Ulugh Beg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
U Bek en un segell rus, disseny d'A Starilov

Ulugh Beg (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449). També va destacar com astrònom i matemàtic. El seu nom apareix també com Ulug Bey, Ulugh Bek i en algunes ocasions com Ulug Bek. Es pot dir que no és en realitat un nom vertader: es tracta d'un càrrec honorífic que es pot definir com el Gran Regent o també com a Regent Patriarca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es tracta del nét del conqueridor Tamerlà (1336-1405) i es creu que era el fill gran de Xah-Rukh i de la seva esposa la princesa persa Gawhar Shad, i en general els historiadors pensen que probablement va néixer a Sultaniyya a l'Iran.

Com a nen va poder tenir molt contacte amb les cultures del medi orient i l'Índia, sobretot a causa de les expansions territorials del seu avi en aquells països. El setembre/octubre de 1404 Tamerlà va organitzar el casament d'alguns dels seus néts i Ulugh Beg fou casat amb la seva cosina Agha Bigi ibn Muhammad Sultan, d'origen matern genguiskhànida; el seu avi el va nomenar governador del Sir Darya septentrional i Mogulistan fins a Khitay (territoris no plenament conquerits); al mateix temps Andijan (la vall de Fergana) i Kashghar (Kashghària) foren assignats a Ibrahim Sultan

A la mort de Tamerlà el 18 de febrer de 1405 Samarcanda va quedar en mans de Khalil Sultan i Ulugh Beg es va reunir amb el seu pare al Khurasan. Xah-Rukh va donar suport al successor designat Pir Muhammad ibn Jahangir, i li va enviar a Ulugh Beg i al general Shahmalik; a la primavera del 1409, derrotat Khalil Sultan, Xah-Rukh es va apoderar de Transoxiana i va pujar al poder, entrant a Samarcanda, però va donar el govern al seu fill Ulugh Beg i va preferir retornar a Herat que fou la seva capital. Només tenia 16 anys quan Ulugh Beg va obtenir el càrrec de governador de Samarcanda, ciutat on va viure fins la seva mort, i de moment va actuar com atabeg el general Shahmalik. La primavera del 1410 l'atabeg fou derrotat pels emirs de les zones frontereres del nord i Xah-Rukh va haver de retornar per rebutjar als rebels; li van caldre algunes campanyes més i el 1411 ja pacificat el país, va retornar a Herat; a petició de Ulugh Beg es va emportar a Shahmalik. Ulugh va governar la província de Transoxiana que no incloïa ni Khwarizm, ni Hisor, ni Badakhxan (els prínceps locals depenien d'Herat). Amirak Ahmad es va mostar refractari a acceptar les ordes d'Ulug Beg i va fer aliança amb els mongols (1414) fins que finalment fou deposat i mort (maig de 1416) i el control d'Andijan i Kashghar va passar a Ulugh Beg. El maig de 1419 va acollir com a refugiat al cap uzbek Baraq i el va ajudar a instal·lar al tron, però a mitja campanya es va retirar i llavors Baraq no va poder pujar al tron; ho va aconseguir més tard, abans del 1425.

Va donar suport a alguns pretendents al khanat de Mogulistan. El novembre de 1424 va fer una campanya contra el khan Shir Muhammad Khan de Mogulistan, un antic protegit, que refusava extradir al governador rebel de Kashghar. El 1426 Baraq, ja al front dels uzbeks va atacar Sighnak. Ulugh Beg no fou autoritzat pel seu pare per combatre sol a Baraq, i va enviar al príncep Kutb al-Din Muhammad Txuqi, però foren derrotats per Boraq (febrer de 1427) i van haver de retirar-se; el 28 de maig de 1427 Xah-Rukh va marxar des de Herat a Samarcanda amb el seu fill Ghiyath al-Din Baysonghor amb la intenció d'ajudar a Ulugh Beg (que era germà de Baysonghor), però al arribar a Balkh, Ghiyath al-Din Baysonghor fou reenviat a Herat a petició d'Ulugh Beg que es sospita que temia que el substituís en el govern (Baysonghor era vist com el virtual hereu). No obstant Xah-Rukh va impedir al seu fill en endavant fer campanyes personalment. A la mort de Boraq vers 1428 o 1429 va agafar la direcció dels uzbeks un enemic més perillós, Abu l-Khayr.

