Ullucus tuberosus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Basellaceae |
| Gènere | Ullucus |
| Espècie | Ullucus tuberosus Caldas |
Ullucus tuberosus —que rep el nom quítxua ulluco, o papa lisa en castellà— és una espècie de planta cultivada, l'única dins del gènere Ullucus, de la qual s'aprofiten sobretot les arrels i, de manera secundària, també les fulles. Es cultiva a la zona andina fins a una altitud de 2.800 metres. El major atractiu de Ullucus tuberosus és la seva textura cruixent que conserva també una vegada cuit. En això és similar a la jícama. És l'ingredient principal del plat típic peruà "olluquito con charqui", i junt amb l'ingredient anomenat cubio del plat típic colombià cocido boyacense. Normalment es talla en tires fines.
Ullucus tuberosus és una de les plantes cultivades per la seva arrel més important de la zona dels Andes, només la patata la supera en importància econòmica.[1] Se sap que aquesta planta conté importants quantitats de proteïna, calci i carotè. Ullucus tuberosus ja era usat pels inques en època precolombina.
U. tuberosus és una planta herbàcia i compacta, les varietats cultivades són plantes enfiladisses o semierectes i poden arribar a 50 cm d'alt. Les tiges i les fulles són suculentes. Rarament fructifica i quan ho fa és en forma d'un aqueni piramidal.
En els estolons, subterranis o superficials, es produeixen tubercles allargats o esfèrics d'un diàmetre que normalment es troba entre els 2 i els 15 cm.
Notes[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ullucus tuberosus |