Una jornada particular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Una Giornata particolare
Una jornada particular
Una giornata particolare.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Ettore Scola
Direcció artística: Luciano Ricceri

Guió: Ettore Scola, Ruggero Maccari, Maurizio Costanzo

Música: Armando Trovajoli

So: Carlo Palmieri

Fotografia: Pasqualino De Santis

Muntatge: Raimondo Crociani

Vestuari: Enrico Sabbatini

Protagonistes: Sophia Loren
Marcello Mastroianni

Dades i xifres
Països: Itàlia
Canadà
Data d'estrena: 1977
Gènere: Drama
Duració: 105 minuts
Idioma original: italià

Companyies
Productora: Compagnia Cinematografica Champion (Roma), Canafox (Montreal)
Distribució: CCFC (Compagnie Commerciale Française Cinématographique), 20th Century Fox Italia

Pàgina sobre “Una Giornata particolare a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars
FilmAffinity 7.9/10 stars

Una jornada particular (original: Una giornata particolare) és una pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1977 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

En ple període feixista italià, assistim a la trobada de dos éssers que tot sembla separar. El país és en el seu 16è any de feixisme i viu un gir amb una fugida endavant: l’aliança amb Alemanya, lleis racials, declaració de guerra (referència històrica al 16 de maig de 1938). A Roma, el 8 maig de 1938, Hitler es troba amb Mussolini.

Tots els romans han deixat els seus habitatges per assistir a la cerimònia. En un gran immoble, Antonietta, bona mare de família nombrosa (conforme a la doctrina mussoliniana: un marit d’allò més masclista i sis fills), és obligada de quedar-se a casa per ocupar-se de les tasques domèstiques mentre que realment hauria anat a veure el Duce com tothom. L'atzar la posarà en contacte amb un home sol que ha vist en un pis d'altra banda del pati. Es tracta de Gabriele, un intel·lectual homosexual que, per aquesta raó, ha estat exclòs de la ràdio nacional on era presentador i és amenaçat de deportació. Antonietta i Gabriele, sobre el fons de la retransmissió radiodifosa de l'exhibició militar que surt de casa de la conserge, s'enfrontaran en principi ideològicament abans de reconèixer-se en allò que els és comú i profunda solitud per finalment viure intenses emocions. Al final d'aquesta jornada particular, cadascú es trobarà de nou empresonat: la policia arresta Gabriele mentre que Antonietta, un cop ha tornat la família, se sotmetrà, com habitualment, al deure conjugal.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Una jornada particular és sobretot coneguda pel treball de composició dels seus dos intèrprets principals. Sophia Loren interpreta una dona envellida abans d'hora, esgotada per la feina domèstica, mentre que Marcello Mastroianni s'aparta de la seva imatge de galant per interpretar el paper d'un homosexual.

La decoració de la residència, prou exigua perquè cadascú, i sobretot la conserge, pugui vigilar el seu vis-a-vis des de les seves finestres, contribueix a reforçar el sentiment d'opressió totalitària sofert pels personatges. La pel·lícula es beneficia d'un color amputat al màxim, al límit del blanc i negre. L'espai, tancat, estableix les tres unitats del teatre clàssic.

Destacar la presència, als crèdits d'aquesta pel·lícula antifeixista, d’Alessandra Mussolini (futura política, llavors adolescent), néta de Benito Mussolini però igualment neboda de Sophia Loren.

Frase famosa[modifica | modifica el codi]

  • Gabriele: « No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l’anti-llogater del sisè. »

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema