Umnak

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Umnak
Vista de l'Umnak (esquerra) i Unalaska (dreta)
Vista de l'Umnak (esquerra) i Unalaska (dreta)
El mont Vsevidof, el punt més alt de l'illa
El mont Vsevidof, el punt més alt de l'illa
Entitat territorial [[Imatge:Alaska|border|enllaç=|22x20px|Alaska]] Alaska
Capital Nikolski
oceà Oceà Pacífic
Arxipèlag Illes Fox, Illes Aleutianes
Superfície 1.776,76 km²
Llargada màxima 107 km
Amplada màxima 35,4 km
Altitud màxima Mont Vsevidof 2.149 m
Perímetre 330,2 km
Origen volcànic
Coordenades 53° 13′ 26″ N, 168° 25′ 55″ O / 53.22389°N,168.43194°O / 53.22389; -168.43194Coord.: 53° 13′ 26″ N, 168° 25′ 55″ O / 53.22389°N,168.43194°O / 53.22389; -168.43194
Població 39 habitants

L'Illa Umnak (Unmax[1] en aleutià) és una de les Illes Fox de les Illes Aleutianes. Amb 1.776,76 km² de superfície és la tercera illa més gran de l'arxipèlag de les Aleutianes i la dinovena més gran dels Estats Units. L'illa acull una gran caldera volcànica al Mont Okmok i es troba separada de l'illa d'Unalaska pel pas Umnak. Al cens del 2000[2] l'illa tenia una població de 39 persones que es trobaven concentrades en l'única comunitat existent, Nikolski. Fort Glenn, una antiga instal·lació militar important a la costa nord-est de lilla, va jugar un important paper durant la Segona Guerra Mundial. El dissabte 12 de juliol de 2008, el Mont Okmok entrà en erupció i envià cendres a més de 15.000 metres d'altura, forçant a l'evacuació de Fort Glenn[3]

Història[modifica | modifica el codi]

L'assentament més antic documentat a Umnak es troba a Anangula i data de fa 8.400 anys.[4] Posteriorment fou abandonat, mentre s'ocupava l'assentament de Sandy Beach, juntament amb Idaliuk i Chaluka. La majoria dels primers assentaments que van prosperar a Umnak es trobaven situats al costat dels rierols. L'òptim climàtic de l'Holocè, entre fa 8250 i 3000 anys, va permetre una major oferta d'aliments als habitants de l'illa.[5]

Els primers occidentals en arribar fins a Umnak foren comerciants de pells russos durant la dècada de 1750. Els abusos comesos pels russos van portar a una aliança entre els aleutians de les illes Fox. Durant l'hivern de 1761 a 1762 les tripulacions de quatre vaixells russos van ser massacrades.[6] La resposta russa, iniciada el 1764, va suposar la fi de la independència dels aleutians.

La història moderna de l'illa d'Imnak es troba lligada a l'establiment de diverses bases aèries a la zona durant la Segona Guerra Mundial. L'objectiu d'aquestes bases a les Illes Aleutianes era no només la defensa de Dutch Harbor, sinó també poder llançar atacs contra els japonesos arran de l'ocupació Japonesa d'Attu.[7]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Umnak, la tercera illa més gran de les illes Aleutianes després d'Unimak i Unalaska, es troba a les illes Fox, un subgrup de les illes Aleutianes, al mar de Bering, al sud-oest de la gran illa d'Unalaska. L'illa fa entre 110 i 116 quilòmetres de llarg per 26 d'amplada.[8][9] L'illa es va separar del continent durant la darrera glaciació i ara es troba a 300 km de la costa d'Amèrica del Nord. És una illa volcànica activa, amb una superfície de 1.793,2km² i un perímetre de 330,2 km. La màxima alçada de l'illa és de 2.149, al mont Vsevidof.[10] L'illa és molt muntanyosa i té una escassa vegetació. L'illa no té cap port, tot i que sí una gran badia a la part oest de l'illa, en la qual hi ha l'illa Adugak.[7][11] El punt més meridional de l'illa és conegut com a Cap Sagak.[12]

Esquerra: Caldera Okmok, nord d'Umnak. Dreta: sud d'Umnak. Esquerra: Caldera Okmok, nord d'Umnak. Dreta: sud d'Umnak.
Esquerra: Caldera Okmok, nord d'Umnak. Dreta: sud d'Umnak.

El cim més alt de l'illa, el mont Vsevidof, és un estratovolcà que es troba a la part sud-oest de l'illa. El seu con simètric s'eleva abruptament de l'entorn i forma un ample cràter d'1,2 km a 2.149 metres.[8] La seva darrera erupció va ser causada per un terratrèmol que va tenir lloc el 9 de març de 1957. Dos dies més tard el volcà entrà en erupció, la qual finalitzà el 12 de març.[13] A l'est del mont Vsevidof hi ha la vall de Russian Bay i un altre volcà, el mont Recheshnoi, que també s'eleva abruptament fins als 1.984 metres. Al sud-oest hi ha l'assentament de Nikolski i el llac Umnak, de poc més de 2 quilòmetres de llarg.[14] L'antic assentament de Chaluka es troba entre aquest llac i Nikolski.[15][16]

La part nord-est de l'illa conté roques basàltiques toleitiques i es caracteritza pels fluxos de lava i dipòsits fragmentaris de les roques ígnies.[17][18] El mont Okmok, caracteritzat per la seva caldera circular de 9,3 quilòmetres d'amplada, es troba en aquest sector de l'illa. Aquest sector central, bàsicament pla, té una altitud mitjana de 370 m sobre el nivell del mar, i a la vora de la caldera s'arriba als 1.073 metres.[8] Després de la formació de la caldera es formaren nombrosos cons satèl·lits i doms de lava als flancs del volcà. A l'interior de la caldera hi ha un llac de cràter.

