Ungla de gat
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Detall de les espines
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Uncaria tomentosa (Willd. ex Schult.) DC. |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Cinchonoideae |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
L'ungla de gat (Uncaria tomentosa) és una planta de la família Rubiaceae.
Taula de continguts |
Origen [modifica]
És originaria del Perú. El terme tomentós és degut a la presència d'una fina pelussa al revers de les seves fulles. Molts grups ètnics peruans l'han utilitzat amb finalitat medicinal a través de moltes generacions. Està indicada en processos inflamatoris, asma, úlcera gàstrica, tumors, malalties degeneratives i de transmissió sexual. Es diu que al tallar la tija fresca es desprèn un líquid semblant a l'aigua fresca en l'aspecte, i la seva ingestió elimina el cansament i la gana, fet que fa que moltes comunitats indígenes aprofitin aquestes característiques per utilitzar-la com beguda refrescant. Els primers estudis sobre la possible acció antitumoral d'aquesta planta es remunten als estudis d'Arthur Brell, en 1950.
Ecologia [modifica]
A diferència d'altres rubiàcies, el seu hàbitat és molt ample i creix en diverses altituds, pot arribar fins els 600 m, i també es troba en selves plujoses de muntanya. A Amèrica, s'estén des de Panamà fins el Sur del Perú, i inclou grans zones de Colòmbia, Veneçuela, Equador i la pràctica totalitat de Centreamèrica. Al Perú, el seu hàbitat és des de la zona amazònica fins les regions de Cuzco, Loreto i Madre de Dios. A Catalunya no hi hagut constància d'haver estat trobada en cap bosc. No poseu suficient informació!
Descripció [modifica]
La primera descripció d'aquesta planta es va fer a la zona de les Guaianes. Existeixen unes 60 espècies diferents d'Uncaria. A Catalunya es coneix amb el nom d' Ungla de Gat, degut a que les fulles presenten unes estípules espinoses que recorden a l'ungla d'aquest animal. No s'ha de confondre però amb la planta autòctona gavó o ugó (Ononis natrix), coneguda també com a "ungla de gat".[1]
La Uncaria tomentosa és un arbust trepador que creix a mode d'enfiladissa fins uns 20 m d'altura. Les rames joves són quadrangulars i les tiges estan dotades d'unes espines llenyoses d'uns 2 cm de llarg, que creixen orientades cap el terra. Les fulles, de color verd groguenc són més clares pel revers, i posseeixen un pecíol de 1.5 cm de llarg, limbe oblong de 9 a 17 cm de longitud per 4 a 9 cm d'ample. Al revers de la fulla s'observa el toment. Les inflorescències axil·lars (a vegades terminals) mesuren 9 cm i presenten un raïm terminal de flors; cadascun d'aquests raïms conté quatre o cinc caps de flors d'uns 2 cm, sèssils, groguenques, amb corol·la infundibuliforme de 0.5 cm de longitud, cinc lòbuls i cinc estams sèssils.
Òrgans reproductors [modifica]
Les flors són petites, hermafrodites, actinomorfes i sèssils. El calze és tubular amb 5 lòbuls que terminen en punta, amb pèls a la vora dels lòbuls. La corol·la és infundibuliforme, amb 5 lòbuls rodons de color groc, densament pubescent a la part externa i quasi glabre a la interna. L'androceu té 5 estams units al coll de la corol·la, alternipètals. Les anteres són oblongiformes, amb bases prolongades i divergents. El gineceu té un ovari bicarpel·lar ínfer i els estigmes el·lipsoides. El fruit és sec, dehiscent amb dues valves el·pisoides, ovalat-oblong, amb el calze persistent i acrescent.
Farmacologia [modifica]
- Part utilitzada (droga) : escorça, i en menor quantitat l'arrel i les fulles.
- Composició química:
- Alcaloides: s'han aïllat fins a sis alcaloides de tipus oxindòlic, entre els que destaquen la pteropodina (isòmer A) i la rynchofilina.
- Esteroides vegetals: beta-sitosterol, estigmasterol, campesterol.
- Polifenols i triterpens
- Usos medicinals: oncologia, sistema immunitari, sistema cardiovascular, malalties infeccioses, sistema osteoarticular i sistema respiratori.
