Unió Valenciana

Unió Valenciana
President	José Manuel Miralles i Piqueres
Secretari general	Lluís Melero i Peris
Fundació	30 d'agost de 1982 (1982-08-30)
Dissolució	2011 (de facto)
Seu	Plaça de l'Ajuntament 13 - 2A i 2B, 46002 Ciutat de València
Joventuts	Jóvens Nacionalistes
Ideologia	blaverisme, conservadorisme, i nacionalisme valencià

Imatge de l'acte on Miralles anuncià l'absorció d'Unió Valenciana per part del PPCV.

Llista d'UV a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 per la Circumscripció de València.

Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.

Ideologia

Unió Valenciana va ser el màxim exponent del blaverisme o regionalisme valencià anticatalanista, moviment políticament, social i ideològica vinculat a la dreta conservadora, i de caire populista. Tanmateix, dins d'Unió Valenciana hi conviuran minories nacionalistes.

El partit es va definir com a nacionalista des del Congrés de Cullera, en 1988. Tanmateix, el partit es tornaria a definir com a regionalista posteriorment, i no tornaria a definir-se com a nacionalista fins poc abans de la seua desaparició.

Al Congrés de Cullera, Unió Valenciana es va definir també com a partit demòcrata i progressiste.

Història

Hereu del moviment anticatalanista del període conegut com Batalla de València, Unió Valenciana naix com a partit polític el 30 d'Agost de 1982 fundat, entre d' altres, per Vicent González Lizondo i Miguel Ramón Izquierdo. A les eleccions generals espanyoles de 1982 formà part de la Coalición Popular, on obtindrien dos escons. A finals del 80 i principis del 90 (sota el lideratge de Vicent González Lizondo) va tindre un nombre de vots important i va arribar a tindre escons a les Corts Valencianes, i una important representació municipal (en especial la de València), i moltes alcaldies al País Valencià. Després d'un acostament a les postures centralistes del PP a principis del 90, que culminarien amb l' obtenció de l' alcaldia de València i la presidència de la Generalitat per part del PP en el que s' anomenaria Pacte del Pollastre, la mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors, que han anat a l'ombra del PP, el partit ha anat disminuint progressivament la seua implantació fins a la seua dissolució en el 2011.

Amb l'assoliment de la Presidència de les Corts Valencianes per part d'UV i Vicent González Lizondo arran el Pacte del pollastre, la situació de Lizondo al si del partit es va veure afeblida, segurament a causa del seu estat de salut, com evidencià el desmai que va patir a les Corts. Obligat per les circumstàncies, Vicent González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la Joventut Valencianista per ser massa nacionalistes als seus ulls, va cedir la presidència del partit a Hèctor Villalba, qui no tenia la seua visió furibundament anticatalana i fins i tot compartia certes idees amb el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria amb l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de 1996. Amb la mort de Lizondo, que ocorreria un mes després de la seua expulsió i amb un constant degoteig de fuges de militants i càrrecs cap al PP, la Unió Valenciana d'Hèctor Villalba perdé la representació parlamentària a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1999. En dimitir Villalba, la presidència del partit passà a mans de Jose María Chiquillo, qui la portaria als seus postulats ideològics originaris. A les Eleccions a les corts valencianes de 2003 el partit es va agrupar amb partits cantonalistes, continuant amb la seua davallada i perdent la seua posició com a quarta força valenciana, amb a penes un 3% dels vots, mentre que a les eleccions generals espanyoles de 2004 renuncià a presentar-se a canvi de què el president del partit Jose María Chiquillo fora candidat al senat independent a les llistes del PPCV. Posteriorment Chiquillo seria expulsat i fundaria Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana, partit que acabaria integrat al PP. Per a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007, Unió Valenciana rebutjà anar en coalició amb Coalició Valenciana. UV va obtenir un 0'9% dels vots (22.615), un resultat molt pobre però superior al del partit de Juan García Sentandreu. A les eleccions generals espanyoles de 2008 el partit va rebutjar presentar-se, evidenciant la crua situació en què es trobava.

El 2011 el president del partit, José Manuel Miralles va anunciar que el seu partit no es presentaria tampoc a les eleccions autonòmiques i municipals del mateix any per falta de finançament econòmic i baixes de militants, quan Unió Valenciana no havia fallat mai a unes eleccions autonòmiques i municipals des de 1987. En el mateix acte, Miralles va mostrar el recolzament que des d'Unió Valenciana es donava al Partit Popular de la Comunitat Valenciana, demanant el vot per ells a les eleccions en un acte conjunt amb Francesc Camps i Ortiz. En resposta a eixes declaracions, el secretari general, Lluís Melero va anunciar que intentarien expulsar Miralles del partit per tal d'evitar que les sigles fóren absorbides pel Partit Popular. Mentre, els regidors i militants d'UV que volien presentar-se a les eleccions locals de 2011, anunciaven la seua presència en llistes d'altres partits, majoritàriament Units per València, qui va absorbir, entre altres, els coŀlectius de Carcaixent o Torrent, alhora que presentaven al Secretari General d'Unió Valenciana, Lluís Melero a la llista local de Silla.

