Umbre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Publi Umbrè».
Umbre
Parlat a: Itàlics
Regió: Centre-septentrional de la península Itàlica.
Parlants: Llengua morta (†)
Classificació genètica: Indoeuropea
 Llengües itàliques
   Llengües osc-umbre
   Umbre
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-3 xum
Llengües itàliques a l'Edat del Ferro, l'umbre pròpiament dit correspon a l'àrea I2 i l'àrea I7 són varietats itàliques presumptament relacionades amb l'umbre.
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'umbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.

La llengua pertany al grup de llengües osques (grup osco úmbric), i similar a la dels sabèl·lics. Es va extingir al final de la República o començament de l'Imperi Romà.

Corpus[modifica | modifica el codi]

La informació que es té d'aquest llenguatge procedeix d'unes 30 inscripcions datades entre el segle VII aC i fins al segle I aC. La font documental mes important pe al seu estudi són les Taules d'Iguvium, un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions de contingut religiós, que també són conegudes amb el nom de Taules euguvines pel nom medieval del municipi on van ser trobades Iguvium/Eugubium (actual Gubbio).[1] Aquestes taules contenen prop de 5000 paraules. Però no tots els textos d'aquestes tabletes està escrit en umbre, les més recents estan en llatí.

Altres inscripcions de menor importància s'han trobat a Todi, Assís i Spoleto.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'escriptura de l'umbre, igual com passa amb l'etrusc, té la direccionalitat de dreta a esquerra.

En algunes paraules es poden detectar influències amb el grec i el celta, ja que en el fons és una llengua d'origen indoeuropeu.[2]

Amb el llatí presenta moltes similituds, les principals diferències estan en que l'umbre tanca les [o], preferint el so [u] i l'existència de paraules més curtes, ex. en umbre ustentu, ustetu i en llatí ostendito.

Comparativa fonètica de l'umbre i el llatí[modifica | modifica el codi]

1. Vocals

  • ă, ā, que en posició final es transforma en [ɔ]
  • ĕ, es transforma en [i] (ex.pere neben piri)
  • e, es transforma en [i](ex:en umbre etu, eetu; en llatí ito )
  • i, es transforma en [ĕ] (ex:en umbre farsio; en llatí farrea )
  • u, passa a [ō], [o], [ou] (ex:en umbre estu; en llatí estō; en umbre nome, en llatí nōmen)
  • ɛ, passa a [ae] (ex:en umbre kvestur, en llatí quaestur)
  • e:, la e llarga es transforma en o (ex:en umbre pople, en llatí populo)
  • o:, equival al diftong [au] (ex:en umbre toru, en llatí taurus)

2. Consonants

  • r, s'esvaeix a final de mot
  • ř, el so [rs] es transforma en [l] enmig de paraula (ex:en umbre fameřiās, en llatí familiās)
  • f, passa a [ns] (ex:en umbre mefa, en llatí mensam)

Exemple de text comparat amb el llatí[modifica | modifica el codi]

Umbre Llatí
Dei Grabouie
orer ose persei ocre fisie pir
orto est
toteme Iouine arsmor dersecor
subator sent
pusei neip heritu.
Dei Grabouie
persei tuer perscler uaseto est
pesetomest peretomest
frosetomest daetomest
tuer perscler uirseto auirseto
uas est.. .
Deus Grabovie
si in monte Fisiano ignis
accensum est
aut si in populo apparationes debitae
omissae sunt
fac ut sit perinde ac si factae essent
Deus Grabovie
si in sacrificio tuo aliquis error fuit
aliqua defectio, aliqua violatio adolendi
aliquis dolus, aliqua culpa
si in sacrificio tuo aliquis, aut visus aut invisus,
error est...


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Colby, Frank Moore; Williams, Talcott, eds. (1922). "Italic languages", The New International Encyclopedia, volum 12, Nova York, ed.Dodd, Mead and Company, p. 459.
  2. G. M. Facchetti "Appunti di morfologia etrusca", 2002 p. 52.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alfred Ernout. "Le dialecte ombrien : lexique du vocabulaire des Tables eugubines et des inscriptions", 1961. 
  • Ambros J. Pfiffig. "Religio Iguvina : philologische und religionsgeschichtliche Studien zu den Tabulae Iguvinae : mit Text und Übersetzung", 1964. 
  • Carl Darling Buck. "A grammar of Oscan and Umbrian", 1928. 
  • Franco Benucci. "Studi di sintassi umbra : il verbo nelle Tavole iguvine e nelle iscrizioni minori", 1996. 
  • Franz Bücheler. "Umbrica", 1883. 
  • Friedrich Panzerbieter. "Questiones Umbricae", 1851. 
  • Gerhard Meiser. "Lautgeschichte der umbrischen Sprache", 1986. 
  • Simon Theodor Aufrecht, Adolf Kirchhof. "Die umbrische Sprachdenkmäler : ein Versuch zur Deutung derselben", (2 volum), 1849,1851. 
  • Robert von Planta. "Grammatik der Oskisch-Umbrisch Dialekte", (2 volum), 1892-1897. 
  • Robert S. Conway. "The Italic dialects", 1897.