Accions farmacològiques [modifica]
- Oncologia: la utilització principal d'aquesta planta és el seu ús com antitumoral i, en general, com inhibidor de malalties degeneratives, sobretot si aquestes produeixen una afecció del sistema immunitari. És possible que alguns d'aquests efectes siguin deguts a les propietats antioxidants que protegeixen a les cèl·lules de les lesions produïdes pels radicals lliures, el que li proporciona un efecte general de tipus antiviral, antitumoral i antiinflamatori. Tanmateix, es recomana per reduir els efectes secundaris associats al tractament de quimioteràpia anticancerosa.
- Sistema immunitari: la pteropodina i els tres alcaloides aïllats de l'ungla de gat estimulen la fagocitosi, pel que es creu que posseeix una acció estimulant del sistema immunitari.
- Sistema cardiovascular: la rynchofilina redueix l'agregabilitat de les plaquetes, disminuint el risc de trombosi. Es considera un bon tractament en cas de prevenció d'accidents tromboembòlics.
- Enfermetats infeccioses: estudis recents mostren que l'ungla de gat és un complement eficaç per millorar els paràmetres sanguinis alterats i per inhibir el desenvolupament del SIDA.
- Sistema osteoarticular: el seu ús en el tractament de l'artritis i l'artrosi és menys conegut; en canvi, la seva acció antiinflamatoria produeix un efecte positiu. Les dosis efectives de l'ungla de gat en el tractament de processos dolorosos aguts són molt elevades, pel que es preferible utilitzar altres plantes medicinals.
- Sistema respiratori: tradicionalment s'ha utilitzat en el tractament de pneumònies i al·lègies.
Preparacions [modifica]
- Pols de l'escorça: 2-4 g diaris.
- Infusió: 10 g de fulles per 200 cc d'aigua bullint.
- Cocció: 20-30 g d'escorça bullits en un litre d'aigua a baix foc uns 20-30 minuts. Es recomanable macerar l'escorça prèviament en aigua freda durant 2 hores. Es beu el líquid en tres cops al llarg del dia.
Toxicitat [modifica]
No es coneixen dades sobre la seva toxicitat. En qualsevol cas, les aplicacions realitzades fins ara demostren que aquesta és molt baixa degut a que no s'han detectat efectes secundaris inclús quan s'han administrat dosis molt elevades.
Precaucions [modifica]
Es recomanable no prendre durant l'embaràs o la lactància. Degut al seu alt contingut en tanins pot ocasionar molèsties gàstriques en persones amb dispèpsia hipersecretora. No combinar amb tractaments hormonals o amb insulina en diabètics i no prendre durant llargs períodes.
Història [modifica]
La OMS va patrocinar la Primera Conferència Internacional sobre Uncaria tomentosa a Ginebra (Suïssa) on va haver unanimitat sobre el fet que després de la quinina , cap altre planta de la selva humida va aconseguir despertar tant d'interès com Uncaria tomentosa. El seu interès es concentra sobretot en els seus alcaloides, ja que 6 d'ells eren capaços d'augmentar el nivell d'immunitat fins un 50%. Uns dels 5 alcaloides van ser clínicament documentats per tenir efectes contra la leucèmia, tumors, úlceres, infeccions i artritis.
Els pobles indígenes de la zona Sud Americana d'on és originaria l'han utilitzat contra el dolor reumàtic, la disenteria i com a mitjà per assegurar el control de natalitat.
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- World Health Organization. WHO monographs on selected medicinal plants (volume 3) (en anglès). Ginebra: World Health Organization, 2007, p. 390. ISBN 978 92 4 154702 4.
- Berdonces i Serra, J. L. Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscórides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones; 1998. ISBN 84-305-8496-X
- Cebrián, J. Diccionario integral de plantas medicinales. RBA Ediciones, Primera edición, 2002. ISBN 84-7901-841-0
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ungla de gat |
- Revolution health: your home for health and balance(anglès)
- Mujer al día - Hierbas y herbolario (castellà)
- Plantas que actúan predominantemente sobre la intelegencia oncológica (castellà)
- Laboratorios Ginea (castellà)
- Perú ecológico (castellà)
