Universitat de Barcelona

Universitat de Barcelona

Fitxer:Escut UB 2016.png
Lema	Libertas perfundet omnia luce (llatí)
Dades
Nom curt	UB
Tipus	universitat pública editor en accés obert editorial centre educatiu
Història
Reemplaça	Universitat de Cervera (1842)
Creació	1450
Activitat
Membre de	Grup Coïmbra Xarxa Vives d'Universitats Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles Agència Universitària de la Francofonia Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles Associació d'Universitats Europees Lliga d'Universitats d'Investigació Europees Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002–)
Patrocinador	Generalitat de Catalunya
Nombre d'estudiants	64.236 (2019)
Alumnat	64.350
PDI	5.312
PAS	2.412
Governança corporativa
Seu	Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Barcelona, Catalunya
Rector	Joan Guàrdia i Olmos (2020–)
Rector	Dídac Ramírez i Sarrió
Campus	Central-Humanitats Diagonal Portal del Coneixement Ciències de la Salut de Bellvitge Medicina-Clínic Mundet Torribera
Filial	Campus Ciències de la Salut de Bellvitge, Universitat de Barcelona
Propietari de	Biblioteca del Pavelló de la República Retrat de la reina Maria Cristina d'Habsburg (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 011222-000) Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona Retrat del rei Alfons XII (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 011224-000)
Part de	Xarxa Vives d'Universitats Grup Coïmbra LERU
Indicador econòmic
Finançament	Públic
Finançador	Generalitat de Catalunya
Pressupost	379.340.735
Lloc web	www.ub.edu

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona. És la que té l'espai d'educació superior més gran de Catalunya, i és capdavantera en nombre d'estudiants, oferta docent, recerca i innovació. A vegades rep el nom d'Universitat Central per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

Història

De la fundació a la supressió de 1717

Article principal: Estudi General de Barcelona (fins a 1558)

Article principal: Universitat de l'Estudi General (1558-1717)

Els seus orígens resideixen en l'Estudi General de Medicina i Arts que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401, sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó. Mig segle després, el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, és a dir, l'actual universitat. Incorporà algunes institucions d'ensenyament existents, com l'escola de la Catedral o les escoles municipals. Per això, la universitat va tenir, al contrari que d'altres, un marcat caràcter municipal, amb poc control per la corona.

Les classes s'impartien a diferents llocs: la catedral, el convent de Sant Francesc (franciscans) i el convent de Santa Caterina (dominics). La primera seu pròpia va ser un edifici, inaugurat el 1536, construït a la part superior de la Rambla, tocant amb la muralla (a Canaletes, al llindar del que avui és la Plaça de Catalunya i el portal de Santa Anna), .

Trasllat a Cervera

Article principal: Universitat de Cervera

Acabada la Guerra de Successió, Felip V ordena que la Universitat de Barcelona sigui suprimida el 1715, juntament amb totes les universitats catalanes (Tarragona, Girona, Solsona, Vic i Lleida). En virtut del Decret de Nova Planta, totes les universitats del país van desaparèixer per a formar-ne una de nova amb seu a Cervera (la Segarra). El motiu del trasllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió, finançada amb les rendes que havien tingut les altres universitats catalanes, entre elles els drets portuaris de Salou. Aquesta situació es va mantenir durant uns 150 anys, fins que va retornar a Barcelona altra vegada, al segle XIX. Allí van formar-se, per exemple, Jaume Balmes o Josep Finestres.

Restauració a Barcelona

Construcció de l'Edifici històric a la Plaça de la Universitat de Barcelona

El 1837 va començar de nou el trasllat de la universitat: la de Cervera va ser suprimida i es va acordar que la universitat tornés a Barcelona. El trasllat va durar cinc anys, acabant el 1842. La Universitat de Barcelona, ja amb aquest nom, va ser llavors l'única universitat en funcionament a Catalunya.