Durant la seva vida va tenir un gran interès per l'astronomia i el 1428 va construir un observatori astronòmic enorme anomenat Gurjani Zij molt similar a l'operació de Tycho Brahe que va denominar Uraniborg. A l'observatori instal·lar instruments de grans dimensions perquè fos possible fer mesures de precisió d'aquesta manera tenia sextants fajri amb radis de prop 36 metres i una separació òptica de 180 "(segons d'arc). Construir rellotges de sol immensos.

El 1431 Abu l-Khayr es va apoderar del nord de Khwarizm; en fou expulsat pels timúrides però el 1435 ho van recuperar; pel mateix temps va perdre Kashghar davant els mongols (Mogulistan). El 1440 Abu l-Khayr ja dominada al nord del Sir Darya i feien incursions a territoris timúrides d'Ulugh Beg i de Xah-Rukh. En aquestos anys se sap que Ulugh Beg passava els hiverns a Bukharà on es dedicava a la cacera, i la resta de l'any a Samarcanda. Feia la khutba en nom del seu pare. Va tenir diverses esposes genguiskhànides i va emprar el títol mongol de Güregen (gendre reial); es suposa que tenia un khan genguiskhànida titella a Samarcanda (segons diu el Yarikh-i Rashidi) però les monedes i documents no el testimonien i del darrer del que es té constància és del últim que va nomenar Tamerlà.

Sultanat[modifica | modifica el codi]

A la mort de Xah-Rukh a Rayy (1447) l'exèrcit va retornar al Khurasan. Abd al-Latif Mirza ibn Ulugh Beg, que dirigia aquest exèrcit, donava suport al seu pare Ulugh Beg com successor però l'avia, Gowhar Shaf va cridar al tron a Ala al-Dawla Abd Allah (fill de Ghiyath al-Din Baysonghor que havia mort el 1433); un altre germà d'Ala al-Dawla, Abu l-Kasim Babur (Babur Mirza) va avançar cap a Khurasan amb el suport del poderós amir Hinduka. Abd al-Latif va ver posar sota custodia a Gowhar Shad i als seus parents i va anar a reunir-se amb el seu pare Ulug Beg que havia sortit de Samarcanda per combatre algunes revoltes i no va arribar a temps de reunir-se amb l'exèrcit del seu fill al nord de Khurasan. Ala al-Dawla, al conèixer l'empresonament de Gowhar va enviar un exèrcit contra Abd al-Latif, i aquest fou derrotat a Nishapur el 20 d'abril de 1447. Gowhar fou alliberada i Abd al-Latif fou empresonat, però Ala al-Dawla va buscar un arranjament amb Ulug Beg, que s'acostava i va deixar anar al seu fill.

Ulug Beg va donar al seu fill Abd al-Latif el govern de Balkh i es va dirigir de retorn cap a Samarcanda mentre a Herat, Ala al-Dawla i Abu l-Kasim Babur havien negociat un acord de pau. Ala al-Dawla va atacar a Abd al-Latif dues vegades a Balkh el hivern del 1447 al 1448 però finalment Abd al-Latif, amb suport del seu pare Ulug Beg, va derrotar al seu cosí Ala al-Dawla a Tarnab i van entrar a Herat ocupant tot el nord de Khurasan. Ulug Beg va enviar a Abd al-Latif a Bistam, sembla que contra Abu l-Kasim Babur (Babur Mirza), però fou derrotat per aquest i va haver de fugir cap a Nishapur. Fou cridat pel seu pare a Mashhad acusat de motí, acusació que es va demostrar falsa. Ulug Beg va retornar a Herat on en la seva absència havia esclatat una revolta del turcman Mirza Yar Ali (novembre de 1448), però ben aviat va retornar cap a Samarcanda, deixant al seu lloc a Abd al-Latif.

