Una nit a la Muntanya Pelada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una nit a la Muntanya Pelada és un poema simfònic de Modest Mússorgski.

La composició fou iniciada el 10 de juny de 1867 i acabada per primera vegada al cap de 13 dies. Després vingueren nombroses revisions i mai no s'interpretà en vida del compositor.

És l'única obra orquestral de Mússorgski i a banda de Quadres d'una exposició per a piano solista (la famosa versió orquestral fou realitzada per Maurice Ravel), és l'única obra instrumental de la seva escassa producció. La història de la peça és extremadament confusa.

La primera referència a la demoníaca idea subjacent d'aquesta peça, es remunta al dia de Nadal de 1858, quan el compositor de 19 anys i el seu germà, feren un esborrany per a una òpera en tres actes basada en Vespres de Sant Joan, d'en Gògol, tot i que d'aquesta primera idea no hi va haver cap resultat. Tres anys més tard el compositor afirmà que li havien encarregat posar música a un acte del drama La Bruixa del baró Giorgy Mengden. L'acte estava destinat a descriure el sàbat de les bruixes en la nit de Sant Joan. Malgrat tot, no s'ha trobat evidència d'aquest encàrrec. Probablement fou l'expressió d'un desig per part de Mússorgski. Mai no en compongué la música.

Mússorgski fou membre d'un grup de compositors conegut com Els cinc. La història posterior de Una nit a la Muntanya Pelada involucra altres dos compositors d'aquest grup: Mili Balakirev, l'imponent líder del grup, que encoratjava el nacionalisme rus dels seus membres, i Nikolai Rimski-Kórsakov, el conservador que finalment adoptà maneres d'apropament més disciplinades que havia après dels seus contemporanis d'Europa Occidental. L'abril de 1866 Mússorgski escriví a Balakirev que estava treballant en una música de bruixes, en la forma d'un poema simfònic. No acabà la peça fins més d'un any més tard. En aquest moment manifestà haver-la compost sense esborranys, directament en la partitura orquestral en dues setmanes.

N'estava convençut de l'èxit. La dedicà a en Balakirev i en va escriure a Rimski-Kórsakov: «El 23 de juny, en la vigília del dia de Sant Joan, vaig acabar amb l'ajuda de Déu La Nit de Sant Joan a la Muntanya Pelada, una pintura musical», i tot seguit explicava el programa de l'obra: «(1) Assemblea de les bruixes, llur parla i xafarderies; (2) El seguici de Satan; (3) La impia glorificació de Satan, i (4) Sàbat de les bruixes».»

El passatge del llibre de Khotinski que estimulà la imaginació de Mússorgski és el següent:

« Els Sàbats, o festivitats de l'esperit del mal, on s'hi reunien fetillers i bruixots, en general tenien lloc en les altures de cims aïllats, com Brocken a Alemanya, Blokula a Suècia i La Muntanya Pelada, prop de Kíev. Molts homes i dones assistien a aquestes reunions i les bruixes eren les més honrades pel dimoni... El qual s'empastifava amb un ungüent especial i queia en un son profund. Llavors veia al diable en la forma d'un boc mascle negre, assentat en una pedra o en un tascó d'arbre podrit... Començaven les danses en les que els homes i dones ballaven entre ells i també amb els diables que constituïen el seguici del Dimoni.
La majoria d'ells tenia l'aparença de llops, bocs, gripaus i tota classe de rèptils. Immediatament es transformaven en ben plantats fadrins que es convertien en les parelles de les dones que assistien al sàbat. En general ballaven esquena contra esquena. En aquest moment passaven coses inexplicablement vils... Els Sàbats podien produir-se qualsevol nit i només diferien en el caràcter dels pecats i de les vileses que hi tenien lloc. Encara què, en general se celebraven els divendres, els vespres del dissabte, i el sàbat principal anual se celebrava la vigila de Sant Joan... Per la nit, les bruixes, amb el cabell deixat caure sobre les espatlles, pujaven a llurs escombres, forquilles de forn, pales, escombres de branques o escombres de palla i sortien volant per les xemeneies en direcció al sàbat de la Muntanya Pelada.
»

Els consells que Mússorgski demanà als seus companys Rimski-Kórsakov i Balakirev no foren gens favorables a aquesta obra, i Mússorgski desencisat deixà l'obra al calaix i continuà amb altres projectes.

Va tornar sobre l'obra novament l'any 1872 per un encàrrec del Teatre Imperial i la revisà i rectificà, però tampoc funcionà aquesta nova versió. El 1874 inicià una òpera còmica que mai no arribà a acabar i va fer una altra versió de la peça per a cor i orquestra, amb la intenció d'incloure-la-hi. Aquesta en fou l'última versió que realitzà el compositor. Però la història no acaba amb la mort de Mússorgski, ocorreguda 7 anys més tard.

Rimski-Kórsakov, que sentia que Una nit a la Muntanya Pelada tenia molts efectes meravellosos, tractà de ressuscitar-la després de la mort del seu amic. Probablement usà la versió final, que era més suau que la versió per a orquestra solament. Rimski manifestà que inicialment la peça era per a piano i orquestra, però la seva memòria era notablement dolenta i mai sorgí cap altra evidència que suggerís l'existència d'aquesta versió. En molts sentits la seva partitura resta tan allunyada de l'original que és millor anomenar-la una fantasia sobre temes d'Una nit a la Muntanya Pelada.

La partitura original finalment fou publicada el 1968. Difereix considerablement de la versió de Rimski. Demostra tant l'originalitat de Mússorgski com la seva inexperiència en el que respecta a la forma i l'orquestració. S'interpreta de tant en tant (hom recorda la versió cinematogràfica de Walt Disney: Fantasia). A més hi ha raons per dubtar que en realitat sigui exactament la primera versió, perquè hi manca un tema important que Mússorgski cità en la carta escrita a Rimski poc després d'haver acabat la peça per primera vegada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Invitación a la Música de Jonathan Kramer, pag. 532 (Editorial Vergara).