Un món feliç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un món feliç
Autor Aldous Huxley
Títol original Brave New World
País Regne Unit
Llengua Anglès
Gènere Ciència-ficció
Data de publicació 1932
Pàgines 228
Capítols 18

Un món feliç (Brave New World, en la seva versió original) és una novel·la d'Aldous Huxley. Es tracta d'una distopia o utopia inversa per criticar el present.

Transcorre a Londres el 2540 dC i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament durant el son que junts provoquen un fort canvi social. Huxley respon a aquest llibre amb una revaloració en forma d'assaig anomenada Brave New World revisited (Nova visita a un món feliç) (1958), i amb la seva novel·la final, anomenada Island (L'illa) (1962).

Argument[modifica | modifica el codi]

Les persones del futur busquen la diversió a partir de la droga (soma), el consumisme i el sexe i han eliminat les possibles fonts de patiment, com la família o l'amor. L'Estat controla la vida dels individus i els classifica en diferents classes socials rígides, amb funcions ben determinades i poc marge per a la llibertat.

Personatges principals[modifica | modifica el codi]

Bernard Marx i Lenina Crowne. Els dos personatges (els noms dels quals fan al·lusió al líder soviètic Lenin i al fundador del comunisme Karl Marx) presenten punts de vista oposats d'aquesta societat. Lenina és la perfecta ciutadana, feliç i "pneumàtica", conforme amb el seu comportament, complint la seva funció en la societat, que es relaciona amb tots els homes amb qui pot, però bastant incapaç d'exercir la seva llibertat de pensament; ella no reconeix el seu amor pel "Salvatge", amb un conflicte emocional amb el seu condicionament. Per oposició, Bernard Marx té alguna cosa estranya, intel·lectualment algun to però físicament més petit que l'Alfa promedi, s'enfronta (o almenys creu enfrontar-s'hi) a problemes socials incloent-hi el rebuig social per part de les dones de la seva casta i falta de respecte per part de les castes inferiors. Com a resultat, s'ha convertit en un inadaptat social, avergonyit quan tracta de propiciar cites amb dones, desinteressat amb els esports, prefereix ser miserable que prendre soma i sovint expressa opinions d'inconformisme. El comportament inacceptable de Bernard el fica en problemes amb el seu cap, el Director del laboratori de criança i condicionament. Tanmateix, Bernard obté permís per visitar la reserva salvatge, on hi porta Lenina.

Interpretació[modifica | modifica el codi]

En un Estat únic on tot està ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor són el més necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utòpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.

Apareixen referències a esdeveniments i personatges històrics reals, com els líders del marxisme, Henry Ford o institucions britàniques. Critica la industrialització excessiva i el paper arrogant de l'Estat que es creu capaç de decidir pels ciutadans.

L'Estat Mundial[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

El calendari de l'Estat Mundial té l'any 1856 com a inici, en ésser aquest l'any del naixement d'en Henry Ford, a qui consideren pare de tota la societat, i les seves dates són denominades com a.F. (abans de Ford) i d.F. (després de Ford). La guerra dels nou anys que cita la novel·la ocorregué l'any 141 del seu calendari, que correspon amb l'any 1997 del nostre. Se suposa que és una guerra que afectà la major part del planeta, sorgiria a Europa i causà grans danys, provocats per les armes químiques creades per xips del sieb, usades en ella. La guerra provocà un col·lapse de l'economia mundial, i els líders mundials decidiren fer front a les catàstrofes imposant les noves tecnologies en tots els territoris del planeta. Aquesta decisió va provocar una gran resistència, pel que varen decidir un canvi de política, iniciant una campanya pacífica, creant l'Estat Mundial, en què se censurava tot el que no li convenia a l'estat: museus tancats, literatura eliminada, destrucció de monuments... A l'època en què s'ubica la història, l'estat mundial està completament establert i gairebé tots els ciutadans de la terra estan sota el seu control absolut.

Geografia política[modifica | modifica el codi]

Tot el planeta està unificat amb un Únic Estat Mundial, governat per deu controladors mundials, establerts en diverses ciutats clau: Han quedat poques àrees aïllades com "reserves salvatges", incloent-hi parts de Nou Mèxic, Amèrica del Sud, Samoa, i un grup d'illes a la costa de Nova Guinea. Una conversa entre John i el controlador mundial d'Europa occidental, Mustafà Mond, revel·la detalls posteriors de la geografia política de l'estat mundial. Mond hi explica que àrees que tenen molt pocs recursos no són "civilitzades" pel govern. Com a conseqüència aquestes àrees queden com a reserves i la vida local hi continua. Les illes de tot el planeta, com Islàndia i les Illes Malvines, són reservades pels ciutadans de l'estat mundial que no desitgen viure-hi dins d'aquest o no encaixen en la vida social normal.