El curs 1838-1839 comença a funcionar a Barcelona, on ocupà primer l'antic convent dels carmelites (al carrer del Carme, a l'altura del carrer del Doctor Dou). La situació de l'edifici, en mal estat de conservació després dels avalots de 1835, aconsellava la construcció d'una nova seu. Elies Rogent va rebre'n l'encàrrec, començant les obres el 1863 i acabant-se en 1882. Era un edifici de nova construcció a l'Eixample, però a tocar de la ciutat antiga; actualment és conegut com a Edifici Històric). S'hi feien totes les classes, llevat de les de medicina, que es donaven a l'Hospital de la Santa Creu i, des del 1905, a l'Hospital Clínic.

El segle XX

Paranimf de la Universitat, espai on es realitzen actes solemnes com les inauguracions de curs o les investidures de doctor honoris causa.

El 1932, en aplicació de l'Estatut de Núria, el govern de la República Espanyola conferí autonomia pròpia a la universitat, que passà a anomenar-se Universitat Autònoma de Barcelona (no s'ha de confondre amb l'actual Universitat Autònoma, creada com a institució independent de la Universitat de Barcelona l'any 1968).

Aquella autonomia de la universitat de la República fou derogada amb l'arribada de Franco al poder l'any 1939. El franquisme fou un període en el qual la universitat passà per una profunda crisi intel·lectual, causada per la pèrdua d'una gran part del professorat que es va haver d'exiliar o que va ser depurat i substituït per professionals no sempre competents elegits sovint amb criteris ideològics.

A les darreries del franquisme hi hagué força conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema polític i educatiu. La UB fou l'única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears, fins que el 1968 nasqué la Universitat Autònoma i posteriorment s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins a la dècada de 1990 i que ha originat la resta d'universitats catalanes i també la Universitat de les Illes Balears. Durant els anys 50 s'inicià un procés d'expansió que va conduir a ampliar la universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça de la Universitat): es va començar a construir el campus de Pedralbes (el 1957, any que s'hi instal·là la Facultat de Farmàcia, la primera d'aquell nou campus), i després els de Sants, Bellvitge i Mundet.

Avui

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, història i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i està en marxa el Pla Horitzó 2020, que preveu completar la urbanització del Campus de Diagonal creant una plaça cívica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliació del Parc Científic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, actualment a ubicada a l'edifici històric. també es preveu la construcció de noves residències universitàries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. El 2005 Màrius Rubiralta Alcañiz va ser nomenat rector, el primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenació Universitària.

Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles) i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A més, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrere la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapiència de Roma. És el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt. Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.

Divisions administratives

Existeixen a la UB 19 centres: 18 facultats i 1 escola universitària, 106 departaments, així com diversos Centres Adscrits. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern.

Facultats

Edifici de les facultats de Física i Química

Entrada del Campus de Mundet

Campus de Mundet: Facultats de Pedagogia, Psicologia i Formació del Professorat

• Campus d'Humanitats o Central:
  • Facultat de Filologia (Edifici històric i Edifici Josep Carner)
  • Facultat de Matemàtiques (Edifici històric)
  • Facultat de Filosofia (Edifici del Raval)
  • Facultat de Geografia i Història (Edifici del Raval)

• Campus de Medicina-Clínic: El Campus de Medicina - Clínic August Pi i Sunyer, més conegut com a Campus de Medicina-Clínic, és un campus universitari de la UB a la ciutat de Barcelona, concretament a l'Hospital Clínic de Barcelona. S'hi troba la facultat de Medicina (UB), mentre que l'altra facultat de Medicina de la UB es troba al campus de Bellvitge.
  • Facultat de Medicina (Casanova)

• Campus de Bellvitge: El Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge, més conegut com a Campus de Bellvitge, és un campus universitari de la UB localitzat a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de Bellvitge, que dóna nom al campus. S'hi pot trobar:
  • EU d'Infermeria
  • Facultat d'Odontologia
  • Facultat de Biblioteconomia i Documentació
  • Facultat de Medicina a l'Hospital Universitari de Bellvitge
  • Facultat d'Odontologia
  • Facultat de Ciències Mèdiques Bàsiques

