Ulric de Zell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Ulric de Zell, o
de Ratisbona

Imatge sobre la tomba del sant, a St Ulrich Schwarzwald, per Matthias Faller
Abat
Nom secular Wulderic, Ulrich
Naixement 1029
Ratisbona (Baviera, Sacre Imperi Romanogermànic)
Defunció 10 de juliol? de 1093
Monestir de Zell, actual Priorat de Sant Ulric de la Selva Negra (Bollschweil, Baden-Wurtemberg)
Enterrament Priorat de Sant Ulric de la Selva Negra
Commemoració en Església Catòlica Romana, anglicanisme, luteranisme
Canonització 14 de juliol de 1139 (primera celebració de la seva festa), Zell
Lloc de pelegrinatge Zell
Festivitat 14 de juliol
Fets destacables Abat de Zell
Orde Benedictins cluniacencs
Iconografia Robes d'abat benedictí, guarint un nen

Ulric de Zell o Wulderic de Cluny o de Ratisbona (Ratisbona, Baviera, 1029 - Monestir de Zell, Bollschweil, Baden-Württemberg, 1093) fou un abat benedictí, reformador cluniacenc. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ulrich nasqué en una família rica i devota; era fill de Bernhold i Bucca, neboda del bisbe Gebhard II de Ratisbona. Probablement fou educat a l'escola de l'abadia de St. Emmeram, amb Guillem de Hirsau, amb qui féu amistat per tota la vida. En 1043 fou cridat a la cort pel seu padrí, Enric III, rei dels germans, per ésser-hi patge de la reina Agnès de Poitou. La reina era de la casa dels ducs d'Aquitània, patrons de l'abadia reformista de Cluny.

Fou ordenat diaca pel seu oncle Nidger, bisbe de Freising, i fou ardiaca d'aquesta catedral. Mogut per l'esperit de reforma impulsat pels cluniacencs, en tornar d'un viatge a Roma, va repartir les seves possessions entre els pobres i marxà en pelegrinatge a Terra Santa. En tornar tornà a visitar Roma i, de retorn a Ratisbona, hi fundà una comunitat religiosa benedictina de caràcter reformista, i en 1061, anà a l'Abadia de Cluny, on fou monjo sota l'abat Hug de Cluny.

Hi fou ordenat prevere i confessor del convent de Mareigny, al bisbat d'Autun, i prior de la comunitat masculina del mateix lloc. En un accident, perdé un ull i tornà a Cluny. Fou després prior de Peterlingen (avui Payerne, diòcesi de Lausana), però tingué conflictes amb el bisbe Burcard d'Oltingen, partidari d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, i tornà a Cluny, on fou conseller de l'abat. Redactà les Consuetudines cluniacenses (Costums de Cluny) a instància de Guillem d'Hirsau. Els dos primers llibres, sobre litúrgia i educació dels novicis, entre 1079 i 1082; el tercer, abans del 1087, tracta sobre l'administració dels monestirs.

Per influència seva, el priorat benedictí de Rüeggisberg passà a la reforma cluniacenca en 1072, esdevenint la primera comunitat reformada a terres germàniques. Fundà un monestir en unes terres donades per un noble a Grüningen, prop de Breisach. En 1087, però, per problemes de sostenibilitat de l'emplaçament, la comunitat es traslladà a Zell (Sell, Sella, Villmarszelle), on es fundà el Priorat de Sant Ulric de la Selva Negra, que assolí un gran prestigi per la seva disciplina. Era visitat amb freqüència pel beat bisbe Gebhard III de Basilea. En 1090 fundà el priorat de Bollschweil, de monges cluniacenques, prop de Zell.

Passà els dos últims anys de vida cec, fins que morí a Zell, probablement el 10 de juliol de 1093.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Sebollit al claustre, el seu cos fou traslladat després a l'església de Zell. La seva festa se celebrà per primer cop el 14 de juliol de 1139, i en aquesta data es continua celebrant avui dia. La seva vida fou escrita per Hermann de Zähringen, marcgraf de Baden i després monjo de Cluny, però avui és perduda. Cap al 1109, un monjo de Zell n'escrigué una altra vida, i entre 1109 i 1130, un altre monjo, la Vita posterior, que són les principals fonts per a conèixer-lo.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulric de Zell
  • "Consuetudines Cluniacenses", en: Patrologia Latina, 149, p. 635–778.
  • Lexikon des Mittelalters, vol. 8, ed. E. Tremp, Stuttgart, 1997. "Ulrich von Zell"