Ulric Manfred II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ulric Manfred II (o Olderic Manfred II) fou marquès de Torí i Susa. Era el fill de Ulric Manfred I i de Prangarda de Canossa. Va heretar una marca de Torí molt extensa, l'amplitud de la qual es devia a Arduí Glaber.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Esdevingut marquès a l'inici del segle Segle XI, Olderic Manfred II va saver consolidar el poder dels arduins sobre la marca, ficant el nas en la lluita entre Arduí d'Ivrea i l'Imperi, sent capaç d'ocupar, vers el 1015 grans territoris que abans pertanyeren a la poderosa marca d'Ivrea.

Els seus dominis van esdevenir molt vastos: al voltant de 1021 i 1031 en el fets anotats pel monjo Sigifriedo, es poden llegir les terres propietat del marquès Ultic Manfred II: Torí, Ivrea, Albenga, Ventimiglia, Auriate, Tortona i Vercelli. Per evitar els enfrontaments que Arduí d'Ivrea tenia amb l'Imperi, no es va preocupar tant d'estendre el domini propi per les armes sinó més aviat a una millor gestió de la terra en el seu poder per augmentar el control i el poder.

La seu de la marca es va situar a Torí, encara que llavors era una ciutat petita, per la seva ubicació estratègica en el centre dels seus dominis. No obstant això, Ulric Manfred sovint no residia a la ciutat, però hi anava amb regularitat per millorar la gestió dels seus dominis. La seva filla, Adelaida de Susa va abandonar Torí per residir a Susa, debilitant les possessions paternes.

Entre els seus mèrits està la restauració de l'antiga església de Santa Maria Maggiore de Susa i el monestir de Novalesa, el fortificar les viles de Exilles i Bardonecchia, i el haver fundat un monestir important a Susa, que en els següents anys va arribar a una potència notable.

Descendència[modifica | modifica el codi]

De la seva dona Berta d'Este va tenir quatre fills: [1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. genealogia

Vegeu també[modifica | modifica el codi]