Una dansa per la música del Temps
Una dansa per la música del Temps (Oli sobre llenç de 84,8 x 107,6 cm, (Col·lecció Wallace, Londres). La reputació de Nicolas Poussin (1594-1665) descansa, fins a cert punt, en les seves credencials classicistes. Això és, com artista preocupat per mantenir certa fidelitat als precedents artístics i intel·lectuals que es fixaren durant l'Antiguitat grega i romana. Un exemple exquisit del classicisme de Poussin és aquest quadre, relativament petit, que li encarregà el cardenal Giulio Respliglio, més tard papa Climent IX.
En el si d'un entorn idíl·lic, Poussin situa a quatre figures al·legòriques, que representen, respectivament, la riquesa, la pobresa, el treball i el plaer. Juntes ballen la dansa de la música interpretada per la figura amb ales que es troba a la dreta del primer pla, i que se suposa és el pare Temps. La seva presència actua com solemne recordatori de què la mort és omnipresent, i inclús ens acompanya en moments de diversió i abandó.
Els dos amorets que emmarquen la composició reforcen encara més el tema del temps. Mentre l'amoret de la dreta clava l'esguard en la clepsidra, el nen de l'esquerra, que fa bombolles amb un tub, fa referència al concepte de l'”homo bulla”, o «home bombolla», que simbolitza la brevetat de la vida.
Sobre l'amoret de l'esquerra hi ha una escultura que representa a Janus, el déu romà de dues cares que mirava envers el passat i el futur ensems. Sobre el seguici d'Apol·lo, envers la part superior de la pintura, el déu sosté un cèrcol, que representa l'eternitat.
La composició simètrica piramidal confereix a l'escena una sensació d'harmonia, estabilitat i equilibri, ambdós aspectes que apuntalen la elevada sensibilitat clàssica de Poussin.
Bibliografia [modifica]
- Stephen Farthing i J. F. Ivars, «1001 Pinturas que hay que ver antes de morir», pàg. 244 Editorial Grijalbo ISBN 978-84-253-4111-3
