Un home per a l'eternitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
A Man for All Seasons
Un home per a l'eternitat
Un home per a l'eternitat.jpg
Pòster del film

Fitxa tècnica
Direcció: Fred Zinnemann

Producció: Fred Zinnemann

Guió: Robert Bolt

Música: Georges Delerue

Fotografia: Ted Moore

Muntatge: Ralph Kemplen

Protagonistes: Paul Scofield
Wendy Hiller
Leo McKern
Orson Welles
Robert Shaw

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 1966
Gènere: Drama biogràfic
Duració: 120 minuts

Companyies
Distribució: Columbia Pictures

Pàgina sobre “A Man for All Seasons a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars

Un home per a l'eternitat (títol original en anglès A Man for All Seasons) és una pel·lícula britànica dirigida l'any 1966 per Fred Zinnemann.

narra els últims anys en la vida de l'home de lleis, estadista, escriptor, humanista, traductor i filòsof Thomas More (Londres, 1478-1535), pare, al costat de Maquiavel i d'altres, del pensament polític modern gràcies al seu llibre Utopia.

La pel·lícula va guanyar 6 Oscar. Està basada en una obra de teatre de Robert Bolt, guionista també de la pel·lícula. Es va representar amb èxit durant anys a Londres. De fet, l'actor principal, Paul Scofield, un veterà actor teatral, representava Thomas More també sobre l'escenari. La primera versió d'aquesta obra va ser escrita per Bold el 1954 per a la BBC Radio. Adaptada per a l'escena, es va estrenar a Londres en el Globe Theatre (avui Gielgud Theatre) l'1 de juliol de 1960. A Broadway, l'estrena va tenir lloc el 22 de novembre de 1961, a l'ANTA Playhouse. Paul Scofield, que ja havia representat el paper protagonista en el West End londinenc, també va actuar a Broadway l'any 1962, guanyant un premi Tony.

Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

A la pel·lícula es veu Thomas More, negant-se a reconèixer malgrat la seva fidelitat al rei Enric VIII, la nul·litat del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó (el qual només li havia donat una filla sana) perquè aquest pogués casar-se amb Anna Bolena, fet que acaba provocant la ruptura entre l'Església de Roma i l'Església d'Anglaterra el 1534.

Mostra la croada de More per tenir uns forts principis morals i religiosos que li impedien deixar de reconèixer a l'església i al Papa de Roma; i alhora sentir fidelitat cap a la corona i a la seva pàtria, cedir als xantatges que li venien per part d'Enric VIII, rei que feia la llei a la seva mesura i que estava tan disposat a executar als que considerava traïdors, com summament dolgut que el seu principal pensador li portés la contrària.

Malgrat ser el conseller més valuós reial, ha de renunciar als seus càrrecs públics (va ser canceller), després és acusat d'alta traïció en no reconèixer al seu rei com a màxima autoritat de l'església per una llei escrita "a gratcient" perquè així ho fes, després va ser empresonat a la Torre de Londres, jutjat i condemnat a mort.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Un home per a l'eternitat (en català). esadir.cat. 
  2. «A Man for All Seasons». The New York Times.