• Campus de Sants
  • Facultat de Biblioteconomia i Documentació

• El Campus de la Diagonal Portal del Coneixement, més conegut com a Campus de la Diagonal, és el campus més gran de la UB que es troba al voltant de la part alta de l'Avinguda Diagonal a Barcelona. Hi ha:
  • Facultat de Dret
  • Facultat de Ciències Econòmiques
  • Facultat de Belles Arts
  • Facultat de Biologia
  • Facultat de Farmàcia
  • Facultat de Física
  • Facultat de Geologia: es creà l'any 1974, en dividir-se en cinc facultats l'antiga Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona de la Universitat de Barcelona. Fins al 1988 la Facultat s'ubicà a l'Edifici Històric de la Universitat, i des d'aleshores té la seu al Campus Diagonal.
  • Facultat de Química

• Campus de Mundet:
  • Facultat de Formació del Professorat
  • Facultat de Pedagogia
  • Facultat de Psicologia

• Campus de l'Alimentació de Torribera:
  • Acull els estudis de Nutrició Humana i Dietètica i de Ciència i Tecnologia dels Aliments.

Escoles Universitàries

• Escola Universitària d'Infermeria

Centres adscrits

• Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
• Escola Superior de Relacions Públiques
• Escola Superior d'Hoteleria i Turisme
• Escola Superior d'Infermeria de Sant Joan de Déu
• Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

Professors destacats

Vegeu Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona

Van ensenyar en la universitat antiga algunes figures importants, entre les quals Tomàs Alaix (teòleg del segle XVI), Francesc Calça (historiador, poeta i rector de l'entitat al segle XVI), Francesc Escobar (preceptista i hel·lenista del segle XVI), Miquel de Calderó (jurista i teòleg del segle XVII), Domènec d'Aguirre (historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII).

En la universitat restaurada de mitjan segle XIX destacaren com a professors: Antoni Bergnes de las Casas (filòleg, hel·lenista i editor), Joan Cortada Sala (novel·lista i periodista), Manuel Duran i Bas (jurista i polític) i periodista.

La primera meitat del segle XX van comptar amb personalitats com Ignasi Barraquer i Barraquer (metge oftalmòleg, fundador de l'Institut Barraquer), Pere Bosch i Gimpera (prehistoriador i arqueòleg, pioner de l'arqueologia preromana a Espanya), Américo Castro (historiador), Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (especialitzat en la literatura italiana), Pompeu Fabra i Poch (lingüista, gramàtic i lexicògraf), Joaquim Carreras i Artau (filòsof i historiador de la filosofia) i Tomàs Carreras i Artau (filòsof, advocat i etnòleg).

Durant la segona meitat del segle XX hi destacat personalitats com els científics Manuel Ballester i Boix (químic, professor a Harvard, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1982), Enric Casassas i Simó (químic, president de l'Institut d'Estudis Catalans), Oriol de Bolòs i Capdevila (botànic), Creu Casas i Sicart (botànica i farmacèutica), Margarida Comas i Camps (biòloga) o Josep Cuatrecasas i Arumí (especialista en botànica tropical). En la geografia cal citar Pierre Deffontaines (geògraf, director de l'Institut Francès de Barcelona) i Lluís Casassas i Simó. L'economia i l'empresa han estat ensenyades per [Fabián Estapé]] (impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector de la UB en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976)).En la història han destacat Martín Almagro Basch (arqueologia i història clàssica), Miquel Coll i Alentorn (medievalista i polític), Jordi Casassas i Ymbert (història contemporània). En història de l'art cal esmentar: Santiago Alcolea i Gil (especialitzat als segles XVI-XIX), Alexandre Cirici i Pellicer (també reconegut crític d'art), Victòria Combalia i Dexeus, el musicòleg Roger Alier o, en el camp de la filologia, el poeta Dámaso Alonso i José Manuel Blecua Teijeiro, en filologia i literatura espanyoles, Nora Catelli (teòrica de la literatura), Ramon Aramon i Serra, Joan Coromines i Vigneaux o Antoni Badia i Margarit, tots en filologia catalana, Pere Bohigas i Balaguer (historiador del llibre i la literatura), Antoni Comas i Pujol i Eulàlia Duran i Grau, historiadors de la literatura catalana, els sociolingüistes Lluís Vicent Aracil i Boned i Albert Bastardas i Boada, la terminòloga Maria Teresa Cabré, Ramon Carnicer Blanco (fundador del curs d'Estudis Hispànics i de l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB), o Jaume Berenguer i Amenós, hel·lenista, i Joaquim Balcells i Pinto, llatinista.

