Universal lingüístic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un universal lingüístic és un tret que es dóna a totes les llengües conegudes, o a la majoria d'elles. Segons les hipòtesis, aquestes recurrències es deuen al fet que l'origen del llenguatge és comú (d'una o poques llengües primitives evoluciona la resta amb els mateixos trets fonamentals) o bé al fet que tots els éssers humans posseeixen un llenguatge mental únic, adequat per conceptualitzar i comunicar l'experiència del món i d'un mateix, i que aquests patrons al cervell es tradueixen de manera natural en qualsevol llengua que s'aprengui (tal com defensen les tendències innatistes com el generativisme i la gramàtica universal). La tipologia lingüística i els estudis de Joseph Greenberg han impulsat el coneixement dels universals lingüístics. Quan un tret és força comú però no arriba a universal lingüístic perquè hi ha idiomes que contradiuen la norma general, es parla de tendència lingüística, i se sol relacionar amb les famílies lingüístiques (donat que les excepcions es donen en idiomes genèticament relacionats).

Tipus d'universals[modifica | modifica el codi]

Els universals absoluts són característiques que es troben en totes les llengües del món conegudes (i les que potencialment es puguin estudiar), mentre que els universals implicacionals es refereixen a la tipologia: si una llengua pertany a un determinat grup o bé conté un determinat tret, tindrà necessàriament unes altres característiques.

També es poden classificar els universals segons al nivell d'estudi a què pertanyin, i així es parla d'universals fonètics, sintàctics o semàntics, per exemple. Aquests darrers es relacionen amb la filosofia del llenguatge i una tradició que arrenca a Grècia però que té el màxim auge a la filosofia medieval amb el problema dels universals (de caràcter ontològic i no solament lingüístic).

Alguns universals trobats[modifica | modifica el codi]

La nòmina d'universals unànimement acceptada és encara breu, aquí es llisten per àmbit d'estudi

Universals fonètics[modifica | modifica el codi]

  • Es diferencia un mínim de dues vocals i dues consonants
  • Existeix en totes les llengües un patró d'entonació per marcar la intencionalitat del parlant
  • Els sons considerats com a fonema són sempre finits en una llengua i responen a característiques de distinció binàries, com s recull a l'alfabet fonètic internacional

Universals morfològics[modifica | modifica el codi]

  • Existeix el concepte de categoria gramatical en tots els idiomes analitzats
  • Totes les llengües flexives admeten la derivació lingüística
  • Si una llengua posseeix gènere, també té nombre gramatical[1]
  • Tots els idiomes tenen pronoms o paraules per referir-se a tres persones i un mínim de dos nombres
  • Qualsevol llengua té alguna paraula-funció o nexe
  • Les categories gramaticals amb més membres a cada llengua són sempre els noms (entre els quals es distingeix entre nom propi i nom comú) i els verbs

Universals sintàtics[modifica | modifica el codi]

  • Totes les llengües estructuren la frase amb la unió d'un subjecte, un verb i ub objecte (en ordre variable)
  • Les partícules interrogatives es col·loquen de manera no marcada o a l'inici o al final de l'oració (segons l'idioma) i no al mig
  • La condició s'expressa abans que l'altra frase en un ordre no marcat

Universals semàntics[modifica | modifica el codi]

  • Totes les llengües tenen sinònims i antònims
  • Qualsevol idioma té paraules per diferenciar el negre i el blanc, segons la teoria dels termes bàsics de color
  • La llengua sempre té mecanismes per generar un doble sentit o metàfora
  • Existeixen mecanismes de dixi espacial i temporal
  • Hi ha sempre termes per indicar avaluació positiva o negativa (bo-dolent)
  • Totes les llengües tenen mecanismes de negació
  • Segons Anna Wierzbicka, tots els idiomes contenen paraules per expressar els estats mentals bàsics i les operacions de percepció, així tenen mots per indicar "veure", "sentir", "voler", "pensar" i "fer"[2]
  • Existeixen termes literals i metàforics per referir-se a algunes parts del cos humà[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La llista de Greenberg per tipologies
  2. Wierzbicka, Anna. 1972. Semantic Primitives. Frankfurt: Athenäum.
  3. Heine, Bernd (1997) Cognitive Foundations of Grammar. New York/Oxford: Oxford University Press.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]