Població[modifica | modifica el codi]

Els dos mil milions d'habitants de l'estat mundial estan dividits rígidament en cinc classes o castes. La societat és controlada pels Alfes i els seus subordinats, Betes. A sota, en ordre descendent a nivell mental i d'intel·ligència s'hi troben els Gammes, Deltes i Èpsilons. Cada casta és posteriorment dividida en "Més" i "Menys". En el pinacle de la societat estan els Alfa "Doble-més", per ser feliços al seu mode i no es ressenteixen amb les altres castes. Tanmateix, a l'hora, tots els membres de la societat són instruïts de forma repetitiva amb la idea que tots són igualment importants en la societat. Els ciutadans de l'estat mundial gaudeixen l'harmonia racial al llarg de tot el planeta. Encara que Anglaterra està poblada en la seva major part per caucàsics, la població també conté proporcions ètniques substancials. Quan visità la fàbrica de productes elèctrics a Londres, John veu blancs i negres treballant junts. L'únic "enamorament" de la novel·la, el protagonitzen un heroi negre i una noia blanca. El director dels cultius descriu com els bebès són conreats sense importar el grup ètnic i que blancs, negres i hispans són produïts al criader central de Londres.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

La vida a l'Estat Mundial està dominada per una tecnologia bastant avançada, la qual influeix en tots els aspectes de la vida. L'esport, un pilar de l'estat mundial consisteix en diversos jocs desenvolupats usant artefactes d'alta tecnologia, per a mantenir ocupades les fàbriques. Jocs com "Tennis superficial", i "Golf electromagnètic" són les majors distraccions per a tots els nivells de la societat. Està prohibit crear un nou joc que no posseeixi almenys un artefacte més que el joc que ja hagi estat creat. Un altre aspecte clau d'entreteniment són els "enamoraments" una versió d'alta tecnologia de les pel·lícules. Els usuaris del cinema (anomenat cine sensible) col·loquen les seves mans als poms de metall a l'extrem dels braços de la cadira, permetent-los sentir les sensacions físiques dels actors en pantalla (aquestes semblen ser només per pel·lícules sexuals). Uns altres artefactes d'entreteniment d'alta tecnologia apareixen contundentment en el llibre, incloent-hi caixes de música sintètica, òrgans d'essències (instruments musicals que combinen la música amb aromes agradables) òrgans de color (combinen música amb la llum brillant) i televisió. La tecnologia de transport també està altament avançada. La forma principal de transport urbà és l'helicòpter (que sembla ser un avió d'hèlices), amb variacions que inclouen "taxicòpters" i "deporticòpters" costosos i de gran categoria. Per les castes més inferiors, s'utilitza el monorail d'alta velocitat per anar a la zona rural. A nivell de mobilització global, es manegen avions amb forma de coets, el color dels quals determina la seva destinació.

Als criaders i centres d'acondicionament, la tecnologia avançada s'empra en la creació de nous embrions. A més de l'equip de laboratori d'alta tecnologia, els criaders tenen màquines per a condicionar els embrions entubats al calor, moviments repentins i malalties, permetent-los acomplir llurs labors predestinades en climes específics. Els nens ja nascuts són exposats als centres d'acondicionament a una diversitat d'aparats avançats que ajuden a modelar-los en llurs papers predeterminats. Als primers capítols, els nens Delta són entrenats per odiar el camp i els llibres en un procés que involucra bocines i electrocució. La Hipnopèdia es realitza utilitzant altaveus instal·lats als llits. Uns altres aspectes de la vida reben una gran influència de la tecnologia avançada. La majoria de la roba es fa de materials fins i sintètics, com acetat i viscosa. Els homes s'afaiten mitjançant rasuradores electrolítiques i consumeixen una goma de mascar amb hormones sexuals. Els ciutadans poden relaxar-se emprant màquines de massatges i l'omnipresent "soma" (la novel·la revela que encara que aquest és ingerit de forma de tableta, pot també ser vaporitzat per formar un núvol anestèsic, com succeeix quan John llença les tabletes per la finestra).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • Un món feliç. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. Introducció d'A. Munné-Jordà. Editorial Proa. Col·lecció dirigida per Llorenç Soldevila. Barcelona, 2008.
  • Un món feliç. Editorial Labutxaca, 2010.