Unitat Catalana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Unitat Catalana
President Brice Lafontaine
Secretari general Jaume Pol
Fundació 1986
Seu Plaça dels Peluts, 13
Perpinyà
Ideologia Nacionalisme català
Socialdemocràcia
Afiliació europea Aliança Lliure Europea
Colors oficials Vermell
Lloc web
www.unitatcatalana.cat

Unitat Catalana (UC) és un partit de la Catalunya del Nord que es va formar arran de la candidatura a les eleccions regionals del 1986 per Llorenç Planes i Jaume Roure.

El Consell actual del partit, elegit per dos anys al Congrés d'Unitat Catalana a finals d'Octubre 2013 es composa de:

  • President: Brice Lafontaine
  • President d'honor: Llorenç Planes
  • Vicepresidents: Jaume Roure i Maria Costa
  • Secretari General: Jaume Pol
  • Tresorer: Enric George
  • Secretari d'organització: Christophe Sancho
  • Secretari adjunt: Romain Garrigue
  • Presidenta dels Joves d'UC: Valèria Ripoll
  • Responsable comunicació: Cyril Margail
  • Logística: Joan Alies

Història[modifica | modifica el codi]

Els seus militants procedien del moviment cultural i de diferents grups ideològics, des de regionalistes a antics militants d'Esquerra Catalana dels Treballadors. El 1986 es presentà per primer cop a eleccions, i el seu candidat Andreu Barrere va obtenir 5.324 vots (el 2,89 %) més que no pas en Claudi Gendre, del Parti Socialiste Catalan (PSC). El resultat els encoratjà a presentar-se a les eleccions municipals del 1989, en les que aconseguiren 13 regidors, entre ells Claudi Bordanell (Cànoes), Joan Francesc Carrere a Òpol i Jaume Roure (en coalició) a Perpinyà (3,6 % dels vots).

Però a les eleccions al Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló de 1992 Llorenç Planes va obtenir 3.097 vots (1,9 % dels vots), ja que també es presentà la secció nord-catalana d'ERC, dirigida per Jordi Vera, qui va obtenir 1.859 vots (1,1 %). A les legislatives del 1993 els resultats dels tres candidats de la llista foren:

  • Claudi Bordanell, 604 vots (1,65 %) a Perpinyà
  • Jaume Pol, 709 vots (1,52 %) a Fenolleda-Rosselló Nord
  • Jaume Roure, 605 vots (1,63 %) a Sant Jaume (Perpinyà)-Cerdanya

En el congrés celebrat a Cànoes el novembre de 1993, presidit per Llorenç Planes, hi participaren Albert Bertrana i Heribert Barrera i Costa (ERC), Pere Mayor (UPV), Roger Gotarrodona (PSM), Carles Campuzano (JNC), Rosa Bruguera, Isabel Ruiz i Ramon Espadaler (CiU). Acordaren alguns pactes locals amb ERC i Generation Ecologique. Des del 1997, però, arribaren a un acord amb la llista Perpignan-Oxygène de Joan Pau Alduy i aconseguiren quatre regidories a l'ajuntament de Perpinyà (Jaume Roure, Jaume Pol, Josep Gratacós i Joan Pere Olivé). A les eleccions municipals del 1998 el nombre de regidors del partit arriba a 20. Alhora, a les Eleccions europees (1999) Joan Planes fou inclòs en la llista de Convergència i Unió.

El 2001, un grup important de militants encapçalats per Pere Mateu, Cristofol Soler, Gerard Tarrius i Maité Pull abandonaren el partit per crear, juntament amb independents i ex-membres del Partit per Catalunya, el Bloc Català. L'any 2006 amb la transformació del Bloc Català en federació independent de Convergència Democràtica de Catalunya Unitat Catalana cessà d'ésser el referent al nord de l'Albera de CDC. En les eleccions municipals de 2008 i també 2009 Unitat Catalana obté novament dos regidors a Perpinyà en la llista encapçalada pel batlle d'UMP Joan Pau Alduy: Jaume Roure i Virginie Barre.

Aliances[modifica | modifica el codi]

Unitat Catalana i Solidaritat Catalana per la Independència van signar un pacte de col·laboració l'octubre del 2010, de manera que l'un passava a ser la referència de l'altre en el respectiu territori.[1]

Documentació[modifica | modifica el codi]

  • «Què és Unitat Catalana?», Cercle Alfons Mias, Sant Genis de Fontanes, 2002.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Compromís entre Unitat Catalana i Solidaritat Catalana per la Independència». Web de Solidaritat Catalana, 22 d'octubre del 2010. [Consulta: 24 d'octubre del 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]