Escissions

Sens dubte si alguna cosa defineix UV és la gran quantitat de crisis internes que ha patit des de 1994, sol·lucionades la majoria de vegades amb escissions o expulsions del sector discrepant, tot apareixent com a resultat multitud de partits d'escàs rèdit electoral. Així doncs han aparegut partits com Renovació Valencianista o el Partido Regional de la Comunidad Valenciana, integrats a la desapareguda Coalició Valenciana; Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana o Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana, integrats al PP. Unió Progressista Valenciana va ser una escissió que estudià presentar-se en coalició amb el BLOC-Esquerra Verda a les eleccions generals espanyoles de 2004, si be les bases del partit nacionalista rebutjaren eixa possibilitat.

Cas a banda és el d'Opció Nacionalista Valenciana, actualment coneguda com Units per València, l'únic partit format per ex-militants d'Unió Valenciana que encara existeix, i que va ser fundat per gent provinent del sector nacionalista d'UV, com Carles Choví, a qui se'ls sumarien noms com Miquel Ramon i Quiles, Pere Palés o Hèctor Villalba.

Resultats

Evolució del nombre d'escons a les Corts Valencianes
Circumscripció / Any	1987	1991	1995
Circumscripció d' Alacant	0	0	0
Circumscripció de Castelló	0	1	1
Circumscripció de València	6	6	4
TOTAL	6	7	5

En 1983, Unió Valenciana es presenta juntament amb Aliança Popular a la Coalició Popular, que va obtenir 32 escons.

Eleccions generals (vots/percentatge/escons)
Candidat	Miquel Ramón Izquierdo	Vicent G. Lizondo	Vicent G. Lizondo	Vicent G. Lizondo	José M. Chiquillo	José M. Chiquillo	(no es presenta)	(no es presenta)
Any	1982	1986	1989	1993	1996	2000	2004	2008
Alacant	(C.P) - 1	1.786 0,28% 0	3.960 0,6% 0	0	0	0	-	-
Castelló	(C.P.) - 0	1.351 0,52% 0	3.254 1,28% 0	0	0	0	-	-
València	(C.P.) - 1	61.266 5,12% 1	137.710 11,48% 2	1	1	0	- - 1 senador (*)	-
TOTAL	(C.P) - 2	64.403 3,08 % 1	144.924 6,84 % 2	112.341 4,61 % 1	91.575 3,54 % 1	57.830 2,38 % 0	- - 1 senador (*)	-

Eleccions autonòmiques (vots/percentatge/escons)
Candidat	(Coalició Popular)	Filiberto Crespo	Hèctor Villalba	Vicent G. Lizondo	Hèctor Villalba	Valero Eustaquio	J.Manuel Miralles	(no es presenta)
Any	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011
Alacant	(C.P)	0	0	0	0	0	8.544 1,06 % 0	-
Castelló	(C.P)	0	1	1	(*)0	0	1.570 0,54 % 0	-
València	(C.P)	6	6	4	(*)0	(*)0	12.675 0,94 % 0	-
TOTAL	(C.P)	183.541 9,14 % 6	208.126 10,36 % 7	165.956 7,01 % 5	106.119 4,68 % (*)0	72.594 2,99 % (*)0	22.789 0,95 % 0	-

Notes:

• En 1983 es presenta dins de Coalición Popular, junt a Alianza Popular, Partido Demócrata Popular i Unión Liberal.
• Entre 1987 i 2003 es presenta en solitari.
• En 1991 Miquel Ramón i Quiles d'UV, és elegit senador por dessingació autònomica.
• En 1995 Vicent González Lizondo es elegit president de les Corts Valencianes, i el partit governa en coalició amb el PP.
• En 1999 hauria obtingut dos diputats per la província de València i un per la província de Castelló si no existira el mínim legal de un 5% de los vots totals per obtindre representació a les Corts.
• En 2003 hauria obtingut un diputat per València si no existira eixe límit mínim.
• En 2004 renuncien a presentar-se, a canvi que el líder del partit, José M. Chiquillo anara com indendent a les llistes del Senat del PP.
• En 2007 es presenta liderant la coalició Unió, junt a Los Verdes-Ecopacifistas i Unión de Centro Liberal.
• En 2011 no es presenta i soŀlicita el vot per al Partit Popular.