Unió Democràtica del País Valencià

Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) fou un partit polític del País Valencià, d'ideologia democratacristiana i nacionalista, i que actualment es defineix com a associació inspirada en el personalisme comunitari, que té per objecte impulsar iniciatives i realitzar activitats que servisquen per a transformar la vida cultural, cívica i política del País Valencià.

Papereta d'UDPV al Congrés por la província de València, per a les eleccions de 1977.

Fou creat en la clandestinitat, amb el nom d'Unió Democràtica del Poble Valencià, el 2 de juny de 1965, a l'Ateneu Mercantil de València, arran dels contactes que van tenir a al Universitat de València membres de plataformes valencianistes diverses aplegats a l'Aula Ausiàs March com Vicent Miquel i Diego, Rafael Ninyoles i Monllor, Josep Raga, Lluís Alpera, Ernest Serna i Màrius Viadel, la majoria d'ells d'orientació democristiana. En els seus inicis tenia uns 50 militants,que va anar ampliant posteriorment amb la incorporació en 1972 de dirigents destacats de la Joventut Agrícola i Rural Catòlica, com ara Vicent Ruiz Monrabal, Francesc Fayos, Vicent Diego o Empar Escrivà. El 17 de setembre de 1974 s'incorporà al partit un nucli d'antics membres de la Dreta Regional Valenciana (com Joaquim Maldonado i Almenar, Josep Duato i Chapa, Vicent Andreu i Andreu Escrivà). Destacats membres d'Acció Nacionalista Valenciana com Robert Moròder, Antoni Senent Micó o Francesc Soriano Bueso, també col·laboraren en diferents etapes amb el partit.

Després del I Congrés fundacional de juny de 1965, en el que s'aprovà la "Declaració de principis de la Unió Democràtica del Poble Valencià", UDPV assistí a les Primeres Jornades de l'Equip Democratacristià de l'Estat Espanyol (EDCEE)celebrades en 1966 a l'abadia de Montserrat. El 16 d'abril de 1967 signà un pacte de col·laboració amb Unió Democràtica de Catalunya. En col·laboració amb militants comunistes, participà en la campanya contra el referèndum franquista de 1968. També va mantenir alguns contactes amb el Partit Socialista Valencià. En la dècada dels seixanta feien servir com a butlletí intern la revista Al Vent, publicada sota l'empar de la diòcesi de Sogorb-Castelló, que publicà dèsset números entre 1964 i 1968.

El 1974 celebrà el seu II Congrés, i el 1976 el III. Cap a la fi del franquisme, la UDPV formà part de les diferents agrupacions antifranquistes valencianes com la Taula Democràtica del País Valencià, del Consell Democràtic del País Valencià (1974) i, més tard, de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar com a part de l'Equip de la Democràcia Cristiana, però només va obtenir 47.512 vos (2,58 %) al País Valencià i cap representació, cosa que suposà la finalització de la seua actividad, encara que en les general de 1982 Vicent Miquel i Diego anara com a membre de la UDPV en la coalició electoral Unitat del Poble Valencià auspiciada i encapçalada per Francesc de Paula Burguera, líder del PNPV. Algun dels seus militants van integrar-se a títol individual a la UCD i altres al PNPV. Des de 1996 actua com a associació i no pas com a partit polític.

Referències

• A. Colomer, Retrobar la tradició. El valencianisme d'inspiració cristiana de la postguerra a la transició, Saó, València, 1996.
• A. Colomer, "El nacionalisme valencià d'arrel personalista. D'Acció Nacionalista Valenciana a Unió Deocràtica del Poble Valencià" en M. Lanusse, J.A. Martínez i A. Monzon, Vida amunt i nacions amunt. El País Valencià en temps de globalització, Publicacions de la Universitat de València, València, 2008, p. 319-334.
• L.B. Prats, "La Unió Democràtica del País Valencià i la qüestió nacional", en M. Lanusse, J.A. Martínez i A. Monzon, Vida amunt i nacions amunt. El País Valencià en temps de globalització, Publicacions de la Universitat de València, València, 2008, p. 335-350.
• A. Sánchez-Pantoja i V. Pitarch, El combat per la premsa: Al Vent i Nosaltres els valencians, Universitat Jaume I, Castelló, 2009.
• B. Sanz i M. Nadal Tradició i modernitat en el valencianisme Edicions Tres i Quatre, València, 1996.
• J. Martí i L. B. Prats L'Alternativa nacionalista al País Valencià durant la Transició