Un cor en perill

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
None but the Lonely Heart
Un cor en perill

Fitxa tècnica
Direcció: Clifford Odets
Direcció artística: Mordecai Gorelik

Producció: David Hempstead i Sherman Todd

Guió: Clifford Odets adaptació d'una obra de Richard Llewellyn

Música: Hanns Eisler

Fotografia: George Barnes

Muntatge: Roland Gross

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1944
Gènere: Drama
Duració: 113 minuts

Pàgina sobre “None but the Lonely Heart a IMDb

Valoracions
IMDb 6.4/10 stars
FilmAffinity 5.8/10 stars

Un cor en perill (original: None but the Lonely Heart) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clifford Odets, estrenada el 1944 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Ernie Mott és un londinenc de classe baixa que va per la vida aprofitant-se dels seus amics i tenint abandonada la seva mare. Coneix un lladre, Jim Mordinoy, i s'enamora de la seva promesa, Ada. En una discussió amb la seva mare, Ernie descobreix que la dona té càncer i decideix ajudar-la a la seva botiga. Ada li recomana que se'n vagi, perquè Jim està molt gelós, però Ernie s’hi enfronta. La malaltia de la seva mare es complica quan l'empresonen perquè tenia objectes robats a la botiga. Ernie Mott lluita per a una vida millor, per a sortir dels barris baixos de Londres on gent com Ma Mott, malalta de càncer, pateix moltes desgràcies i dificultades. Un rodamón busca una classe de satisfacció espiritual en els dies previs a la Segona Guerra Mundial.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula, que adapta una novel·la de l’autor de “Que verda era la meva vall”, planteja fonamentalment l’enfrontament del protagonista amb ell mateix i té el handicap d’un excés de solemnitat i pretensions. Els seus valors estrictament cinematogràfics són limitats i el seu principal interès se centra en les excel·lents composicions de la Barrymore i de Cary Grant, allunyant-se esforçadament del registre del comediant.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema