Ugolino envoltat dels seus quatre fills

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaUgolino envoltat dels seus quatre fills
Tipusobra escultòrica i envoi de Roma Modifica el valor a Wikidata
CreadorJean Baptiste Carpeaux
Creació1857 - 1861
Gèneregrup escultòric Modifica el valor a Wikidata
Movimentrealisme
MaterialBronze
Basat enLa Divina Comèdia Modifica el valor a Wikidata
Mida194 (Alçada) × 148 (Amplada) × 119  (Llargada) cm
Col·leccióMuseu d'Orsay, París
Història
DataHistorial d'exposicions
1863 Salon of 1863 (en) Tradueix, Salon Carré Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 2994 Modifica el valor a Wikidata

Ugolino envoltat dels seus quatre fills és una obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux que es va realitzar entre 1857 i 1861 a la Vil·la Mèdici a Roma. Es conserva al Museu d'Orsay.[1]

Història[modifica]

Jean-Baptiste Carpeaux fou premiat amb el Premi de Roma el 1854, pel que va ser enviat a Vil·la Mèdici de Roma, per ampliar estudis durant cinc anys, cap a 1857 emprèn la realització d'aquesta escultura, com a part de l'última tramesa de les tres obligatòries que havia de fer a París, com a mostra del seu aprenentatge a Itàlia. Aquesta obra no compleix amb les normes de l'Acadèmia que preferia una o dues figures úniques en lloc d'un grup i a més a més que fos un heroi de l'antiguitat. Carpeaux escull un tema de l'època medieval i realitza un grup escultòric de cinc figures,[2] inspirant-se al cant XXXIII de l'«Infern» de la Divina Comèdia de Dante Alighieri.[1]

El primer esbós de terracota i guix patinat va ser realitzat el 1860 (56 x 41 x 26 cm, Museu d'Orsay),[3] un guix el 1861, un bronze en 1863. Una versió de marbre es va executar el 1867, per al Museu Metropolità d'Art de Nova York.[4] La versió en bronze va estar exposada durant un temps (1863-1904) als Jardins de les Teuleries enfront d'una rèplica també de bronze del grup de Laocoont i els seus fills.[5]

Descripción[modifica]

Representa el grup a Ugolino della Gherardesca i els seus quatre fills, coneguts pel seu càstig: està tancat en una torre amb els seus fills, condemnats a morir de fam pel seu rival l'arquebisbe Ubaldini. Segons la llegenda, Ugolino va sucumbir després d'haver-se'n menjat als seus fills malalts. Carpeaux va tractar d'«expressar les passions més violentes i a la vegada la tendresa més delicada», l'escultura d'Ugolino demostra una dramàtica representació del personatge de Dante, amb el seu gran dolor a l'expressió de la cara, amb les mans comprimides i el modelatge nerviós de tot el cos, amb la demostració de la influència de les obres de Laocoont i els seus fills de l'època hel·lenística grega i de la pintura El rai de la Medusa de Géricault, així com la anatomía empreada per Miquel Àngel.[6][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jean-Baptiste Carpeaux Ugolin» (en francès). Musée d'Orsay. Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 28 febrer 2016].
  2. Fontaine, Sylvain «Notre sérié d'été «Trésors du musée des Beaux-Arts»: «Ugolin» de Carpeaux» (en francès). La Voix du Nord [Consulta: 28 febrer 2016].
  3. «Ugolin et ses fils» (en francès). Musée d'Orsay. [Consulta: 29 febrer 2016].
  4. «Ugolino and His Sons» (en anglès). Metmuseum. [Consulta: 29 febrer 2016].
  5. «Ugolino 1863» (en francès). Musée d'Orsay. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2013. [Consulta: 29 febrer 2016].
  6. Bornay, 1998, p. 360-361.

Bibliografia[modifica]