Un nen espera
  Un nen espera |
||
|---|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | John Cassavetes | |
| Direcció artística: | Rudolph Sternad | |
|
|
||
| Producció: | Stanley Kramer | |
|
|
||
| Guió: | Abby Mann | |
|
|
||
| Música: | Ernest Gold | |
|
|
||
| Muntatge: | Gene Fowler Jr. i Robert C. Jones | |
|
|
||
| Protagonistes: | Burt Lancaster Judy Garland Gena Rowlands Steven Hill |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Estats Units | |
| Data d'estrena: | 1963 | |
| Gènere: | Drama | |
| Duració: | 102 minuts | |
|
Companyies |
||
| Productora: | United Artists | |
|
|
||
| Pàgina sobre “A Child is Waiting” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Un nen espera (A Child is Waiting) és una pel·lícula estatunidenca, la tercera dirigida per John Cassavetes després de Too Late Blues i abans de Faces, estrenada el 1963.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Ted Widdicombe confia el seu fill Reuben, que considera com endarrerit, a càrrec de la clínica del doctor Matthew Clark, que acull endarrerit mentals, autistes i trisòmics. Dos anys passen sense que el nen hagi fet cap progrés, continua sent rebel i refusa integrar-se a totes les formes de grup. Jean Hansen, una música desenganyada, és contractada a la clínica per sessions de musicoteràpia. Enganxa aviat a Reuben, i vol , contra l'opinió del doctor, conèixer els pares, ja que percep que sens dubte, conscientment o no, han llençat el seu fill. Troba Sophie, la mare que es nega categòricament a veure el seu fill.
Llavors hi ha l'enfrontament entre el doctor i la seva empleada. Reuben fuig, però el troben. Jean Hansen prepara un espectacle musical on arribarà a captar l'interès del nen, al si de la petita tropa teatral, i renunciarà a voler establir un vincle privilegiat, però fusional. L'espectacle té lloc davant els pares, entre els quals Ted, que, molt colèeric, havia vingut a retirar el seu fill de l'Institut, i el veu capaç de mantenir el seu paper a l’obra. Al final de la pel·lícula, el doctor confia l'acollida del nou nou vingut a Jean Hansen.
Repartiment [modifica]
- Burt Lancaster: Doctor Matthew Clark
- Judy Garland: Jean Hansen
- Gena Rowlands: Sophie Widdicombe
- Steven Hill: Ted Widdicombe
- Paul Stewart: Goodman
- Gloria McGehee: Mattie, Professor
- Lawrence Tierney: Douglas Benham
- Bruce Ritchey: Reuben Widdicombe
- John Marley: Holland
Context, rodatge i acollida del film [modifica]
John Cassavetes persegueix amb aquesta pel·lícula aproximar-se a les grans companyies començat amb Too Late Blues i la Paramount Pictures. Aquesta pel·lícula serà produïda per Stanley Kramer per United Artists. La confrontació entre el cineasta i el productor anirà ràpidament al desastre. Stanley Kramer signarà el final per una pel.lícula en la qual John Cassavetes no reconeix les seves intencions: «La diferència principal entre el meu muntatge i el de Stanley Kramer és aquesta: el seu muntatge afirma que els nens retardats s'han de quedar en institucions especialitzades, i la pel·lícula que he rodat insisteix en el fet que aquells nens són millor a la seva pell que molts adults sans de cos i d'esperit. ». Aquesta versió, negada per el seu autor, és evidentment l'única a subsistir avui.
El càsting és brillant: Burt Lancaster fa el paper del doctor. Pel que fa a Judy Garland al paper de Jean Hansen, roda la seva última pel·lícula com actriu dramàtica. Seguiran una comèdia musical, I Could go on Singing i La Vall de les nines , de la qual seran suprimides les seves escenes.
En la gravació, els debats són vius sobre els diagnòstics diferencials a portar als autistes i als endarrerits, fins i tot als trisòmics, que en efecte estan barrejats en aquesta institució. Un ressó de les teories de Bruno Bettelheim és fins i tot explícitament present en una rèplica del doctor a Jean «Love is not enough / L'amor no en té prou», títol d'una cèlebre obra d'aquest psicoanalista, aparegut el 1950.
Malgrat el càsting i les intervencions violentes de Stanley Kramer, la pel·lícula coneixerà un ressonant fracàs comercial, una aposta definitiva de Cassavetes pels desitjos del seu productor, i una subestimació de les seves grans qualitats cinematogràfiques: enquadraments i composicions extremadament polides, un treball de gran proximitat amb els nens, la construcció en dues escenes (la institució a l'interior i la parella de pares que es desfà, a l'exterior), i una intenció documental més manifesta que a les seves altres pel·lícule. Així es tanca de nou el parèntesi hollywoodià de John Cassavetes, que, amb la seva pel·lícula següent Faces , tornarà cap al seu equip i en el cinema independent.
Es retindrà finalment que aquesta pel·lícula obre la participació de Gena Rowlands a les pel·lícules de l'home amb qui es va casar el 1954 i amb qui passarà tota la seva vida. Rodaran junts altres sis pel·lícules.
Enllaços externs [modifica]
- Un nen espera a Internet Movie Database (anglès)
- Un nen espera a Allmovie (anglès)
|
|||||
