Ulls de foc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:16, 23 ago 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaUlls de foc
Firestarter
Fitxa
DireccióMark L. Lester
Protagonistes
Producció
GuióStanley Mann, basat en Firestarter de Stephen King
MúsicaTangerine Dream
FotografiaGiuseppe Ruzzolini
Muntatge
  • David Rawlins
  • Ronald Sanders
ProductoraDino de Laurentiis Company
DistribuïdorUniversal Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1984
Durada114 minuts[1]
Idioma originalAnglès
RodatgeCarolina del Nord Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost15 milions de dòlars
Recaptació17,1 milions[2]
Descripció
Basat enFirestarter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènereterror, thriller
Temapiroquinesi Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióConnecticut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0087262 Filmaffinity: 808508 Allocine: 50880 Rottentomatoes: m/firestarter Letterboxd: firestarter Mojo: firestarter Allmovie: v17438 TCM: 19315 Metacritic: movie/firestarter TV.com: movies/firestarter AFI: 57081 TMDB.org: 11495 Modifica el valor a Wikidata

Ulls de Foc (ítol original: Firestarter) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mark L. Lester, estrenada l'any 1984. Ha estat doblada al català.[3]

Argument

Andy McGee (David Keith) i Victoria "Vicky" Tomlinson (Heather Locklear), es sotmeten a una experiència dirigida pel Dr. Joseph Wanless (Freddie Jones), l'objectiu de la qual és la injecció del "Lot 6" (una droga que estimula la glàndula pituïtària), que permet a la cobaia adquirir diferents poders psíquics.

El que Andy i Vicky no s'esperaven, era tenir una filla, Charlene, anomenada "Charlie" (Drew Barrymore), dotada d'una increïble bellesa, però també d'un terrorífic poder: la piroquinèsia. Aquest poder li permet d'incendiar el que sigui només amb el seu pensament.

Vuit anys més tard, Vicky és assassinada per agents d'una agència governamental secreta, « El Laboratori », comandat per l'ambiciós Capità Hollister (Martin Sheen). Després d'haver deixat cecs dos agents del Laboratori que intentaven segrestar Charlie, amb els seus poders telequinètics, Andy i ella fugen. Aleshores apareix John Rainbird (George C. Scott), un home implacable i sàdic, que vol Charlene només per ell, i matar-la amb les seves pròpies mans.

Perseguits per una gran part dels agents del Laboratori, Andy i Charlie es refugien en la granja dels Manders (Art Carney i Louise Fletcher). Però aviat els agents els troben i Charlie en mata un gran nombre. Expulsats pels Manders, Andy i Charlie es refugien en una cabana aïllada que pertanyia al pare d'Andy. Després d'haver suprimit el Dr. Wanless mentre dormia, Rainbird els troba i els segresta, després d'haver-los injectat bales tranquil·litzants.[4]

Repartiment

Rebuda

La pel·lícula ha conegut un èxit comercial limitat, informant aproximadament 17 milions de dòlars al box-office a Amèrica del Nord[5] per un pressupost de 15 milions $.

Ha rebut une rebuda de la crítica prou desfavorable, recollint un 41 % de crítiques positives, amb una nota mitjana de 5,1/10 i sobre la base de 22 crítics, en el lloc Rotten Tomatoes.[6]

Al voltant de la pel·lícula

  • La pel·lícula, en principi, havia de ser dirigida per John Carpenter, però després del fracàs comercial de The Thing, els productors de la Universal li van retirar el projecte.

Premis i nominacions

  • Nominació al premi a la millor pel·lícula de terror i millor interpretació per una jove actriu (Drew Barrymore), en els Premis Saturn 1985.

Referències

  1. «FIRESTARTER (15)». British Board of Film Classification, 15-05-1984. [Consulta: 24 gener 2015].
  2. «Firestarter (1984)|». Box Office Mojo. [Consulta: 11 agost 2011].
  3. esadir.cat. Firestarter. esadir.cat. 
  4. «Firestarter». The New York Times.
  5. Charlie a Box Office Mojo.
  6. Charlie a Rotten Tomatoes.

Enllaços externs