Universitat d'Alacant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 38° 23′ 4.7″ N, 0° 30′ 47.33″ O / 38.384639,-0.5131472

Universitat d'Alacant (UA)
Escut {{{1}}}{{{2}}} Logo de la Universitat d'Alacant
(Escut/Segell) (Logo)

Lema Iter facite eius quae ascendit super occasum (Segueix el camí d'aquella que ascendeix sobre l'ocàs)
Fundada 1979
Finançament Públic (Conselleria d'Educació, Generalitat Valenciana)
Rector Ignasi Jiménez Raneda
Ubicació Sant Vicent del Raspeig
Coordenades 38° 23′ 4.7″ N, 0° 30′ 47.33″ O / 38.384639,-0.5131472
Adreça Carretera Sant Vicent del Raspeig s/n
Alumnat
(curs 2008-2009)
28.161
Afiliació Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives
Campus 1 Campus
Pàgina web
UA-Aulario2.jpg

La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia començat a funcionar en 1968.

Alacant recuperava d'aquesta manera els estudis universitaris suspesos en 1834, quan va tancar, després de dos segles d'existència, la seua precursora, la Universitat d'Oriola. La Universitat d'Oriola va ser creada mitjançant Butla Papal en 1545 i va mantenir obertes les seues portes durant dos segles (1610-1808).

El seu traductor automàtic Internostrum (Apertium) de castellà a català (o viceversa) gaudeix de molta popularitat entre els internautes, i és un important canal de comunicació entre les viquipèdies en les dues citades llengües.

Història[modifica | modifica el codi]

Malgrat la seua joventut, la Universitat d’Alacant és hereva d’importants tradicions universitàries i d’ensenyament.

La més antiga és la de la Universitat d’Oriola. La Universitat d’Oriola va ser creada mitjançant una butla papal el 1545 i va mantenir obertes les seues portes durant dos segles per a, uns quants segles més tard, renàixer aquesta tradició universitària en la jove Universitat d’Alacant.

Alguns dels seus actuals ensenyaments remunten també les seues arrels a veteranes institucions, tal com succeeix amb la formació de mestres, nascuda el 1844 a la província d’Alacant amb l’Escola Normal de Mestres que es va fundar a Oriola i que ha acabat desembocant en l’actual Facultat d’Educació. Així mateix, les actuals titulacions en Econòmiques i en Empresarials que imparteix la Universitat d’Alacant tenen uns antecedents molt llunyans en una autorització reial del 1785 que es concreta en una Escola de Comerç el 1816.

La Universitat d’Alacant va nàixer el 1979 a través d’una llei de les Corts Espanyoles a partir de l’embrió d’un Centre d’Ensenyaments Universitaris dependent de la Universitat de València. La societat alacantina, que va tenir un important protagonisme en les gestions que precediren la creació de la seua Universitat, la va acollir amb una gran estima des del principi, tant en l’aspecte de formació d’alumnes com en l’aportació dels seus coneixements científics per a informes i projectes de R+D per a empreses i institucions.

Des que es va fundar, la UA ha experimentat un ràpid creixement, que va fer que superara els 30.000 alumnes al final dels anys 90. En aquest fet va constituir un factor determinant el suport de la societat alacantina, que ha tingut sempre entre les seues reivindicacions primordials la creació i l’enfortiment dels estudis universitaris. El campus va haver de dur a terme successives expansions i amplis plans de construcció de centres, aularis i edificis auxiliars per a afrontar la seua contínua ampliació de titulacions, impulsada per un fort creixement en la demanda de matrícules i de línies d’investigació. Fins i tot va donar origen a una nova universitat, la Universitat Miguel Hernández, nascuda del nucli de la Facultat de Medicina i altres estudis que fins llavors pertanyien a la Universitat d’Alacant.

La Universitat d'Alacant, després de vint-i-cinc anys d'existència, presenta més de cinquanta titulacions, més de setanta Departaments Universitaris i unitats i grups d'investigació en Àrees de Ciències Socials i Jurídiques, Experimentals, Tecnològiques, Humanitats, Educació i Ciències de la Salut, cinc Instituts Universitaris d'investigació. A més gaudeix d'un modern campus d'un milió de metres quadrats i una extensa varietat de serveis.

Centres i departaments[modifica | modifica el codi]

La Universitat d'Alacant s'estructura en onze centres: cinc facultats, l'Escola Politècnica Superior i cinc escoles universitàries. A més, l'activitat docent i investigadora es desenvolupa a través de 57 departaments i 14 instituts universitaris, dos d'ells interuniversitaris.

