Una jornada particular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUna jornada particular
Una giornata particolare Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEttore Scola Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Sophia Loren
Marcello Mastroianni
John Vernon
Alessandra Mussolini
Françoise Berd
Vittorio Guerrieri
Adolf Hitler
Benito Mussolini Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCarlo Ponti i Richard Hellman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLuciano Ricceri Modifica el valor a Wikidata
GuióMaurizio Costanzo, Ruggero Maccari, Ettore Scola i Claude Fournier Modifica el valor a Wikidata
MúsicaArmando Trovaioli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPasqualino De Santis Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRaimondo Crociani Modifica el valor a Wikidata
VestuariEnrico Sabbatini Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMassimo Vigliar i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCanadà i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1977 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeRoma Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0076085 Filmaffinity: 655985 Allocine: 3235 Rottentomatoes: m/special_day Letterboxd: a-special-day Allmovie: v45971 TCM: 91016 TMDB.org: 42229 Modifica el valor a Wikidata

Una jornada particular[1] (títol original en italià: Una giornata particolare) és una pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1977 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

En ple període feixista italià, assistim a la trobada de dos éssers que tot sembla separar. El país és en el seu 16è any de feixisme i viu un gir amb una fugida endavant: l'aliança amb Alemanya, lleis racials, declaració de guerra (referència històrica al 16 de maig de 1938). A Roma, el 6 maig de 1938, Hitler es troba amb Mussolini.

Tots els romans han deixat els seus habitatges per anar a la cerimònia. En un gran immoble, Antonietta, bona mare de família nombrosa (conforme a la doctrina mussoliniana: un marit d'allò més masclista i sis fills), és obligada de quedar-se a casa per ocupar-se de les tasques domèstiques mentre que realment hauria anat a veure el Duce com tothom. L'atzar la posarà en contacte amb un home sol que ha vist en un pis d'altra banda del pati. Es tracta de Gabriele, un intel·lectual homosexual que, per aquesta raó, ha estat exclòs de la ràdio nacional on era presentador i és amenaçat de deportació. Antonietta i Gabriele, sobre el fons de la retransmissió radiodifosa de l'exhibició militar que surt de casa de la conserge, s'enfrontaran en principi ideològicament abans de reconèixer-se en allò que els és comú i profunda solitud per finalment viure intenses emocions. Al final d'aquesta jornada particular, cadascú es trobarà de nou empresonat: la policia arresta Gabriele mentre que Antonietta, un cop ha tornat la família, se sotmetrà, com habitualment, al deure conjugal.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[cal citació][modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[cal citació][modifica]

Una jornada particular és sobretot coneguda pel treball de composició dels seus dos intèrprets principals. Sophia Loren interpreta una dona envellida abans d'hora, esgotada per la feina domèstica, mentre que Marcello Mastroianni s'aparta de la seva imatge de galant per interpretar el paper d'un homosexual.

La decoració de la residència, prou exigua perquè cadascú, i sobretot la conserge, pugui vigilar el seu vis-a-vis des de les seves finestres, contribueix a reforçar el sentiment d'opressió totalitària sofert pels personatges. La pel·lícula es beneficia d'un color amputat al màxim, al límit del blanc i negre. L'espai, tancat, estableix les tres unitats del teatre clàssic.

Destacar la presència, als crèdits d'aquesta pel·lícula antifeixista, d'Alessandra Mussolini (futura política, llavors adolescent), neta de Benito Mussolini però igualment neboda de Sophia Loren.

Frase famosa[modifica]

  • Gabriele: «No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l'anti-llogater del sisè.»[cal citació]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Una jornada particular
  2. ↑ «Una giornata particolare». The New York Times.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Una_jornada_particular&oldid=33197129»