Unió Mallorquina
| Unió Mallorquina | |
|---|---|
 |
|
| President | Josep Melià Ques |
| Secretari general | Joan Monjo Estelrich |
| Fundació | Octubre del 1982 |
| Dissolució | 28 de febrer de 2011 |
| Seu | Carrer Sindicat, 21 07002 Palma |
| Ideologia | Liberalisme, centre i nacionalista |
| Afiliació europea | Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus |
| uniomallorquina.cat | |
Unió Mallorquina (UM) fou un partit polític nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal mallorquí. Va ser fundada l'octubre de 1982, principalment com a continuació nacionalista de la Unió del Centre Democràtic (UCD). El principal impulsor fou Jeroni Albertí Picornell.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Fou fundada a l'octubre de 1982 com a continuació a Mallorca del partit centrista Unió de Centre Democràtic (UCD), llavors en plena descomposició i que havia estat hegemònic en la illa en les eleccions de 1979, tant en les generals, com en les insulars, en les quals amb el 48% dels vots la UCD havia obtingut 15 dels 22 consellers del Consell Insular de Mallorca.[1] El principal impulsor fou Jeroni Albertí Picornell, llavors president del Consell Insular.
El primer congrés del partit va tenir lloc al març de 1983.[2] Aquest mateix any, al maig, va concórrer a les primeres eleccions al Parlament balear. Unió Mallorquina obtingué sis diputats en el Parlament i sis consellers en el Consell Insular de Mallorca. Davant l'empat entre Coalició Popular i el PSOE tant en el Parlament (21 diputats cadascun) com en el Consell (onze consellers per partit), Unió Mallorquina va donar suport als conservadors per a permetre l'elecció de Gabriel Cañellas com president balear. A canvi, Coalició Popular posà a Albertí com president de nou del Consell.[1] Al 1985 es va celebrar el segon congrés del partit. Durant aquesta primera etapa del partit, Unió Mallorquina estigué vinculada al Partit Demòcrata Liberal de Antonio Garrigues Walker. Al novembre de 1984, tant el PDL com Unió Mallorquina van participar en la creació del Partit Reformista (PRD).[3] No obstant això els resultats del PRD en les eleccions de 1986 van ser molt dolents (a Balears, la llista del PRD obtingué 24.379 vots, un 7,20%, quedant en quart lloc i sense obtenir representació), el que va dur a la seua desaparició. Encara que el PRD no va sobreviure a l'experiència, sí ho féu UM.
En les següents eleccions, les de 1987, la situació va ser molt similar a la de 1983, si bé UM, davant la competència del Centre Democràtic i Social experimentà una pèrdua d'uns 17.000 vots i dos parlamentaris. No obstant això, encara que la coalició Aliança Popular-Partit Liberal pujà en vots i escons en comparació de les anteriors eleccions (13 consellers de 33 en el Consell Insular i 25 de 59 en el Parlament), no fou suficient per a obtenir majoria absoluta. En aquesta situació, Unió Mallorquina donà de nou el seu suport a AP-PL permetent a Cañellas seguir al capdavant del Govern Balear, amb UM participant en el govern,[2] en tant que el candidat popular Joan Verger se convertia, en el president del Consell de Mallorca. Jeroni Albertí se convertix en president del Parlament.[3]
En el congrés de Inca de 1989 Jeroni Albertí renúncia a presentar-se la reelecció com a president del partit, sortint elegit l'aleshores batle d'Inca Antoni Pons Sastre, entrant el partit en una situació de crisi interna que desemboca en una coalició electoral amb el Partit Popular per presentar-se a les eleccions autonòmiques i municipals de 1991.
L'any 1992 fou elegida presidenta del partit Maria Antònia Munar, càrrec que ostentà fins al 2007.
Al 1993 es produí la fusió amb l'Unió Independent de Mallorca i amb Convergència Balear. Al 1999 es va aliar amb Independents per Menorca. En 2002 es signà un acord de col·laboració política entre Unió Mallorquina i Unió Centristes de Menorca.