Facultats

• Ciències Econòmiques i Empresarials [1]

• Ciències [2]

• Dret [3]

• Educació [4]

• Filosofia i Lletres [5]

Escoles superiors

• Escola Politècnica Superior [6]

Escoles universitàries

• Infermeria [7]

• Estudis Empresarials Germà Bernàcer

• Òptica i Optometria

• Relacions Laborals [8]

• Treball Social

Campus[modifica | modifica el codi]

Amb una extensió actual de prop d’un milió de metres quadrats i terrenys annexos disponibles per a la seua expansió en altres 650.000 metres, una de les seues principals característiques és l’aspecte ampli i obert. La seua joventut ha permès que des del principi fóra dissenyat urbanísticament segons les tendències més actuals. A això cal afegir una jardineria ben atesa, un important arbrat i un índex molt alt d’espai per a vianants. L’ampliació en perspectiva del campus s’està planificant perquè consolide i augmente aquesta qualitat.

A més de la seua alta qualitat ambiental, el campus es troba molt pròxim al nucli urbà d’Alacant amb el qual té bones connexions, que inclouen línies d’autobús. El fet ser contigu a l’autopista A7 facilita una connexió immediata amb la xarxa de carreteres nacional i el corredor mediterrani, a més d’una gran facilitat de comunicació amb l’aeroport d’Alacant. Així mateix, un baixador ferroviari permet l’accés directe a aquest mitjà de transport.

L’accessibilitat dels seus edificis i instal·lacions és una preocupació que es palesa no tan sols en l’estudiat disseny de les construccions més recents, sinó també en les reformes que es planifiquen per als més antics. S’ha engegat un pla d’accessibilitat al campus que abraça tant el viari del campus com l’accés als edificis que el formen, el transport i els aspectes relacionats amb la comunicació sensorial, a més de servir com a instrument de treball futur per als tècnics encarregats de posar-lo en marxa en el territori de la Universitat.

Un signe distintiu del campus és la seua poca densitat i l’absència de qualsevol sensació d’aclaparament, que es fa evident a tots els visitants. Els edificis estan dispersos i quan les edificacions requerien volum, s’ha recorregut a construir-los a baix nivell, com si s’enfonsaren en el terreny, perquè visualment només sobreïsquen de terra dues o tres altures. Un punt de suport important per a la qualitat del campus és la jardineria i el conjunt del seu abundant arbrat. En aquest sentit, sorprèn comprovar que, a pesar de la seua recent existència, hi abunden els exemplars anyencs, aconseguits gràcies a una intensa campanya de trasplantaments d’exemplars ja crescuts, que han donat institucions i particulars.

El campus es troba en un procés d’ampliació que implica la creació de nous espais docents i d’investigació. Un nou edifici dels Serveis Tècnics d’Investigació, juntament amb altres actuacions, constitueix el començament del Parc Científic de la UA.

Parc Cientific[modifica | modifica el codi]

El Parc Científic d’Alacant comptarà en breu, a més de l’edifici dels Serveis Tècnics d’Investigació, amb un altre edifici que acollirà les empreses de base tecnològica i un edifici d’instituts d’investigació.

El Parc Científic es troba en un àrea geogràfica situada estratègicament, i en terrenys especialment ben comunicats, al costat de l’Autopista del Mediterrani (A-7). Des de Barcelona, un ramal comunica directament l’eixida de la A-7 amb el recinte universitari. Des del sud, l’accés es fa també directament a través d’una rotonda a la qual s’obri una porta del campus. Aquest punt de trobada és només a uns pocs minuts del punt d’intersecció de l’autovia Madrid-Alacant. A la rotonda esmentada desemboca l’autovia de l’interior de la província, que permet una ràpida connexió amb l’àrea industrial del nord a les comarques de la Foia de Castalla i l’Alcoià. A l’aeroport de l’Altet s’accedeix per autovia en uns 10 minuts. L’aeroport dóna servei a una àrea supraprovincial d’un radi de 100 km, amb una amplíssima xarxa de vols internacionals impulsats pel moviment de viatgers turístics. L’accés directe al port d’Alacant també es fa per autovies i en un temps d’uns vuit minuts. El parc connecta amb una zona lúdicocomercial de les més atractives del Mediterrani espanyol. El baixador d’una línia de ferrocarril que delimita un dels costats del seu perímetre completa les possibilitats de connexió del parc.

Seus[modifica | modifica el codi]

A part del campus a Sant Vicent, la Universitat té diferents seus per la província d’Alacant, començant per la mateixa capital, que són el resultat d’acords amb ajuntaments i altres institucions. Aquestes seus es troben en edificis que formen part del patrimoni històric o artístic de les localitats respectives, i que s’han rehabilitat i adaptat. A les seus es duen a terme tant cursos com iniciatives culturals relacionades amb tecnologies de la informació, exposicions, concerts, jornades d’hivern, primavera, estiu..., a més de donar suport científic i tècnic al desenvolupament de la innovació tecnològica. Algunes d’aquestes seus inclouen aules d’informàtica.

Alacant[modifica | modifica el codi]

La seu institucional de la UA a la ciutat d’Alacant es troba en un lloc privilegiat de la ciutat, al seu mateix cor, al costat de l’emblemàtic passeig de l’Esplanada. Referir-se a la història urbanística, econòmica, cultural i educativa d’Alacant implica necessàriament parlar d’aquest edifici. És un palauet del final del segle XIX d’estil neoclàssic, que ha protagonitzat des del segle XX importants pàgines del desenvolupament d’aquesta ciutat, a més de constituir un lloc de referència en el seu paisatge urbà. Manté al llarg de tot l’any una contínua programació amb tot tipus d’actes d’extensió universitària i diferents cursos, molts dels quals amb un marcat perfil internacional.

Benissa[modifica | modifica el codi]

A Benissa es desenvolupa també una important programació al llarg de tot l’any. Aquesta seu duu a terme les seues activitats en un entorn caracteritzat per l’abundància de residents de l’Europa comunitària que han escollit la zona de la Marina Alta per a viure-hi. Els actes tenen lloc al Palau d’Andrés i la Casa de Pere Bigot. Tots dos edificis estan situats al centre històric d’aquesta localitat i són construccions representatives de la tipologia palatina de la Marina Alta i de l’arquitectura valenciana dels segles XVII i XVIII. La seu de Benissa ofereix, així mateix, una programació contínua al llarg del tot l’any, amb actes que sovint estan relacionats amb la cultura associada a la llengua dels valencians.

Oriola[modifica | modifica el codi]

Oriola també acull una seu de la Universitat d’Alacant que reuneix l’herència del llegat universitari d’aquesta ciutat. La Universitat d’Oriola va ser creada mitjançant una butla papal el 1545 i va mantenir obertes les seues portes durant dos segles. Per a una jove universitat com la UA constitueix un tresor i un privilegi ser receptora d’aquesta antiga tradició universitària. Nombroses activitats d’aquesta seu es desenvolupen en el Convent de Sant Domènec, iniciat per l’arquebisbe Loazes en el segle XVI, seu de l’antiga Universitat i que representa una autèntica joia del Renaixement. Disposa de dos magnífics claustres d’estil renaixentista i barroc; l’església també és barroca. A més, hi destaca el refectori, amb un conjunt únic de rajoles valencianes del segle XVIII. En aquesta seu funciona la Càtedra Arquebisbe Loazes, fruit d’un conveni de la UA amb el Bisbat d’Oriola-Alacant.

Cocentaina[modifica | modifica el codi]

En aquest cas les activitats es duen al terme al Palau Comtal de Cocentaina d’aquesta localitat, que va ser la primera casa principal del comtat i de la seua capital. El seu aspecte actual és del segle XVI, encara que es va edificar sobre construccions anteriors, probablement aprofitant les restes d’una fortalesa àrab del XII. Inicialment va ser obra dels successors de Roger de Llúria. És un edifici de grans volums flanquejat per torrasses. En l’ interior conserva detalls molt interessants, com la Sala Daurada, que té un sostre amb una rica ornamentació, la Sala d’Ambaixadors o la Sala Gòtica. En la capella palatina es conserven també magnífics retaules, un dels quals atribuït a Jacomart.

Biar[modifica | modifica el codi]

La UA té una altra seu a la localitat de Biar, a la Casa de la Cultura del seu Ajuntament, antic convent dels caputxins descalços, de la segona meitat del segle XVII. Aquest municipi ha preservat un dels pocs exemples en la província d’Alacant de conjunt urbà medieval ben conservat. Restes de muralla amb torres de guaita, arcs que servien d’accés al recinte habitat, carrers empedrades on ací i allà brollen dolls d’aigua fresca i dolça, formen un singular conjunt urbà almohade del segle XII que s’estén de forma concèntrica al voltant del castell. Entre els seus murs es van escriure pàgines importants de la història d’Espanya per a definir l’antiga frontera entre el Regne de Castella i la Corona d’Aragó. A més, Biar conserva un dels conjunts monumentals més importants de la Comunitat Valenciana dels segles XVI i XVII.

