryujo usat com parany en la Batalla de las Illes Salomó Orientals i a més danyà greument a un altre portaavions japonès, el Chitose.

Tanmateix, el 31 de agost novament fou assolit per un torpede provinent del submarí japonès I-26 que si bé no causà baixes, danyà greument el sistema de propulsió turbo elèctrica del navili.

Quedà fora de servei per quasi un any. Més tard, ja reparat, operà en conjunt amb forces navals britàniques en l'àrea del Pacífic junt al portaavions britànic HMS Victorious

Més tard, operà amb el USS Princeton en el sector de las illes Marshall, realitzant nombroses incursions contra posicions japoneses a Mloelap, Wojto, les illes Toroa, les illes Sabang, Sumatra i Surabaya.

El febrer de 1945, sofria un atac kamikaze prop de l'illa de Chi-chi Jima sofrint 123 baixes. L'atac resultà molt danyí pel pesant portaavions i fou primer retirat a Eniwetok i posteriorment a la costa Est para reparacions, arribant a Bremerton el 16 de març.

El 22 de maig les reparacions foren completades i tornà al servei actiu el 3 de juny. Rere la rendició japonesa, se'l destinà a l'Operació Catifa Màgica, per a repatriar personal militar estatunidenc, transportant un total de 29.204 veterans mentre participà en aquesta operació, més que qualsevol altra unitat naval. Un altra rècord fou el seu nombre pontatges, 98.549 al llarg de llur carrera de 17 anys.

Autobombardeig en l'encreuament Baker

Ja acabada la guerra, fou seleccionat com a blanc per les proves atòmiques en l'atol de Bikini. Resultà ensorrat el 25 de juliol de 1946 a conseqüència de la prova submarina Baker, la segona de las tres previstes en l'Operació Crossroads.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 11° 34′ 53.33″ N, 165° 29′ 54.78″ E / 11.5814806,165.4985500


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: USS Saratoga (CV-3)