Ubertí de Casale

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ubertino da Casale fou un religiós franciscà italià, nascut a Casale Monferrato en 1259, i mort en 1330.

Vida[modifica | modifica el codi]

Esdevingué frare franciscà a Gènova envers l'any 1273, i del seu convent li enviaren a París, on continuà els seus estudis durant quasi deu anys. Després tornà a Itàlia, on es trobà amb Joan de Parma, que era el superior dels franciscans espirituals.[1] Després passà a la regió de Toscana, i s'establí al convent de la Santa Creu de Florència, on fou deixeble de Pèire-Joan Oliu. Després d'ocupar diversos càrrecs, abandonà el seu lloc per a dedicar-se a la predicació per aquesta regió, i es convertí en el líder dels espirituals de la Toscana.

El fanatisme del moviment, especialment dels fraticelli, arribà a acusar d'heretges els propis papes, i això suposà que als espirituals els acusaren d'heretgia. Castigat per les seues idees, fou obligat a retirar-se a una abadia on redactà el seu Arbor vitae crucifixae Jesu Christi (Arbre de la vida crucificada de Jesucrist), obra en la qual es reflectia la doctrina que predicava.

Anys més tard fou convocat a Avinyó per a discutir amb altres franciscans sobre la doctrina que dividia a l'Orde Franciscà en dos faccions. Les seues idees foren rebutjades. Llavors deixà l'orde i demanà permís per a retirar-se a un monestir benedictí, però ell continuà amb les seues idees i la seua lluita, i fou finalment excomunicat pel papa Joan XXII. Després d'això Ubertí fugí probablement a Alemanya, sota la protecció de Lluís IV de Baviera, qui el va acompanyar camí a Roma en 1328.

No se coneix res més sobre Ubertí. Alguns suposen que deixà els Benedictins en 1332 per a ingressar en la Cartoixa, tot i que això no és verídic. Els Fraticelli del segle XV, que el veneraven com a un sant, difongueren la versió de que havia mort assassinat.

Escrits[modifica | modifica el codi]

La seua obra literària i teològica més important és el citat "Arbor vitae", que fou impresa sols una vegada a Venècia en 1485, y de la qual sols es coneixen tretze manuscrits.

A més Ubertí escrigué altres obres de caràcter polèmic:

  • "Responsio" (resposta) a las qüestions de Climent V (1310);
  • "Rotulus" (1311);
  • "Declaratio" (declaració) contra l'Orde Franciscà (1311);
  • Apologia d'Olivi "Sanctitati Apostolicae";
  • Tractat "Super tribus sceleribus" (sobre els tres detestables) sobre la pobresa, compilat també en 1311.

Ubertí de Casale en obres de ficció[modifica | modifica el codi]

Dante Alighieri en el cant 12 del "Paradís", recorda Ubertí tot i que no aporta dades sobre el destí final d'aquest famós líder dels Espirituals, la qual cosa probablement seguirá siguent un enigma de la història medieval.

Umberto Eco inclogué la figura d'Ubertí de Casale com a un dels personatges de la seua coneguda novel·la històrica El nom de la rosa, publicada en 1980.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els Espirituals eren una de les dos tendències en què es dividí l'Orde Franciscà després de la mort de sant Francesc d'Assís. Defensaven radicalment el vot de pobresa i la renúncia als béns materials. En contraposició a ells estaven els Conventuals, que acceptaven una revisió parcial de la regla de pobresa de l'orde.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]