Umm-Kulthum (cantant)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la cantant. Vegeu-ne altres significats a «Umm-Kulthum».
Umm-Kulthum
أم كلثوم
Umm-Kulthum
Umm-Kulthum
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Fatma Ebrahim Elbeltagi
Altres noms Umm-Kulthum
Naixement 4 de maig de 1904
Lloc d'origen Tamay ez-Zahayra, Egipte
Defunció 3 de febrer de 1975 (als 70 anys)
Gènere(s) Música àrab
Ocupació Cantant i actriu
Instruments Vocal (contralt)
Anys en actiu 1920 - 1975

Umm-Kulthum (en àrab: أم كلثوم; escrit vàriament en l'alfabet llatí com Om Koultoum, Om Kalthoum, Oum Kalsoum, Oum Kalthum, Omm Kolsoum, Umm Kolthoum, Um Kalthoom, Omme Kolsoum o Umm Kultūm,[1] entre altres); en turc és coneguda com a Ümmü Gülsüm) (Temai Ezzahager, 4 de maig de 1904El Caire, 3 de febrer de 1975), va ser una cantant solista, compositora i actriu egípcia. Nascuda a Temai Ezzahager, fou coneguda com a l'«Estrella de l'Orient».[2] Més de tres dècades després de la seva mort encara és considerada la cantant més famosa i distingida del món àrab del segle XX. [3][4] Umm-Kulthum tenia un veu femenina de contralt i mezzosoprano.[5]

És coneguda per la seva veu poderosa i per interpretar cançons de temàtica religiosa, amoroses i nacionalista egípcia (com per exemple, poemes d'Ahmad Śwqī i d'Ahmad Rami).[1][6] També és coneguda sovint com la «cantant del poble» al participar al llarg de la seva vida en obres benèfiques. Esporàdicament, també treballà com a actriu de cinema.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Umm-Kulthum va néixer a la localitat de Tamay ez-Zahayra a El Senbellawein, governació d'Al-Daqahliyah, Egipte. La seva data de naixença és discutida;[2] certes fonts la situen l'any 1898,[7] d'altres el 1902 o 1908[8] mentre que el registre de la província de governació d'Al-Daqahliyah indiquen que fou el 4 de maig de 1904. Tanmateix, era habitual en aquella època, i sobretot en regions rurals, en registrar els nens diversos mesos o anys després del seu naixement. En conseqüència, és molt probable que Umm-Kulthum hagués nascut durant els primers anys del segle XX.

Èxit[modifica | modifica el codi]

Dues coneixences van marcar la seva vida artística, d'una banda la del poeta Ahmed Rami, que li va escriure 137 cançons i que la va introduir en la literatura francesa, que havia estudiat a la Sorbona, i de l'altra a de Mohamed El Qasabji, un compositor i virtuós del llaüt que li va obrir les portes del Palau de Teatre Àrab, on Umm-Kulthum va tenir el seu primer èxit públic. El 1932, la seva reputació havia augmentat de tal manera que va poder fer la seva primera gira per Orient Mitjà: Damasc, Bagdad, Beirut, Trípoli, etc. El 1948 la seva celebritat li va permetre de conèixer Gamal Abdel Nasser.

Defunció i enterrament[modifica | modifica el codi]

L'any 1967, li diagnosticaren un cas de nefritis aguda i després d'unes proves a Londres mostraren que era inoperable. El gener de 1973, donà el seu últim concert al Palau del Nil. Passà una temporada als Estats Units beneficiant-se de la tecnologia mèdica avançada, però l'any 1975 quan havia retornat al seu país, decaigué la seva salud a causa d'una nova crisi de la malaltia i hagueren hospitalitzar-la. Al seu poble natal del delta de salmòdia vetllaren tota la jornada llegint l'Alcorà; Umm-Kulthum morí a l'hospital d'El Caire el 3 de febrer de 1975 a trenc d'alba.

El 6 de febrer de 1975, es celebrà el funeral de la cantant Umm-Kulthum a la mesquita Omar Makram del Caire que fou multitudinari i es convertí en una de les concentracions més multitudinàries de la història del món car es concentraren entre un milió[9] i quatre milions[10] d'assistents al llarg d'un quilòmetre i mig;[11] es convertí en la segona major concentració d'Egipte després del funeral de Nasser.[8]

Els cairotes s'apoderaren del taüt i el passejaren durant hores pels carrers d'El Caire fins a la mesquita al-Sayyid Husayn, una de les mesquites preferides de la cantant. Allí el xeic de la mesquita repetí les oracions funeràries i pregà que dirigissin el taüt a la seva tomba, inferint que Umm-Kulthum era una dona pietosa i hauria volgut ser enterrada ràpidament com marca la tradició musulmana; seguint aquest desig fou enterrada.[4]

Veu[modifica | modifica el codi]

Umm-Kulthum tenia un rang de veu de contralt.[5] Tanmateix, és difícil mesurar amb exactitud l'extensió de la seva veu, ja que moltes de les seves actuacions han estat gravades en directe i s'encarregava de no forçar molt la seva veu a causa de la llarga duració de les seves actuacions. Se sabut que tenia l'habilitat per cantar tan baix com la segona octava, així com per cantar entre la setena i vuitena octava durant el seu cim vocal; a la fi de la seva carrera encara podia cantar fàcilment per sobre un rang de dos octaves. Tenia l'habilitat de produir 14.000 vibracions per segon amb les seves cordes vocals.

