Ulster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:10, 14 nov 2015 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Ulster
Cúige Uladh
Bandera de l'Ulster
Mapa
Mapa de Ulster
Dades
Àrea: 24.481 km²
Població: 2.101.164 (estimat 2011)

Ulster (en irlandès Ulaidh o Cúige Uladh, Ulster Scots: Ulstèr[1][2][3] o Ulster)[4][5][6] és una de les "províncies històriques" d'Irlanda. Els tres comtats de Cavan, Donegal i Monaghan són a la República d'Irlanda, i tenien 246.571 habitants (2002). El fet que gran part de l'Ulster formi part d'Irlanda del Nord ha propiciat que de vegades s'utilitzi el terme Ulster com a sinònim d'Irlanda del Nord, tot i que aquesta denominació no té base històrica.

Ulster és també el nom del dialecte del gaèlic irlandès originari d'aquesta part de l'illa.

Divisió administrativa

Comtats

Comtat Població Àrea
Comtat d'Antrim (Contae Aontroma; Coontie Anthrim/Antrìm/Antrim/Entrim) 618.108 3.046 km2
Comtat d'Armagh (Contae Ard Mhacha; Coontie Airmagh/Armagh) 174.792 1.254 km2
Comtat de Cavan (Contae an Chabháin) 73.183 1.931 km2
Comtat de Donegal (Contae Dhún na nGall/Thír Chonaill; Coontie Dunnygal/Dinnygal) 161.137 4.861 km2
Comtat de Down (Contae an Dúin; Coontie Doon/Doun) 531.665 2.466 km2
Comtat de Fermanagh (Contae Fhear Manach; Coontie Fermanagh/Fermanay) 61.170 1.691 km2
Comtat de Derry (Contae Dhoire; Coontie Lunnonderrie) 247.132 2.075 km2
Comtat de Monaghan (Contae Mhuineacháin) 60.483 1.295 km2
Comtat de Tyrone (Contae Thír Eoghain; Coontie Tyrone/Owenslann) 177.986 3.263 km2
Total 2.105.656 km2

Els comtats en gris són de la República d'Irlanda. Els comtats en rosa són a Irlanda del Nord

Districtes d'Irlanda del Nord

  1. Antrim
  2. Ards
  3. Armagh
  4. Ballymena
  5. Ballymoney
  6. Banbridge
  7. Belfast
  8. Carrickfergus
  9. Castlereagh
  10. Coleraine
  11. Cookstown
  12. Craigavon
  13. Derry
  1. Down
  2. Dungannon i Tyrone Sud
  3. Fermanagh
  4. Larne
  5. Limavady
  6. Lisburn
  7. Magherafelt
  8. Moyle
  9. Newry i Mourne
  10. Newtownabbey
  11. North Down
  12. Omagh
  13. Strabane

Districtes d'Irlanda del Nord

Principals ciutats

1. Belfast (480.000)
2. Derry (105.000)
3. Craigavon (65.000)
4. Bangor (58.400)
5. Ballymena (28.700)
6. Newtownards (27.800)
7. Newry (27.400)
8. Carrickfergus (27.200)
9. Coleraine (24.000)
10. Antrim (20.000)
11. Omagh (19.800)
12. Letterkenny (19.600)
13. Larne (18.200)
14. Banbridge (14.700)
15. Armagh (14.500)
16. Portrush/Portstewart (14.200)

Llengües

La majoria dels habitants de l'Ulster parlen anglès. L'irlandès és la següent llengua més parlada. L'anglès és la llengua vehicular a les escoles de la província, i l'irlandès és ensenyat a totes les escoles dels comtats de la República i algunes escoles d'Irlanda del Nord, principalment a les escoles d'ambients catòlics. Segons el cens del 2001 el 10% de la població d'Irlanda del Nord té “alguns coneixements d'irlandès”,[7] i el 4,7% de "parlar, llegir, escriure i entendre” irlandès.[7] Moltes parts del comtat de Donegal forma part de les àrees Gaeltacht on l'irlandès és la llengua materna, com la d'algunes persones de l'àrea oest de Belfast, l'anomenat 'Gaeltacht Quarter'.[8] El dialecte de l'irlandès (Gaeilge) més parlat a l'Ulster (especialment a Irlanda del Nord i el comtat de Donegal) és Gaeilge Thír Chonaill o irlandès de Donegal, també conegut com a Gaeilge Uladh o irlandès d'Ulster. L'irlandès de Donegal té moltes similituds amb el gaèlic escocès.

El cantonès és la tercera llengua més parlada a causa de la considerable comunitat xinesa de Belfast. L'escocès d'Ulster, a vegades conegut amb el neologisme Ullans, també és parlat als comtats de Down, Antrim, Londonderry i Donegal.[9]

Hi ha uns 30.000 parlants d'irlandès als comtats de Donegal, Cavan i Monaghan, inclosos els 17.132 parlants nadius de la Gaeltacht de Donegal. Hi ha 5.339 a les 44 Gaelscoileanna (escoles primàries en irlandès) i set Gaelcholáiste (escoles secundàries en irlandès) arreu de la província. Segons el cens de República d'Irlanda de 2011 hi ha 7.713 parlants quotidians fora del sistema educatiu a Donegal, Cavan i Monaghan.

Referències

  1. ↑ Ulster Scots - Ulstèr-Scotch NI Department for Regional Development.
  2. ↑ Ulster's Hiddlin Swaatch – Culture Northern Ireland Dr Clifford Smyth
  3. ↑ Guide to Monea Castle – Ulster-Scots version Department of the Environment.
  4. ↑ North-South Ministerial Council: 2010 Annual Report in Ulster Scots
  5. ↑ North-South Ministerial Council: 2009 Annual Report in Ulster Scots
  6. ↑ Tourism Ireland: 2008 Yearly Report in Ulster Scots
  7. ↑ 7,0 7,1 Northern Ireland Statistics and Research Agency Census 2001 Output
  8. ↑ CAIN: Key Issue: Language: Pritchard, R.M.O. (2004) Protestants and the Irish Language: Historical Heritage and Current Attitudes in Northern Ireland
  9. ↑ Gregg, R. J.. «The Scotch-Irish Dialect Boundaries in Ulster». A: Wakelin, Martyn F. (ed). Patterns in the Folk Speech of the British Isles. London: Athlone Press, 1972. ISBN 0-485-11128-4. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulster
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ulster&oldid=16013159»