Unió Mallorquina és, juntament amb Convergència Democràtica de Catalunya i el Partit Liberal d'Andorra, membre de la Internacional Liberal des de l'any 2003.[4] El president de la formació és, des del congrés extraordinari celebrat el 11 de juliol de 2009, a Artà, Miquel Àngel Flaquer,[5] que va succeir a Miquel Nadal i Buades, ex vicepresident del Consell Insular de Mallorca, ex tinent d'alcalde de Palma, regidor de la capital i conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears de Francesc Antich (PSOE). Maria Antònia Munar, ex consellera de Cultura amb el Partit Popular i expresidenta del Consell Insular de Mallorca i actual presidenta del Parlament Balear, és la seua Presidenta Honoraria.
Com partit de centre ha donat suport governs del Partit Popular (1987-1991) però també el govern de l'esquerra plural, presidit pel socialista Francesc Antich, que va desallotjar en 1999 al Partit Popular del govern balear. Amb diferents suports ha ocupat la presidència del Consell Insular de Mallorca des de 1995.
A les eleccions locals i autonòmiques de 2007 va obtenir 31.689 vots (7,45% en el conjunt de l'arxipèlag balear),[6] el que es va traduir en 88 regidors. En el Parlament de les Illes Balears obtingué 28.082 vots (6,75% en el conjunt), el que es traduí en 3 escons.[7] En el Consell Insular de Mallorca obtingué també 3 consellers, amb 33.066 (9,89% dels vots a l'illa de Mallorca).[8]
La nit del 28 de febrer de 2011 el Consell Polític d'UM aprovà la dissolució i la presentació de llistes per a les properes eleccions autonòmiques i municipals baix unes noves sigles, les de Convergència per les Illes.
[modifica] Ideologia
UM segons figurava en els seus estatuts era un partit polític nacionalista, que es declarava hereu del mallorquinisme polític entès com la tradició històrica del pensament polític mallorquinista, i amb vocació de centralitat. Es definia com a democràtic, participatiu, plural, aconfessional, humanista, d’ideologia liberal i de caràcter centrista, i tenia com a objectiu polític fonamental el progrés de la societat, desenvolupament integral i el benestar de les persones a partir de la llibertat, l’equilibri social, la justícia, i la solidaritat.
[modifica] Joventuts del partit
Històricament, des de 1986, la joventut d'Unió Mallorquina fou Joves d'Unió Mallorquina (JUM), fins a l'any 1995 en què aquesta organització es fusionà amb Joventut Nacionalista de les Illes (JNI) per passar a anomenar-se Joventut Nacionalista de Mallorca (JNM).
[modifica] Presidents d'Unió Mallorquina
- Jeroni Albertí Picornell (1982 - 1989)
- Antoni Pons Sastre (1989 - 1992)
- Maria Antònia Munar i Riutort (1992 - 2007)
- Miquel Nadal i Buades (2007 - 2009)
- Miquel Àngel Flaquer Terrasa (11 de juliol de 2009 - 22 de desembre de 2009)
- Joan Monjo Estelrich, interinament (22 de desembre de 2009 - 25 de gener de 2010)
- Josep Melià Ques (des del 25 de gener de 2010)
[modifica] Candidats a la Presidència del Govern
- 1983: Jeroni Albertí Picornell
- 1987: Jeroni Albertí Picornell
- 1991: No presentaren canditat propi
- 1995: Maria Antònia Munar i Riutort
- 1999: Maria Antònia Munar i Riutort
- 2003: Maria Antònia Munar i Riutort
- 2007: Maria Antònia Munar i Riutort
[modifica] Altres dirigents destacats
- Guillem Ginard Sala
- Josep Melià Pericàs
- Maximilià Morales Gómez
- Miquel Ferrer Viver
- Josep Lliteres Vidal
- Miquel Àngel Grimalt Vert
- Antoni Pascual Ribot
- Joan Cerdà Rull
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Consell Insular de Mallorca. Un poc d'història
- ↑ 2,0 2,1 Unió Mallorquina. Història
- ↑ 3,0 3,1 Eleccions al Parlament de les Illes Balears i Consells Insulars 1979 - 2007, en la pàgina de processos electorals espanyols de Carles Tek
- ↑ Fitxa d'Unió Mallorquina a la web de la Internacional Liberal
- ↑ Flaquer vol donar estabilitat i que UM deixi de ser un "element perturbador", Soitu, 18 de juliol del 2009.
- ↑ Resultats de les eleccions locals de 2007
- ↑ Resultats de les eleccions al Parlament de les Illes Balears
- ↑ Resultats de las eleccions al Consell Insular de Mallorca
