Un punt blau pàl·lid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Terra, un petit punt blau pàl·lid.
«  Mireu aquest petit punt. És aquí. És casa nostra. Som nosaltres. »
— Carl Sagan[1]

Un punt blau pàl·lid (A pale blue dot en anglès) és una fotografia del planeta Terra presa al 1992 per la sonda Voyager 1 a una distància rècord de 6.000 milions de quilòmetres de la Terra. En la fotografia la Terra apareix com un punt diminut (0,12 píxels) en l'immens espai.[2] Un cop finalitzada la seva missió i mentre abandonava el sistema solar, la sonda Voyager 1, a instàncies del seu comandament a la NASA, va girar la seva càmera per prendre la fotografia de la Terra a petició del científic Carl Sagan. El títol d'aquesta fotografia fou usat pel mateix científic Carl Sagan, en el llibre publicat al 1994 titulat «Un punt blau pàl·lid: Una visió del futur humà a l'espai».[1][3]

La fotografia[modifica | modifica el codi]

El 14 de febrer de 1990, la NASA comandà a la sonda espacial Voyager 1 que havia acabat la seva missió primària, que es girés i fotografiés els planetes que havia visitat.[4][5] La NASA compilà 60 imatges d'aquest esdeveniment en un únic mosaic del sistema solar.[6] Una de les imatges que la Voyager reenvià era una de la Terra a 6.400 milions de quilòmetres (més de 42 UA),[7] tal sol un petit punt blau pàl·lid en una foto granulosa.[8] El punt minúscul pràcticament es perd en la lluentor del Sol. En el moment de la fotografia l'oceà Pacífic reforçava l'aspecte blau de la Terra, cosa que no hagués passat algunes hores més tard amb Àfrica i Àsia. Un punt blau pàl·lid fou originàriament una porció d'una imatge d'angle ample que contenia el Sol i la regió de l'espai entre la Terra i Venus en un moment determinat. Es prengué amb el filtre més fosc de la càmera (una banda d'absorció de metà), i l'exposició més curta possible (0,5 mili-segons) per evitar saturar el tub vidicon de la càmera amb la llum solar dispersada. El Sol apareix petit en el cel des de la perspectiva de la sonda al final del sistema solar, no obstant és vuit milions de vegades més brillant que l'estrella més brillant del cel terrestre -Sírius.

El llibre[modifica | modifica el codi]

Amb el mateix títol, Carl Sagan publica al 1994 un llibre en tres parts. En la primera part examina la pretensió a través de la història que Terra i l'espècie humana són úniques en l'univers. La segona part descriu els descobriments científics fets sobre el sistema solar i les raons que s'evoquen normalment per als vols espacials tripulats. En la darrera part l'autor suggereix que l'exploració i la colonització de l'espai i d'altres mons són essencials per a la supervivència a llarg termini de l'espècie humana i de la vida terrestre.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sagan, Carl. Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space. 1a edició (en castellà). New York: Random House, 1994. ISBN 0-679-43841-6. 
  2. Andrew, Revkin. «Dot Earth: The Domain We All Share». The New York Times, October 24,2007.
  3. Sagan, Carl. Un punto azul pálido. 1a edició (en (castellà)), 2003. ISBN 8408016458. 
  4. «A Pale Blue Dot» (en (anglès)). Big Sky Astronomy Club [Consulta: 2 d'abril de 2006].
  5. «Pale Blue Dot». The Planetary Society [Consulta: 27 de juliol de 2006].(anglès)
  6. «Pale Blue Dot» (en (anglès)). Sky Image Lab Astrophoto [Consulta: 2 d'abril de 2006].
  7. Robert Roy Britt. «Pale Blue Dot» (en (anglès) Britt evalua la distància). Space.com [Consulta: 2 d'abril de 2006].
  8. Carl Sagan. «You Are Here» (en (anglès)). InfoImagination.org, pàg. 8-9.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Un punt blau pàl·lid Modifica l'enllaç a Wikidata