Abu l-Khayr, aprofitant l'absència de Ulugh Beg de Samarcanda, havia iniciat a la tardor del 1448 atacs contra Transoxiana, i va arribar fins als murs de Samarcanda. Aquesta fou la causa principal que va empènyer a Ulugh Beg a sortir d'Herat i retornar. Portava el cos del seu pare Xah-Rukh per ser enterrat a la seva capital. Ja al moment que anava a creuar l'Amu Darya fou atacat per l'amir Hinduka, al servei de Babur Mirza, que només sortir Ulugh Beg havia ocupat Mashhad i avançat cap a Sarakhs en direcció a Merv; Hinduka va causar moltes baixes a l'exèrcit d'Ulugh Beg i va fer presoner a Ibrahim, el fill del amir Idigu Timur, un dels principals generals del sultà. A l'altra costat del riu fou atacat pels uzbeks que li van arrabassar part de l'equip, materials i subministres i van fer molts presoners. Ulugh Beg va passar el hivern del 1448 al 1449 a Bukharà, enviant el cos de Xah-Rukh a Samarcanda per ser enterrat al mausoleu dels Amir-Gurkan.

Mentre Abd al-Aziz que havia quedat amb el comandament al Khurasan fou incapaç de fer front a la revolta del kara koyunlu Yar Ali i als atacs de Babur Mirza, va perdre Mashad i Herat i va fugir cap a la cort del seu pare, ben al darrere d'aquest. El territori timúrida al sud de l'Oxus va restar independent de Transoxiana fins el 1458.

Al seu retorn a Samarcanda (vers març del 1449), Ulug Beg va enviar al seu fill al seu feu de Balkh; diverses vegades el pare el va humiliar o ignorar. En territori de Abd al-Latif es va produir la revolta d'un tal Miranshah, del que només se sap que era descendent de Tamerlà; derrotat el rebel es van trobar documents que indicaven que la seva revolta havia estat instigada per Ulugh Beg. Abd al-Latif va invocar això com excusa i es va revoltar a la primavera del 1449. Quan Ulug Beg concentrava les seves forces per sotmetre al fill, aquest va agafar el control del riu i va abolir les taxes del comerç amb l'Índia, el que va causar una baixada immediata dels ingressos d'Ulugh Beg, al temps que permetia al rebel aixecar un exèrcit contra el pare. Ulugh Beg va sortir de Samarcanda (deixant al poder a la ciutat al seu jove fill Abd al-Aziz) i va anar a buscar a Abd al-Latif. Els dos contingents es van trobar a la vora de l'Oxus i durant tres mesos van restar front a front, amb diverses escaramusses però sense poder creuar el riu;en una d'aquesta fou fet presoner Abd Allah ibn Ibrahim, l'antic príncep de Fars (1435-1447) que estava amb Ulugh Beg; al bàndol d'aquest darrer es van produir nombroses desercions, i llavors Ulug Beg va saber que hi havia malestar a Samarcanda, a causa del fet que Abd al-Aziz oprimia a les famílies dels caps religiosos que acompanyaven al sultà, va estar a punt de ser fet presoner per aquestos caps religiosos i entregat a Abd al-Latif i va tenir dificultats per calmar-los i va escriure una carta a Abd al-Aziz amb instruccions; un nou conflicte a Samarcanda el va decidir a abandonar el camp, retornant a la capital: la tribu turcmana dels arghun s'havia revoltat proclamant a Abu Saïd, nét de Miran Shah, com sultà, i assetjant Samarcanda; la tribu no podia ser gaire nombrosa i no podia representar un perill greu però sembla que l'hostilitat del clergat (especialment del de Bukharà) contra Abd al-Aziz s'havia fet general i la presència d'Ulugh Beg es feia necessària. El sultà va retornar, va restablir l'orde i va foragitar als arghuns assetjants. Quan la situació va estar en calma, va tornar a marxar contra Abd al-Latif, i aquesta vegada es va emportar amb ell al seu fill Abd al-Aziz deixant el govern de Samarcanda a un notable de nom Miranshah Qaushin.

