Unió de Lublin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la Unió

La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en bielorús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.

La Mancomunitat va ser governada per un monarca únic escollit per portar a terme les funcions de rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, i va governar amb un senat comú i un parlament, (el Sejm). La Unió va ser una etapa d'evolució en l'aliança poloneso-lituana i la unió personal, necessària també per la posició perillosa del Lituània a les guerres amb el Tsarat Rus. La Unió consolidà la unió personal del Regne de Polònia amb el Gran Ducat de Lituània, en una unió real dels dos estats sota una sola monarquia electiva, ja que Segimon II August, l'últim dels Jagelló, no va tenir fills després de tres matrimonis. A més, l'autonomia de la Prússia Reial va ser en gran part abandonada. Constituí un esdeveniment crucial en la història d'aquestes nacions. La Unió de Lublin ha sigut vista de manera molt diferent per diversos historiadors. Els historiadors polonesos es concentren en els aspectes positius, posant l'accent en la seva creació pacífica, voluntària i el seu paper en la difusió de la cultura polonesa. Els historiadors lituans, en canvi, són més crítics amb la Unió, assenyalant que estava dominada pel Regne de Polònia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió de Lublin