La Nucia[modifica | modifica el codi]

A la Nucia, localitat de la Marina Baixa, diversos factors aconsellaven la creació d’una seu: la seua importància tant pel que fa a la població com pel que fa a la seua història, ja que ha tingut un paper clau en l’accés al mar de la vall del Castell de Guadalest ja des dels segles XIII i XIV, la seua intensa activitat industrial i el seu teixit empresarial relacionat amb la construcció, o el turisme i els serveis. Aquesta seu, que s’ha situat en l’emblemàtic edifici del Col·legi de Sant Rafael després d’haver-se rehabilitat, presta una atenció especial al desenvolupament de les noves tecnologies aplicades a la traducció, la filologia i l’ensenyament de la llengua i la literatura valenciana.

Xixona[modifica | modifica el codi]

La seu de Xixona és fruit d’un acord en el qual, a més de les institucions públiques, participen organismes representants de la indústria del xocolate i del torró, producte característic d’aquesta zona, de manera que les activitats d’aquesta seu, que es desenvolupen en un context lingüístic valencià, presten una atenció especial a qüestions agroalimentàries i empresarials d’aquest territori, important per l’activitat industrial i per la seua història, ja que Xixona era una de les principals ciutats de l’antic Regne de València.

Villena[modifica | modifica el codi]

La seu de Villena és la més jove, però desenvolupa la seua activitat en una ciutat amb una història mil·lenària, que es manifesta en el seu important patrimoni urbà i monumental. Hi destaca el Castell de la Talaia, edificat pels àrabs cap al segle XII i que ha arribat als nostres dies carregat d’història, però en un bon estat de conservació. Amb el patrocini de l’Ajuntament de Villena, la seu presta una atenció especial a les matèries relacionades amb la mediació i resolució de conflictes (igualtat de gèneres, conflictes en els centres escolars), tecnologies digitals, art, salut, urbanisme i formació empresarial.

Alumnat[modifica | modifica el codi]

Evolució del nombre d'alumnes matriculats
1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009
29.434 28.639 28.296 28.391 27.957 26.390[1] 28.184[2] 28.414[3] 27.946[4] 28.161[5]

Esports[modifica | modifica el codi]

La Universitat d’Alacant té una àmplia oferta esportiva per a la comunitat universitària, dins d’un model de promoció que fomenta la participació del major nombre possible dels seus alumnes. Per a fer-ho facilita la compatibilitat de les activitats esportives amb les estrictament acadèmiques i, igualment, reconeix determinades activitats a fi de concedir crèdits de lliure elecció. Tot i aquest objectiu de fer arribar l’esport al major nombre dels seus alumnes, la UA participa en competicions on alguns dels seus equips obtenen, pels seus èxits en campionats i tornejos interuniversitaris, un prestigi per a la Universitat d’Alacant. Diverses institucions i entitats esportives col·laboren amb la UA en el foment de l’esport.

La UA sustenta la seua oferta esportiva en els espais esportius del seu recinte. A més de camps, circuits i pistes a l’aire lliure disposa d’un ampli pavelló poliesportiu cobert que inclou piscina, i que s’integra arquitectònicament en el conjunt del campus, ja que està semisoterrat per a rebaixar-ne l’impacte visual. Les activitats es fan també en plena naturalesa (senderisme, bicicleta de muntanya...) i en el mar (activitats subaqüàtiques, vela, rem...).

El nivell a què ha arribat la pràctica esportiva en el campus s’evidencia en l’alt grau d’utilització d’aquestes instal·lacions esportives, en l’ampli horari en qjuè estan disponibles i en el nombre d’usuaris abonats dins d’una política de preus assequible, i també en les classificacions obtingudes en competicions, com es demostra, per exemple, en les 23 medalles que han aconseguit els 114 medallistas de la UA en els campionats universitaris 2006/2007, curs en què per primera vegada va participar en els Campionats Europeus Universitaris.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La UA en cifras 2004/2005
  2. La UA en cifras 2005/2006
  3. La UA en cifras 2006/2007
  4. La UA en cifras 2007/2008
  5. La UA en cifras 2008/2009

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat d'Alacant
Portal

Portal de la ciutat d'Alacant