Mentre la carrera d'Arquitectura es cursà en el si de la UB, hi foren professors alguns dels més prestigiosos arquitectes catalans: Josep Domènech i Estapà (també destacat matemàtic), Lluís Domènech i Montaner (també historiador i polític) o Federico Correa Ruiz

• Pau Ferrer Piera, metge, especialista en l'estudi de la tuberculosi.
• Laureà Figuerola i Ballester, economista, ministre de Finances, creador de la pesseta.
• Lluís Folch i Camarasa, metge i pedagog, especialitzat en trastorns psicològic dels nens.
• Pere Font i Puig, filòsof, psicòleg i pedagog.
• Pius Font i Quer, botànic.
• Josep Fontana i Lázaro, historiador.
• Josep Fontanella i Garraver, jurista i polític, molt actiu durant la Guerra dels Segadors.
• Joan Fontcuberta i Villà, fotògraf.
• Eduard Fontserè i Riba, físic, sismòleg i meteoròleg, pioner de l'estudi dels núvols.
• Miquel Fusté i Ara, antropòleg físic, especialitzat en restes prehistòriques.
• Alexandre Galí i Coll, pedagog i historiador.
• David García Bacca, filòsof.
• Francisco García-Valdecasas Santamaría, metge, catedràtic de farmacologia i rector el 1965-1968
• Salvador Giner, sociòleg i president de l'Institut d'Estudis Catalans.
• Antoni Griera i Gaja, lingüista, dialectòleg.
• Joan Hernández Pijuan, pintor.
• Manuel Jiménez de Parga y Cabrera, jurista, president del Tribunal Constitucional.
• Ramon Jordi i González, historiador de la farmàcia.
• Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte.
• Josep de Letamendi i de Manjarrés, metge, filòsof, músic i poeta.
• Francesc Xavier Llorens i Barba, filòsof.
• Jordi Llovet i Pomar, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura comparada.
• Ernest Lluch, economista,historiador de l'economia i ministre espanyol de Sanitat.
• Joan Maluquer de Motes i Nicolau, prehistoriador i arqueòleg.
• Rafael Mambla, filòsof i poeta en llatí del segle XVI.
• Ramon de Manjarrés i de Bofarull, enginyer industrial.
• Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor, director del Diario de Barcelona i altres diaris.
• Gregorio Marañón, psicòleg i assagista.
• Ramon Margalef, ecòleg.
• Miguel Ángel Marín Luna, jurista, especialitza en dret internacional, alt funcionari de les Nacions Unides.
• Joan Martí i Castell, catedràtic de filologia catalana
• Carme Mayol Fernández, bibliotecària, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya.
• Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor.
• Agustín Millares Carlo, paleògraf, bibliògraf, llatinista i historiador.
• Carles Miralles i Solà, hel·lenista, poeta i crític literari.
• Josep Maria Millàs i Vallicrosa, semitista, especialista en hebreu.
• Joaquim Molas i Batllori, historiador de la literatura.
• Pere Felip Monlau i Roca, científic, metge, estudiós de la literatura i l'urbanisme.
• Manuel de Montoliu i de Togores, filòleg, crític literari i historiador de la literatura.
• Enric Moreu-Rey, erudit i historiador de la cultura, especialitzat en el segle XVIII; autor dramàtic.
• Jaume Muxart i Domènech, pintor.
• Mary Nash, historiadora.
• Lluís Nicolau d'Olwer, historiador, filòleg, hel·lenista i polític.
• Rafael Olivar Bertrand, historiador.
• Marçal Olivar i Daydí, erudit, filòleg, llatinista, medievalista, historiador de la ceràmica i altres arts.
• Joan Oró i Florensa, bioquímic; a la NASA va dirigir els programes de recerca dels Apollo i Viking.
• Agustí Pedro i Pons, metge.
• Lluís Pericot i Garcia, prehistoriador.
• August Pi i Sunyer, metge fisiòleg.
• Santiago Pi i Sunyer, metge fisiòleg, polític.
• Josep Pijoan i Soteras, historiador, historiador de l'art, assagista, poeta.
