Union sacrée

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Raymond Poincaré

La union sacrée (en català, literalment, "unió sagrada") és la treva temporal i acostament que van tenir diferents moviments polítics i religiosos a França davant la imminència de la Primera Guerra Mundial.

Aquesta expressió va ser usada per primer cop a la Cambra dels Diputats francesa, el 4 d'agost de 1914, l'endemà que Alemanya declarés la guerra a França, pel llavors president de la República Francesa, Raymond Poincaré, en una crida a unir-se contra l'enemic.[1] La totalitat d'organitzacions sindicals i polítiques d'esquerres, encapçalades per la CGT francesa i la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO) es van aliar amb el govern, i aquesta unió va persistir, tret d'algunes disidències d'esquerra, fins a la fi de la guerra.

A altres països participants d'aquesta guerra, com Anglaterra, Rússia o Alemanya, es van produir també moviments anàlegs. En el cas d'Alemanya aquest va ser instigat pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) i es va anomenar Burgfrieden (pau de les fortificacions).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Elle [la France] sera héroïquement défendue par tous ses fils, dont rien ne brisera devant l'ennemi l'union sacrée et qui sont aujourd'hui fraternellement assemblés dans une même indignation contre l'agresseur et dans une même foi patriotique" ([França] serà heroicament defensada per tots els seus fills, dels quals res no trencarà la seva unió sagrada devant de l'enemic i que avui estan fraternalment reunits en una mateixa indignació contra l'agressor i en una mateixa fe patriòtica). Au service de la France, de Raymond Poincaré. París, Plon, 1927. (francès)