Umm-Kulthum millorà la seva tècnica de cant durant la seva infantesa, ja que recitava versicles de l'Alcorà, que li permeté desenvolupar la seva veu car aquestes recitacions requereixen una sensibilitat musical de l'orella i de les tècniques musicals properes a les de preparació d'un cantant d'òpera o de coral.[12]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Umm-Kulthum ha influït significativament en un cert nombre de músics tant dels Països àrabs com de fora d'ell. Entre d'altres, Jah Wobble va manifestar que Umm-Kulthum havia significat una influència important en la seva obra. Bob Dylan digué: "Ella és sensacional. Ella ho és. Realment sensacional."[13][14] Maria Callas, Jean-Paul Sartre, Marie Laforêt, Salvador Dalí, Nico, Bono i Led Zeppelin també s'han declarat admiradors de la seva música. Una de les seves cançons més conegudes, Enta Omri, ha estat la base de moltes versions, com per exemple un projecte del 2005 format per artistes d'Israel i d'Egipte.

L'any 2001, el govern egipci inaugurà el museu Kawkab al-Sharq ("Estrella de l'Orient") en memòria de la cantant. El museu disposa de certs efectes personals que havien pertangut a Umm-Kulthum, com van ser les seves ulleres de sol i els seus xals com també nombroses fotografies, gravacions i d'altres objectes d'arxiu.[15]

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Aghadan alqak (1971)
  • Alif Leila wa Leila .....maqam nahawand (1969)
  • Arouh li Meen o Arook Lemeen .......maqam rast (1958)
  • Al Atlal ......maqam huzam (1966)
  • Amal Hayati"; Sono (1965)
  • Ansak Ya Salam (1960)
  • Aqbal al-layl (1969)
  • Araka asiya al-dam
  • Awwidt 'ayni (1958)
  • Baeed Anak .......maqam bayyati (1965)
  • Betfaker fi Meen .....maqam bayati
  • Dalili Ehtar (1958)
  • Dhikrayatun (1956)
  • El Hobb Kolloh .......maqam rast
  • Enta Fein Well Hobbi Fein......maqam bayyati
  • Ental Hobb (.......maqam nahwand
  • Enta Omri – Sono ........ maqam kurd (1964)
  • Es'al Rouhak
  • Fakarouni.......maqam rast (1966)
  • Fit al-ma' ad Sono Cairo.......maqam sikah (1967)
  • Gharib' Ala Bab erraja (1955)
  • Ghulubt asalih (1946)
  • Hadeeth el Rouh ......maqam kurd (1967)
  • Hagartek o Hajartak EMI (1959)
  • Hasibak lil-zaman (1957)
  • Hathehe Laylati ......maqam bayyati
  • Hayarti Qalbi Ma'ak ......maqam nahwand (1961)
  • Hakam 'alayna al-haw'a (1973)
  • Hobb Eih] .....maqam bayyati (1960)
  • Howwa Sahih El-Hawa Ghallab (1960)
  • Kull al-ahabbah (1941)
  • Kull laylah wi-kull yum (1962)
  • La Diva – CD, EMI Arabia, 1998
  • La Diva II – CD, EMI Arabia, 1998
  • La Diva III – CD, EMI Arabia, 1998
  • La Diva IV – CD, EMI Arabia, 1998
  • La Diva V – CD, EMI Arabia, 1998
  • Leilet Hobb (1973)
  • Lel Sabr Hedod ......maqam sikah (1965)
  • Lessa Faker .......maqam ajam (1963)
  • Men Agl Aynayk (1957)
  • Othkorene
  • Raq il Habeeb (1941)
  • Retrospective – Artistes àrabs associats
  • Rihab al-huda (al-Thulathiyah al-Muqaddisah) (1972)
  • Rubaiyat Al-Khayyam.......maqam rast (1949)
  • Sirat el Houb .......maqam sikah (1964)
  • Toof we Shoof (1967)
  • The Classics – CD, EMI Aràbia, 2001
  • Wi-darit il-ayyam .......maqam nahwand (1970)
  • Ya Karawan (1926)
  • Yali Kan Yashqiq Anini (1949)
  • Ya Msaharny (1972)
  • Ya Zalemny (1951)
  • Zalamna El Hob (1962)

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umm-Kulthum (cantant)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Enciclopèdia.cat Umm-Kulthum Consulta: 25 de maig de 2009
  2. 2,0 2,1 «Oum Kalsoum, la quatrième pyramide» (en francès). Institut du monde arabe.
  3. Umm Kulthoum - profile by the Egypt State Information Service
  4. 4,0 4,1 Biographical Dictionary of Modern Egypt, p.218.
  5. 5,0 5,1 Funeral for a Nightingale
  6. Oum Kalsoum, Microsoft, Encyclopédie Microsoft Encarta en ligne 2008.
  7. Umm Kolthoum, biographie, Service égyptien de l'information.
  8. 8,0 8,1 Umm Kalthum - Legendary songstress of the Arabs, Al Jadid Magazine - A Review & Records of Arab Culture and Arts, Vol. 1, No. 1 17 juliol .
  9. "Funeral for a Nightingale", Time Magazine, February 17, 1975
  10. "‘Umm Kulthum’ Celebrates Egypt’s ‘Voice’", Kevin Thomas, Los Angeles Times, October 17, 1997
  11. World Music: The Basics, Richard Nidel, Routledge, 2004, ISBN 978-0-415-96800-3, p.189.
  12. The Modern Middle East, Ilan Pappé, Routledge, 2005, ISBN 0-415-21409-2, p.167.
  13. Playboy Interview: Bob Dylan
  14. Bob Dylan's Unswerving Road Back to Newport
  15. Rakha, Youssef and El-Aref, Nevine, "Umm Kulthoum, superstar", Al-Ahram Weekly, December 27, 2001 - January 2, 2002.