• Miquel Porter i Moix, historiador del cinema i crític cinematogràfic.
• Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador, polític.
• Josep Ramoneda i Puiggròs, urbanista i cartògraf.
• Carles Riba i Bracons, poeta, escriptor, hel·lenista i assagista.
• Carme Riera Guilera, escriptora.
• Santiago Ramón y Cajal, metge i fisiòleg, Premi Nobel de Medicina.
• Jaume Raventós i Gavaldà, metge i farmacòleg, descobridor del fluotà.
• Joan Reventós i Carner, polític, president del Parlament de Catalunya.
• Peter John Reynolds, arqueòleg, especialitzat en l'Edat del Ferro.
• Martí de Riquer i Morera, filòleg, romanista, historiador i heraldista.
• Bartomeu Robert i Yarzábal, metge i alcalde de Barcelona, conegut també com el Dr. Robert.
• Antic Roca, professor de llengua, arts, filosofia, aritmètica, al segle XVI.
• Miquel Roca i Junyent, advocat i politic.
• David Romano Ventura, historiador, semitista.
• Joandomènec Ros i Aragonès, ecòleg.
• Xavier Rubert de Ventós, filòsof i polític.
• Jordi Rubió i Balaguer, erudit, filòleg i bibliotecari, primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• Antoni Rubió i Lluch, historiador, medievalista i historiador de la literatura.
• Joaquim Rubió i Ors, poeta, escriptor, rector de la Universitat de Barcelona (1899-1900).
• Jordi Sabater i Pi, primatòleg i etòleg, Creu de Sant Jordi.
• Manuel Sacristán Luzón, filòsof, pensador i assagista.
• Gaspar Sala i Berart, escriptor polític del segle XVII.
• Xavier de Salas i Bosch, historiador de l'art.
• Ricard Salvat, director teatral i historiador del teatre.
• Josep Maria Sans i Travé, historiador i arxiver, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
• Rafael Santos Torroella, escriptor, crític d'art i dibuixant.
• Josep de Saragossa i Vilanova, matemàtic i astrònom del segle XVII.
• Joan Sardà i Dexeus, economista.
• Jaume Serra Húnter, filòsof.
• Josep de Calassanç Serra i Ràfols, arqueòleg.
• Sebastià Serrano i Farrera, lingüista, especialitzat en comunicació i semiòtica.
• Jaume Sobrequés i Callicó, historiador.
• Joan Solà, lingüista i filòleg, expert en sintaxi.
• Jordi Solé i Tura, polític i jurista.
• Ferran Soldevila, historiador i escriptor.
• Lluís Solé i Sabarís, geòleg i geògraf.
• Miquel Tarradell i Mateu, arqueòleg i historiador.
• Ana Teberosky Coronado, psicòloga infantil, pedagoga.
• Esteban Terradas i Illa, matemàtic i enginyer industrial i de camins.
• Francisco Tomás y Valiente, jurista.
• Antoni Torroja i Miret, matemàtic.
• Ramon Trias i Fargas, economista i polític.
• Antoni Trias i Pujol i Joaquim Trias i Pujol, metges.
• Ángel Valbuena Prat, filòleg i historiador de la literatura castellana.
• Eduard Valentí i Fiol, humanista, filòleg, especialitzat en filologia clàssica.
• Valentín Vázquez de Prada, historiador.
• José María Valverde Pacheco, escriptor, poeta, assagista, traductor.
• Joan Vernet i Ginés, arabista.
• Jaume Vicens Vives, historiador.
• Cayetano Vidal y Valenciano, doctor en filosofia i lletres, escriptor.
• Joan Vilà i Valentí, geògraf.
• Joan Lluís Vileta, filòsof i teòleg del segle XVI.
• Eulàlia Vintró, filòloga i política, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
• Jorge Wagensberg, físic i editor, dedicat a la divulgació de la ciència.
• Joaquim Xirau i Palau, filòsof.
• Joaquín Yarza Luaces, historiador de l'art.
• Xavier Zubiri, filòsof.
• Anna Forés i Miravalles, pedagoga i escriptora.
• Joan Tusquets Terrats, pedagog.
• Joaquim Carreras i Artau, historiador de la filosofia.
• Jeroni de Moragas, psicòleg.