Al nord del mont Recheshnoi, a la vall de Geyser Creek hi ha fonts termals amb guèisers. El 1988 hi havia actius 5 guèisers que s'alçaven fins a 2 metres d'alçada i 9 fonts naturals que ho feien fins a 70 centímetres.[19]

Erupcions[modifica | modifica el codi]

Volcà Okmok

El 12 de juliol de 2008 el mont Okmok va entrar en erupció durant diversos dies, llençant cendres i gasos que es van elevar fins a 15.000 metres d'altitud, les quals van provocar l'evacuació de Fort Glenn, una finca privada amb bestia situada a l'illa. La cendra no va afectar Nikolski, però si va afectar les operacions de vol a l'aeroport de Dutch Harbor, així com d'altres zones del nord del Pacífic.[20][21]

La caldera Okmok es va formar i modificar en dos grans erupcions ocorregudes fa 12.000 i 2.000 anys. Les observacions directes de l'activitat volcànica existeixen des de 1805, moment a partir del qual s'han documentat 16 erupcions, una cada 10 a 20 anys.[20] L'erupció de 1817 va dipositar diversos metres de cendra i "escòria" al costat nord-est de la caldera i les cendres caient al damunt d'Unalaska. Les avingudes de material piroclàstic van destruir un poble al Cap de Tanak, a la costa nord-est de l'illa.[21]

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1941, quan Umnak fou emprada per establir-hi una base de defensa dels Estats Units, la població de la província constava de tan sols 50 aleutians. Al cens del 2000[2] la població de l'illa havia disminuït fins a les 39 persones. Sols es conserva una comunitat, Nikolski, que acull tota la població de l'illa. L'antiga base militar de Fort Glenn (1942-1947) va jugar un paper important durant les campanyes de la Guerra del Pacífic de la Segona Guerra Mundial.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bergsland, K. (1994). Aleut Dictionary. Fairbanks: Alaska Native Language Center.
  2. 2,0 2,1 Umnak Island: Blocks 1070 thru 1076, Census Tract 1, Aleutian Islands West Census Area, Alaska Consultat el 21 de setembre de 2010
  3. Alaska volcano erupts; island residents evacuated". Reuters. July 13, 2008.
  4. Robert F. Black. «Geology of Umnak Island, Eastern Aleutian Islands as Related to the Aleuts». Arctic and Alpine Research, 8, 1, 1976, pàg. 7–35. DOI: 10.2307/1550607. JSTOR: 1550607.
  5. R.F. Black. «Late-Quaternary Geomorphic Processes: Effects on the Ancient Aleuts of Umnak Island in the Aleutians». Arctic, 28, 3, 1975, pàg. 159.
  6. Lydia Black. Russians in Alaska. Fairbanks: University of Alaska Press, 2004. ISBN 1-889963-05-4. 
  7. 7,0 7,1 «There's a Fighter Base Located Where?». Umnak homepage. [Consulta: 22 novembre 2010].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Umnak». Oceandots, The Islands Encyclopedia. [Consulta: 22 novembre 2010].
  9. United States Coast Pilot. Alaska. Part II. Yakutat Bay to Arctic Ocean. U. S. Coast And Geodetic Survey,BiblioBazaar, LLC,, 2009, p. 216. ISBN 1-113-48946-4. 
  10. «Islands of United States of America». Umnak [447]. UNEP. [Consulta: 22 novembre 2010].
  11. Encyclopaedia Britannica; or, a dictionary of arts, sciences, and miscellaneous literature, Volume 9. Encyclopaedia Britannica, Bell and Macfarquhar, 1797, p. 433. 
  12. «Cape Sagak». Geographic Names. [Consulta: 22 novembre 2010].
  13. Activitat del mont Vsevidof. avo.alaska.edu
  14. Calvin J. Heusser. Postglacial vegetation on Umnak Island, Aleutian Islands, Alaska. Department of Biology, New York University, 1973. 
  15. Melvin Ember and Peter N. Peregrine. Encyclopedia of Prehistory: Arctic and Subarctic. 6: Arctic and subarctic. Springer, 2001, p. 10. ISBN 0-306-46256-7. 
  16. Christy Gentry Turner. The dentition of Arctic peoples. University of Wisconsin, 1967, p. 15–16. 
  17. Victor Vacquier. Interpretation of aeromagnetic maps, Volume 47 of Geological Society of America. Geological Society of America, 1963, p. 11. 
  18. Bulletin, Volume 72, Part 1. Geological Society of America, 1961, p. 124. 
  19. «Mount Recheshnoi Geyser Fields, Umnak». Wondermondo, 4 maig 2012. [Consulta: 4 maig 2012].
  20. 20,0 20,1 «Alaska volcano erupts; island residents evacuated». Reuters, 13 juliol 2008 [Consulta: 22 novembre 2010].
  21. 21,0 21,1 «Explosive Eruption of Okmok Volcano in Alaska». ScienceDaily, 21 juliol 2008. [Consulta: 22 novembre 2010].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umnak
Flag map of Alaska.svg Portal d'Alaska — accediu als articles temàtics sobre Alaska.