Ulric d'Estrasburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ulric».

Ulric Engelberti, més conegut com a Ulric d'Estrasburg (12251277) fou un teòleg i filòsof escolàstic dominic alemany. Deixeble d'Albert Magne, rebé del seu mestre la influència aristotèlica, igual que el seu condeixeble Tomàs d'Aquino. Fou autor de Summa, on entre altres temes tracta sobre estètica, en particular la bellesa.

Albert Magne recollí dues teories tradicionals sobre la bellesa, la de la proporció aristotèlica i la del resplendor neoplatònic, sintetitzant-les basant-se en la teoria hilemorfista d'Aristòtil (la matèria va unida a la forma): així uneix proporció i resplendor, resultant que la bellesa es produeix quan la matèria transllueix la seva essència. Definí així la bellesa com el resplendor de la forma en les diverses parts de la matèria.

Ulric desenvolupà aquesta teoria dividint la bellesa en corpòria i espiritual, al temps que troba en ella dues qualitats distintes: la bellesa essencial, inherent a les coses, i l'accidental, aliena a elles. Recollí conceptes de la tradició neoplatònica, especialment de Plotí i Pseudo-Dionís, prenent la bellesa transcendent com a superior a la temporal. Sostingué que la bellesa està a la forma, però es manifesta més quant major és el seu "resplendor", el qual la fa elevar-se per damunt de la matèria. Identificà a Déu com la bellesa suprema i causa de tot allò bell.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tatarkiewicz, Władysław. Historia de la estética II. La estética medieval. Akal, Madrid, 1989. ISBN 84-7600-407-9.