Ultramort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ultramort
Bandera d'Ultramort Escut d'Ultramort
(En detall) (En detall)
Localització

Ultramort situat respecte Catalunya
Ultramort situat respecte Catalunya

Localització d'Ultramort respecte del Baix Empordà


Municipi del Baix Empordà
Des de la plaça de l'església.
Des de la plaça de l'església.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici d'Ultramort
Superfície 4,36 km²
Altitud 30 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
208 hab.
47,71 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 502950 4654050Coord.: 42° 2′ 19″ N, 3° 2′ 8″ E / 42.03861,3.03556
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 172039
Web

Ultramort és un poble del Baix Empordà, província de Girona. L'etimologia del topònim és incerta. El 1062 apareix escrit com Vulturis mortuii, i el 1123 com Vulture mortuo.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Se situa en un turonet allargassat de nord a sud a 29 m d'altitud, al marge dret del riu Ter i dominant una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les aigües que antigament ocupaven la zona. De fet, havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el nom del pla de l'Estanyol, al sud-est del terme al límit amb Parlavà.

El terme municipal limita al nord amb Verges; a migdia amb Parlavà; a llevant amb Serra de Daró, i a ponent, amb Foixà. Arran del nucli urbà passa la carretera de la Bisbal a Figueres.

Una característica del poble d'Ultramort és que no té poblament disseminat. La seva població s'aplega a l'entorn de l'església i es perllonga amb dos ravals direcció nord que porten el nom de cap on s'adrecen, Torroella i Figueres.

Història[modifica | modifica el codi]

Ultramort amb el Canigó al darrere

Ultramort és documentat des de l'any 1046 amb el nom de Ultramorte. L'any 1316 esdevé part del terme del castell de Rupià, castell que aleshores estava posseït pels bisbes de Girona. La seva dependència va durar molts segles, doncs també es té constància que en el segle XVII, conjuntament amb Parlavà, formava part d'una batllia encapçalada per Rupià.

Ultramort tenia un castell situat al nord de la plaça, entre el raval del carrer de Figueres i del carrer de Torroella, damunt un pujol de formes suaus. Es tracta del castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres, i que té una història força desconeguda.

Com molts altres pobles rurals de l'Empordà, Ultramort comença a augmentar la població al llarg del segle XVIII i continuà fins a mitjans del segle XIX en què assolí els 340 habitants l'any 1857. Malgrat aconseguir una certa importància demogràfica, és precisament en aquests anys quan Ultramort perd la seva independència municipal i resta agregat al municipi de Foixà, independència que veuria recuperada en la dècada del 1920.

Tanmateix, des que assolí la seva independència la pèrdua de població ha estat constant al llarg de tot el segle seguint la tònica de despoblació dels pobles rurals en favor de l'expansió de les viles més industrials i turístiques. Entre els habitants més significatius del poble convé esmentar el poeta Jaime Gil de Biedma que dedicà a la població un important poema

Economia[modifica | modifica el codi]

Ultramort encara avui té una població dedicada totalment a l'agricultura i la ramaderia. La cria de bestiar boví i porcí ha esdevingut una activitat primordial. Actualment, amb la pagesia en decadència, només queden unes 8 famílies que persisteixen en la tasca de la cria de bestiar.

La reduïda extensió municipal només permet conrear unes 300 hectàrees, essent els cultius més extensos el farratge, la userda, el blat de moro, el blat i actualment també algunes parcel·les d'arbres fruiters, majoritàriament pomeres.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Una passejada pels tranquils carrers del poble permet descobrir elements arquitectònics interessants en algunes de les seves cases.

Els edificis més notables són:

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
28 26 26 153 207 340 - - - -
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- 318 300 283 242 237 223 205 201 196
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
188 194 203 203 196 200 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 s'incorpora a Foixà i es torna a desagregar el 1930.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ultramort Modifica l'enllaç a Wikidata