Un Rèquiem alemany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un Rèquiem alemany (Ein deutsches Requiem) Op.45 de Johannes Brahms no és pròpiament un Rèquiem en el sentit litúrgic; no té cap relació amb la Missa de difunts, ni tan sols té una intencionalitat sacra. Com es desprèn del seu títol no es tracta d'un simple Rèquiem, sinó d'Un Requiem alemany, és a dir, "a la manera de Rèquiem al gust alemany". Podria dir-se que és una cantata fúnebre amb certes evocacions de l'oratori, una obra més concertística que religiosa. Representa un cant a la mort i a la resurrecció dedicat a la memòria de la seva mare i a la de Schumann. Està escrit per a soprano, baríton, cor mixt i orquestra.

L'1 de desembre de 1867 es programa a Viena un concert en memòria de Schubert, ocasió que s'aprofita per a la presentació dels tres primers moviments d'Un Rèquiem alemany sense gaire èxit. L'obra es va estrenar completa i definitivament el dia 10 d'abril de 1868, dia de Divendres Sant, a la catedral de Bremen. Aquesta vegada sí que va constituir un èxit grandiós. Es va reposar una altra vegada el Divendres Sant de 1871, també a la catedral de Bremen, com a homenatge fúnebre als caiguts en la guerra franc-prussiana dins d'un context marcadament nacionalista.

El Rèquiem alemany conté part de la música més inoblidable i commovedora del compositor. Després de les tres primeres parts, de to ombrívol i dramàtic, la quarta, que és el nucli emotiu, crea un cert contrast de serenitat, que es troba també en la cinquena, amb seus magnífics sols de soprano. Molt complex en la seva organització, la sisena, on s'alternen baríton i cor, acaba amb una fuga. La setena part recupera material de la primera per donar sentit de tancament. Mitjançant l'ús de fugues corals (en la segona i la sisena part), Brahms evoca deliberadament l'esperit de les obres corals sacres de Bach.

Com queda clar en el títol, el Rèquiem alemany no va ser escrit amb propòsits exclusivament litúrgics, encara que s'invoca el nom de Crist. Brahms elegeix la lletra amb minuciosa cura partint de la Bíblia luterana, inclosos els escrits apòcrifs, i evita tota referència al cristianisme i omet la totalitat del Judici Final. Encara que era creient, no era religiós sobre manera, i més tard va dir que hauria volgut canviar la paraula Alemany per Humà en el títol.

En les seves set parts recopila texts bíblics afins amb el tema, com una lliure meditació sobre la mort. Aquests són els seus títols:

  1. Cor: Selig sind, die da Leid tragen
  2. Cor: Denn alles Fleisch, es ist wie Gras
  3. Baríton (Solo) i Cor: Herr, lehre doch mich
  4. Cor: Wie lieblich sind deine Wohnungen
  5. Soprano (Solo) i Cor: Ihr habt nun Traurigkeit
  6. Baríton (Solo) i Cor: Denn wir haben hie keine bleibende Statt
  7. Cor: Selig sind die Toten