Uncaria tomentosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Uncaria tomentosa

Manca una imatge

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Gentianales
Família: Rubiaceae
Gènere: Uncaria
Espècie: U. tomentosa
Nom binomial
Uncaria tomentosa
(Willd. ex Schult.) DC.
Subfamilia

Cinchonoideae

Sinònims

Cinchona globifera Pav. ex DC
Nauclea aculeata Kunth
Nauclea polycephala A.Rich. ex DC
Nauclea surinamensis (Miq.) Walp
Nauclea tomentosa Willd. ex Schult
Ourouparia tomentosa (Willd. ex Schult.) K.Schum
Uncaria surinamensis Miq
Uncaria tomentosa "var. dioica" Bremek

Uncaria tomentosa és una planta de la família Rubiaceae originària del Perú. El terme tomentós és degut a la presència d'una fina pelussa al revers de les seves fulles. Molts grups ètnics peruans l'han utilitzat amb finalitat medicinal a través de moltes generacions. Està indicada en processos inflamatoris, asma, úlcera gàstrica, tumors, malalties degeneratives i de transmissió sexual. Es diu que al tallar la tija fresca es desprèn un líquid semblant a l'aigua fresca en l'aspecte, i la seva ingestió elimina el cansament i la gana, fet que fa que moltes comunitats indígenes aprofitin aquestes característiques per utilitzar-la com beguda refrescant. Els primers estudis sobre la possible acció antitumoral d'aquesta planta es remunten als estudis d'Arthur Brell, en 1950. La primera descripció d'aquesta planta es va fer a la zona de les Guaianes. Existeixen unes 60 espècies diferents d'Uncaria.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

A diferència d'altres rubiàcies, el seu hàbitat és molt ample i creix en diverses altituds, pot arribar fins als 600 m, i també es troba en selves plujoses de muntanya. A Amèrica, s'estén des de Panamà fins al sud del Perú, i inclou grans zones de Colòmbia, Veneçuela, Equador i la pràctica totalitat d'Amèrica Central. Al Perú, el seu hàbitat és des de la zona amazònica fins a les regions de Cuzco, Loreto i Madre de Dios. A Catalunya no hi ha hagut constància d'haver estat trobada en cap bosc. No poseu suficient informació!

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Uncaria tomentosa és un arbust trepador que creix a manera d'enfiladissa fins a uns 20 m d'altura. Les rames joves són quadrangulars i les tiges estan dotades d'unes espines llenyoses d'uns 2 cm de llarg, que creixen orientades cap al terra. Les fulles, de color verd groguenc són més clares pel revers, i posseeixen un pecíol de 1.5 cm de llarg, limbe oblong de 9 a 17 cm de longitud per 4 a 9 cm d'ample. Al revers de la fulla s'observa el toment. Les inflorescències axil·lars (a vegades terminals) mesuren 9 cm i presenten un raïm terminal de flors; cadascun d'aquests raïms conté quatre o cinc caps de flors d'uns 2 cm, sèssils, groguenques, amb corol·la infundibuliforme de 0,5 cm de longitud, cinc lòbuls i cinc estams sèssils.

Les flors són petites, hermafrodites, actinomorfes i sèssils. El calze és tubular amb 5 lòbuls que terminen en punta, amb pèls a la vora dels lòbuls. La corol·la és infundibuliforme, amb 5 lòbuls rodons de color groc, densament pubescent a la part externa i quasi glabre a la interna. L'androceu té 5 estams units al coll de la corol·la, alternipètals. Les anteres són oblongiformes, amb bases prolongades i divergents. El gineceu té un ovari bicarpel·lar ínfer i els estigmes el·lipsoides. El fruit és sec, dehiscent amb dues valves el·pisoides, ovalat-oblong, amb el calze persistent i acrescent.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

  • Part utilitzada (droga) : escorça, i en menor quantitat l'arrel i les fulles.
  • Composició química:
  • Usos medicinals: oncologia, sistema immunitari, sistema cardiovascular, malalties infeccioses, sistema osteoarticular i sistema respiratori.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Oncologia: la utilització principal d'aquesta planta és el seu ús com antitumoral i, en general, com inhibidor de malalties degeneratives, sobretot si aquestes produeixen una afecció del sistema immunitari. És possible que alguns d'aquests efectes siguin deguts a les propietats antioxidants que protegeixen a les cèl·lules de les lesions produïdes pels radicals lliures, el que li proporciona un efecte general de tipus antiviral, antitumoral i antiinflamatori. Tanmateix, es recomana per reduir els efectes secundaris associats al tractament de quimioteràpia anticancerosa.
  • Sistema immunitari: la pteropodina i els tres alcaloides aïllats de l'ungla de gat estimulen la fagocitosi, pel que es creu que posseeix una acció estimulant del sistema immunitari.
  • Sistema cardiovascular: la rynchofilina redueix l'agregabilitat de les plaquetes, disminuint el risc de trombosi. Es considera un bon tractament en cas de prevenció d'accidents tromboembòlics.
  • Malalties infeccioses: estudis recents mostren que l'ungla de gat és un complement eficaç per millorar els paràmetres sanguinis alterats i per inhibir el desenvolupament del SIDA.
  • Sistema osteoarticular: el seu ús en el tractament de l'artritis i l'artrosi és menys conegut; en canvi, la seva acció antiinflamatoria produeix un efecte positiu. Les dosis efectives de l'ungla de gat en el tractament de processos dolorosos aguts són molt elevades, i per això és preferible utilitzar altres plantes medicinals.
  • Sistema respiratori: tradicionalment s'ha utilitzat en el tractament de pneumònies i al·lèrgies.

Preparacions[modifica | modifica el codi]

  • Pols de l'escorça: 2-4 g diaris.
  • Infusió: 10 g de fulles per 200 cc d'aigua bullint.
  • Cocció: 20-30 g d'escorça bullits en un litre d'aigua a baix foc uns 20-30 minuts. És recomanable macerar l'escorça prèviament en aigua freda durant 2 hores. Es beu el líquid en tres cops al llarg del dia.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No es coneixen dades sobre la seva toxicitat. En qualsevol cas, les aplicacions realitzades fins ara demostren que aquesta és molt baixa perquè no s'han detectat efectes secundaris inclús quan s'han administrat dosis molt elevades.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

És recomanable no prendre durant l'embaràs o la lactància. Degut al seu alt contingut en tanins pot ocasionar molèsties gàstriques en persones amb dispèpsia hipersecretora. No combinar amb tractaments hormonals o amb insulina en diabètics i no prendre durant llargs períodes.

Història[modifica | modifica el codi]

L'OMS va patrocinar la Primera Conferència Internacional sobre Uncaria tomentosa a Ginebra (Suïssa) on va haver unanimitat sobre el fet que després de la quinina, cap altra planta de la selva humida va aconseguir despertar tant d'interès com Uncaria tomentosa. El seu interès es concentra sobretot en els seus alcaloides, ja que 6 d'ells eren capaços d'augmentar el nivell d'immunitat fins a un 50%. Uns dels 5 alcaloides van ser clínicament documentats per tenir efectes contra la leucèmia, tumors, úlceres, infeccions i artritis.

Els pobles indígenes de la zona sud americana d'on és originària l'han utilitzat contra el dolor reumàtic, la disenteria i com a mitjà per assegurar el control de natalitat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]