Umberto Eco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Umberto Eco

Umberto Eco
Naixement 5 de gener de 1932 (1932-01-05) (82 anys)
Alessandria (Piemont), Itàlia
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Escriptor, catedràtic de semiòtica
Títol Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats (2000)
Signatura

Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia 1932) és un conegut escriptor italià, famós tant per les seves obres de ficció, on destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 5 de gener de 1932 a la població d'Alessandria en una família de 13 fills, va estudiar filosofia i lletres a la universitat de Torí, on es va doctorar. Ha exercit com a professor en diversos centres de prestigi i des de l'any 1971 ocupa la càtedra de semiòtica a la universitat de Bolonya. El reconeixement del món de l'educació superior fa que sigui doctor honoris causa d'una trentena d'institucions.

Va ser anomenat sàtrapa de la patafísica per les seves obres humorístiques, entre les quals destaca Com viatjar amb un cangur, i per haver perfeccionat una de les seves branques, la cacopèdia.

Altres distincions el van portar a ser membre del Consell de Savis de la UNESCO. Va rebre l'any 2000 el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.

Ha treballat també als mitjans de comunicació com a difusor cultural. Les seves passions se centren en l'edat mitjana, les llengües i els clàssics. Curiosament, també manifesta ser un expert en James Bond.

Obres més famoses[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • El nom de la rosa (1980) - Novel·la històrica que va ser adaptada al cinema[1] i es va convertir en un supervendes. Barreja els elements d'intriga amb l'erudició medieval i apropa l'època al present.
  • El pèndol de Foucault (1988) - Obra que mostra con tres treballadors d'una editorial es veuen atrapats en la seva pròpia ficció.
  • L'illa del dia abans (1994) - Un noble del segle XVII es veu atrapat en un iot en un fus horari i reflexiona sobre el pas del temps, l'altre i les convencions.
  • Baudolino (2000) - Novel·la que explica les aventures d'un jove camperol adoptat per un emperador, estructurada de manera semblant a la novel·la picaresca.
  • La misteriosa flama de la Reina Loana (2004) - Un home que perd la memòria intenta recuperar-la, recreant l'època de joventut del propi autor.
  • El cementiri de Praga (2010) - Narració històrica i conte políticofilosòfic que parla d'impostures i estafes, on es desemmascara la història dels "protocols dels savis de Sió."[2]

Obres assagístiques[modifica | modifica el codi]

  • Opera Aperta
  • Diari mínim
  • Kant i l'ornitorinc
  • Semiòtica i filosofia del llenguatge
  • El signe
  • Art i bellesa a l'estètica medieval
  • Els límits de la interpretació
  • Sis passejades pels boscos narratius
  • Lector in fabula
  • Apocalíptics i integrats
  • Sobre Literatura
  • A la recerca de la llengua perfecta
  • Història de la bellesa
  • Història de la lletjor

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umberto Eco