Ugolino envoltat dels seus quatre fills
 | |
| Tipus | obra escultòrica i envoi de Roma  |
|---|---|
| Creador | Jean Baptiste Carpeaux |
| Creació | 1857 - 1861 |
| Gènere | grup escultòric |
| Moviment | realisme |
| Material | Bronze |
| Basat en | La Divina Comèdia |
| Mida | 194 ( ) × 148 ( ) × 119 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu d'Orsay, París |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1863 | Salon of 1863 (en)  , Salon Carré |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 2994 |
Ugolino envoltat dels seus quatre fills és una obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux que es va realitzar entre 1857 i 1861 a la Vil·la Mèdici a Roma. Es conserva al Museu d'Orsay.[1]
Història[modifica]
Jean-Baptiste Carpeaux fou premiat amb el Premi de Roma el 1854, pel que va ser enviat a Vil·la Mèdici de Roma, per ampliar estudis durant cinc anys, cap a 1857 emprèn la realització d'aquesta escultura, com a part de l'última tramesa de les tres obligatòries que havia de fer a París, com a mostra del seu aprenentatge a Itàlia. Aquesta obra no compleix amb les normes de l'Acadèmia que preferia una o dues figures úniques en lloc d'un grup i a més a més que fos un heroi de l'antiguitat. Carpeaux escull un tema de l'època medieval i realitza un grup escultòric de cinc figures,[2] inspirant-se al cant XXXIII de l'«Infern» de la Divina Comèdia de Dante Alighieri.[1]
El primer esbós de terracota i guix patinat va ser realitzat el 1860 (56 x 41 x 26 cm, Museu d'Orsay),[3] un guix el 1861, un bronze en 1863. Una versió de marbre es va executar el 1867, per al Museu Metropolità d'Art de Nova York.[4] La versió en bronze va estar exposada durant un temps (1863-1904) als Jardins de les Teuleries enfront d'una rèplica també de bronze del grup de Laocoont i els seus fills.[5]
Descripción[modifica]
Representa el grup a Ugolino della Gherardesca i els seus quatre fills, coneguts pel seu càstig: està tancat en una torre amb els seus fills, condemnats a morir de fam pel seu rival l'arquebisbe Ubaldini. Segons la llegenda, Ugolino va sucumbir després d'haver-se'n menjat als seus fills malalts. Carpeaux va tractar d'«expressar les passions més violentes i a la vegada la tendresa més delicada», l'escultura d'Ugolino demostra una dramàtica representació del personatge de Dante, amb el seu gran dolor a l'expressió de la cara, amb les mans comprimides i el modelatge nerviós de tot el cos, amb la demostració de la influència de les obres de Laocoont i els seus fills de l'època hel·lenística grega i de la pintura El rai de la Medusa de Géricault, així com la anatomía empreada per Miquel Àngel.[6][1]
- Versions de Ugolino envoltat dels seus quatre fills
-
Ugolino i els seus fills (1797 a 1798), dibuix preparatori, Museu del Louvre, París. -
Ugolino envoltat dels seus quatre fills (1861), guix patinat, Petit Palais París. -
Ugolino envoltat dels seus quatre fills, (1867), marbre, Metropolitan Museum of Art, Nova York. -
Ugolino envoltat dels seus quatre fills (1857-1861), guix patinat, Museu de Belles Arts de Valenciennes Valenciennes. -
Ugolino envoltat dels seus quatre fills (guix patinat de negre) Museu Soumaya, Mèxic.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Jean-Baptiste Carpeaux Ugolin» (en francès). Musée d'Orsay. Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ Fontaine, Sylvain «Notre sérié d'été «Trésors du musée des Beaux-Arts»: «Ugolin» de Carpeaux» (en francès). La Voix du Nord [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ «Ugolin et ses fils» (en francès). Musée d'Orsay. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ «Ugolino and His Sons» (en anglès). Metmuseum. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ «Ugolino 1863» (en francès). Musée d'Orsay. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2013. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ Bornay, 1998, p. 360-361.
Bibliografia[modifica]
- Bornay, Erika. Historial Universal del Arte. El siglo XIX (en castellà). Barcelona: Planeta, 1988. ISBN 84-320-6688-5.