Mentre Abd al-Latif va obtenir el suport de Khodja Ubayd Allah Akrar, cap de la confraria Nakshbandita i va creuar el riu ocupant Tirmidh i Shar-i Sabz (Kish). Finalment la batalla es va produir a la vora de la capital, a Dimishq o Dimaskh (vers final de setembre o primers d'octubre), i Abd al-Latif va guanyar; Ulug Beg va intentar resistir a la ciutadella però Miranshah Qaushin li va tancar les portes, i amb el seu fill Abd al-Aziz i alguns fidels va marxar cap a la fortalesa de Xahrukhia, on igualment el governador Ibrahim ibn Pulad li va refusar l'entrada i va intentar capturar-lo; Ulugh Beg va preferir sotmetre's al seu fill Abd al-Latif que ja havia entrar a Samarcanda, i va retornar allí i es va rendir.

Ulugh Beg va demanar dedicar-se a la ciència i la religió i li fou concedit; es va preparar el seu viatge a la Meca, però en secret Abd al-Latif va preparar el seu judici segons el qual els caps religiosos van acordar que els imams nomenats per Ulugh Beg a Samarcanda haurien de renunciar i van reconèixer a un comerciant de nom Abbas, el pare del qual havia estat executat per Ulugh Beg, el dret de venjança de sang; la peregrinació es va iniciar el 27 d'octubre o el 25 d'octubre segons Dawlatshah [1] i ja el primer dia, fou desviat acompanyat d'una escorta al llogaret de Begum a 15 kms al sud de Samarcanda, on esperaven Abbas i un altra home; el comerciant va decapitar a Ulugh Beg d'un sol cop d'espasa (el cap fou exposat al iwan de la seva madrassa a Samarcanda); el fill Abd al-Aziz, que havia restat lleial al pare, fou també executat per orde d'Abd al-Latif, al cap de pocs dies (la data exacte no s'esmenta).

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra de Ulugh se centra en astronomia i es pot dir que el 1437 determina la longitud de l'any sideri com 365.2570370 ... d = 365d 6h 10m 8s (amb un error +58 s). En les seves mesures va utilitzar un gnòmon de gairebé 50 metres d'alçada. Aquest valor va ser millorat anys després (al 1525) per Copèrnic (1473-1543) en una diferència de només 28s apel·lant a valors de l'astrònom Thabit ibn Qurra (826-901).

Ulugh Beg va ser notable no només en els camps d'astronomia sinó que a més va destacar en matemàtiques obrint noves fronteres en la trigonometria i en la geometria.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. aquesta data, que prefereix Barthold, sembla més probable, ja que era un dissabte, dia natural per començar un viatge després de la festa religiosa del divendres però la inscripció a la tomba assenyala el dillums dia 27

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulugh Beg
  • 1839. L. P. E. A. Sédillot (1808-1875). Tables astronomiques d’Oloug Beg, commentees et publiees avec le texte en regard, TomeI, 1 fascicule, Paris. A very rare work, but referenced in the Bibliographie generale de l’astronomie jusqu’en 1880, by J.
  • 1847. L. P. E. A. Sédillot (1808-1875). Prolegomenes des Tablesastronomiques d’Oloug Beg, publiees avec Notes et Variantes, et precedes d’une Introduction. Paris: F. Didot.
  • 1853. L. P. E. A. Sédillot (1808-1875). Prolegomenes des Tablesastronomiques d’Oloug Beg, traduction et commentaire. Paris.
  • Le Prince Savant annexe les étoiles, Frédérique Beaupertuis-Bressand, in Samarcande 1400-1500, La cité-oasis de Tamerlan : cœur d'un Empire et d'une Renaissance, ouvrage dirigé par Vincent Fourniau, éditions Autrement, 1995, ISBN 2-86260-518-2, ISSN 1157-4488.
  • L'âge d'or de l'astronomie ottomane, Antoine Gautier, in L'Astronomie, (Revue mensuelle fondée par Camille Flammarion en 1882), décembre 2005, volume 119.
  • L'observatoire du prince Ulugh Beg, Antoine Gautier, in L'Astronomie, (Revue mensuelle fondée par Camille Flammarion en 1882), octobre 2008, volume 122.
  • Le recueil de calendriers du prince timouride Ulug Beg (1394-1449), Antoine Gautier, in Le Bulletin, n° spécial Les calendriers, Institut National des Langues et Civilisations

Enllaços extrens[modifica | modifica el codi]