Alumnes destacats

Categoria principal: Alumnes de la UB

• Marià Aguilar i Casadevall, bibliotecari episcopal.
• Roger Alier, musicòleg especialitzat en òpera.
• Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg, fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
• Julio Anguita González, polític andalús.
• Francesc d'Assís Aguilar i Serrat, clergue i naturalista.
• Josep Bargalló, exconseller primer de la Generalitat de Catalunya i director de l'Institut Ramon Llull.
• Carlos Barral, editor.
• Anna Birulés, ministra espanyola de ciència i tecnologia.
• Jaume Cabré, escriptor.
• Francesc Cambó i Batlle, polític.
• Jordi Carbonell i de Ballester, polític i filòleg.
• Josep-Lluís Carod-Rovira, Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.
• Joan Clos i Matheu, alcalde de Barcelona.
• Josep Comas i Solà, astrònom.
• Lluís Companys i Jover, advocat laboralista, alcalde de Barcelona, ministre espanyol de Marina, president del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.
• Joan Coromines i Vigneaux, lingüista.
• Antoni Domingo Pons, arquitecte i historiador mallorquí.
• María Teresa Fernández de la Vega (política, vicepresidenta del govern espanyol), hi va fer el doctorat.
• Jaume Ferran i Clua, metge, bacteriòleg.
• Josep Ferrater Mora, filòsof.
• Armand de Fluvià i Escorsa, advocat i genealogista.
• Francesc Fontbona de Vallescar, historiador de l'art.
• Jaime Gil de Biedma, poeta.
• Najat El Hachmi, escriptora, guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la 2008.
• Federico Jiménez Losantos, periodista aragonès.
• Joan Laporta, advocat, president del FC Barcelona.
• Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
• Joan Maragall, poeta.
• Ramon Margalef, ecòleg.
• Judit Mascó, model i presentadora de televisió.
• Joan Massagué, oncòleg, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació.
• Enric Moles, autoritat mundial en la determinació de pesos atòmics.
• Sant Josep Oriol, doctor en teologia, sacerdot i taumaturg.
• Joan Oró, bioquímic.
• Júlia Otero, periodista.
• Eugeni d'Ors, escriptor, polític i filòsof.
• Anibal Ramos, polític espanyol.
• Joan Reventós i Carner, polític.
• Àngel Ros i Domingo, polític.
• Josep Pla, escriptor.
• Josep Piqué i Camps, economista, ministre espanyol d'Indústria i d'afers exteriors.
• Jordi Pujol i Soley, tot i estudiar medicina, professió que no exercí mai, fou president de la Generalitat de Catalunya.
• Carme Riera Guilera, escriptora.
• Narcís Serra i Serra, alcalde de Barcelona, economista, ministre espanyol de defensa i president de Caixa Catalunya.
• Bartolomeu Serra Martí, Advocat, secretari d'ajuntament i historiador mallorquí.
• Antoni Siurana i Zaragoza, polític.
• Josep Trueta i Raspall, metge
• Terenci Thos i Codina, jurista, polític i escriptor; president de la Caja de Ahorros de Mataró.
• Pere Ventayol Suau, farmacèutic i historiador mallorquí.
• Bartomeu Ventayol Cifre, pintor i escultor mallorquí.
• Llorenç Vidal Vidal, poeta, pedagog i pacifista mallorquí.

