Un món sense fi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un món sense fi
Catedral de Vitòria
Autor Ken Follett
Títol original World Without End
País original Regne Unit
Llengua original Anglès
Traduït al català:
Gènere(s) novel·la històrica
Editor Penguin
Data de publicació 9 d'octubre de 2007
Pàgines 1024
ISBN ISBN 9788429760491
Precedit per Els pilars de la Terra

Un món sense fi, titulada World without End en la seva versió original en anglès, és una novel·la històrica de Ken Follett concebuda com a segona part de la novel·la Els pilars de la Terra del mateix autor. Als Estats Units va ser publicada en la seva versió original el 9 d'octubre de 2007, mentre que la versió traduïda al català (Edicions 62) està disponible des del 28 de desembre de 2007.

La novel·la transcorre al mateix lloc que la primera part, Kingsbridge, però s'esdevé dos-cents anys més tard, al segle XIV, i alguns dels seus personatges són descendents dels protagonistes del primer llibre.

Va ser el llibre més venut del 2007 tot i haver sortit a la venda al 28 de desembre.

El 2012 va sortir a la llum una minisèrie televivisva basada en l'obra, on hi actuaven Cynthia Nixon, Miranda Richardson, Peter Firth, Ben Chaplin, Charlotte Riley, Sarah Gadon i Tom Weston-Jones, sota la direcció de Michael Caton-Jones.

Argument[modifica | modifica el codi]

La novel·la comença a la ciutat fictícia de Kingsbridge, Anglaterra, l'any 1327. Quatre nens, en Merthin, la Caris, la Gwenda, i el germà d'en Merthin, en Ralph, entren en un bosc el dia de Tots Sants. Allà presenciaran la mort de dos homes armats, assassinats en mans d'en Thomas Langley. Els nens fugen, amb l'excepció d'en Merthin, que ajuda sir Thomas, ferit, a enterrar una carta, amb les instruccions de desenterrar-la només en cas que morís. Després d'això, sir Thomas es refugia a Kingsbridge, i es converteix en un monjo de l'Orde de Sant Benet, mentre que els quatre nens juren que mai no parlaran del que van veure.

Deu anys després, es descobreix com és la vida d'aquests nens quan són adults. La Caris ajuda el seu pare, l'Edmund, amb el comerç de la llana. La Gwenda està enamorada d'en Wulfric, un nen que la maltractava de petita, però que d'adult és honest, valent i guapo i fill d'un pròsper camperol. En Ralph és escuder del comte Roland, i està enamorat de la seva promesa, la Lady Philippa, dona del futur comte William. I en Merthin és aprenent de constructor, faltant-li només sis mesos per acabar l'aprenentatge.

A la fira de la llana d'aquell any, s'hi produeixen diversos incidents. La Griselda, filla del mestre d'en Merthin, el sedueix i li fa creure que està embarassada d'ell, però quan aquest descobreix que és mentida i es nega a fer-se càrrec del nen, el mestre el fa fora, invalidant la seva entrada al gremi d'artesans. D'altra banda, el pont de Kingsbridge, que està ple de gent presenciant l'execució d'una presempta bruixa, s'esfondra, deixant desenes de morts, entre ells el prior del monestir. En Godwyn serà el nou prior, després d'unes eleccions internes fraudulentes.

Els pares d'en Wulfric moren en l'accident i en Ralph li nega heretar les terres del seu pare. La Gwenda donarà el seu cos a en Ralph a canvi que li torni les terres a en Wulfric, però aquest no compleix i ella es quedarà embarassada.

En Godwyn diu ser un reformador, però resulta ser encara més conservador que l'antic prior, i ràpidament comença a entrar en conflicte amb els habitants de la ciutat, en una sèrie de qüestions, inclòs el finançament i la construcció del nou pont, dissenyat per en Merthin. La Caris, que ara és regidora del gremi i impulsora de les obres del pont, es converteix en un problema particular per a en Godwyn, i aquest, tot i ser el seu cosí, l'acusa de bruixeria per tal de poder trure-se-la del davant. Per escapar de l'execució, la Caris es compromet a fer-se monja del monestir de Kingsbridge. Paral·lelament, en Merthin deixa Kingsbridge per anar a Florència, amb l'objectiu de continuar la seva carrera com a constructor.

Vuit anys més tard, la Caris es cansa de les males pràctiques d'en Merthin, i viatja fins a França per tal de demanar ajuda al bisbe, que està lluitant amb el rei Eduard III d'Anglaterra. En el camí, és testimoni dels estralls de la guerra i actua com una infermera durant la Batalla de Crécy, en què en Ralph, després d'haver fugit dels càrrecs de violació i assassinat a Anglaterra, salva la vida del Príncep de Gal·les i és recompensat amb el títol de cavaller.

A Florència, la ciutat és assolada per la Pesta Negra. En Merthin torna a Kingsbridge amb la seva filla Laura (Lolla). Allà troba la Caris i es tornen a enamorar malgrat la condició de monja. Alhora, en Merthin torna a treballar en la reconstrucció del nou pont.

Milers d'habitants de Kingsbridge moren en el brot de la pesta. Després de la mort de la priora del convent, la Caris pren el control i implanta la utilització de màscares i la neteja, que ajuden a protegir les monges de la pesta. En Godwyn perd els nervis i fuig amb els monjos a una capella aïllada, on ell i tots els monjos moren, excepte pel germà de la Gwenda, en Filemó, i en Thomas Langley.

Després que en William, el nou comte de Shiring, mori a causa de la plaga, amb tots els seus hereus homes, en Ralph veu una bona oportunitat i esdevé comte.

Després de dos anys, la plaga es dissipa i la Caris renuncia als seus vots, i es casa amb en Merthin. Després de deu anys de dificultats, es concedeix l'estatut de municipi al poble de Kingsbridge, alliberant-los de la senyoria del priorat, i en Merthin es converteix en regidor.

L'escassetat de treballadors resultants de la plaga permet a en Wulfric de recuperar les terres del seu pare. Quan en Sam, el fill bastard d'en Ralph, mata el fill de l'oficial de justícia local, la Gwenda ho revela tot per tal d'aconseguir l'alliberament d'en Sam. Armat amb aquest coneixement, en Ralph fa xantatge a la Gwenda i aquesta l'acaba matant.

Quan en Thomas Langley mor, en Merthin compleix la seva promesa i desenterra la carta que revela que el deposat rei Eduard II d'Anglaterra havia sobreviscut en secret i s'havia exiliat a l'estranger.

Després d'haver treballat al costat de la Caris i la gent del poble per sotmetre a un segon brot, més lleu, de la pesta, en Merthin completa les seves obres i aconsegueix que la catedral de Kingsbridge es converteixi en l'edifici més alt d'Anglaterra.