Rectors

Llista de rectors des de la restauració a la ciutat de Barcelona, l'any 1837 amb l'any de nomenament.

Categoria principal: Rectors de la Universitat de Barcelona

• Albert Pujol i Gurena (1837)
• Domingo M. Vila i Tomás (1841)
• Joaquim Rey i Esteve (1845)
• Mariano Antonio Collado (1850)
• Josep Bertrán i Ros (1853)
• Agustí Yáñez i Girona (1856)
• Victor Arnau Lambrea (1857)
• Joan Agell Torrents (1863)
• Pablo González Huebra (1865)
• Antonio Bergnes de las Casas (1868)
• Estanislau Reynals i Rabassa (1875)
• Julián Casaña Leonardo (1876)
• Manuel Duran i Bas (1896)
• Joaquim Rubió i Ors (1899)
• José Ramón de Luanco Riego (1899)
• Rafael Rodríguez Méndez (1901)
• Joaquín Bonet i Amigó (1905)
• Valentí Carulla i Margenat (1913)
• Andrés Martínez Vargas (1923)
• Eusebio Díaz González (1927)
• Enric Soler i Batlle (1930)
• Jaume Serra i Hunter (1931)
• Pere Bosch i Gimpera (1933)
• Emilio Jimeno Gil (1939)
• Francisco Gómez del Campillo (1941)
• Enrique Luño Peña (1945)
• Francisco Buscarons Úbeda (1951)
• Antonio Torroja Miret (1957)
• Santiago Alcobé i Noguer (1963)
• Francisco García de Valdecasas Santamaría (1965)
• Manuel Albadalejo García (1968)
• Fabián Estapé Rodríguez (1969)
• Artur Caballero López (1971)
• Jorge Carreras Llansana (1973)
• Fabián Estapé Rodríguez (1974)
• Manuel Jiménez de Parga Cabrera (en funcions) (1976)
• Joan Obiols Vié (en funcions) (1977)
• Antoni Maria Badia i Margarit (1978)
• Josep Maria Bricall i Masip (1986)
• Antoni Caparrós i Benedicto (1994)
• Joan Tugores i Ques (2001)
• Màrius Rubiralta Alcañiz (2005)
• Josep Samitier i Martí (en funcions) (2008)
• Dídac Ramírez i Sarrió (2008-2016)
• Jordi Alberch (2016-actual)

Xarxes i associacions internacionals de les quals forma part

La Universitat de Barcelona és membre de

• Grup Coïmbra: xarxa d'universitats europees que congrega 39 universitats, algunes de les quals estan entre les més antigues i més prestigioses d'Europa,
• LERU: la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees (LERU) és "un grup d'universitats europees dedicades a la recerca i compromeses amb els valors de l'ensenyament d'alta qualitat dins d'un entorn d'investigació internacional competitiva", una societat entre 22 de les millors universitats d'investigació europees, i
• Xarxa Vives d'Universitats: associació sense ànim de lucre d'institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana.

Orquestra Universitat de Barcelona

L'orquestra presenta una programació estable de tres concerts que es realitzen els mesos de desembre, març i juny. Tradicionalment, el concert de desembre és el concert de Nadal de la UB i té un format simfònic-coral amb la col·laboració de cors de dins i fora de la Universitat de Barcelona. Entre les seves actuacions cal destacar l'assaig magistral sota la batuta de Riccardo Muti en ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona l'any 2003.

Curiositats

• Durant 118 anys, des de 1717 fins a 1835, la Universitat de Barcelona no va existir: va ser traslladada a Cervera, per ordre de Felip V, com a càstig a Barcelona per estar al bàndol dels Àustries i premi a Cervera per la lleialtat als Borbons durant la Guerra de Successió Espanyola.
• Entre el 1933 i el 1939, s'anomenà Universitat Autònoma de Barcelona, un cop el govern de la República Espanyola aprovà l'Estatut d'Autonomia de la Universitat de Barcelona, seguint la reforma del sistema educatiu a Catalunya.
• La soprano catalana Victòria dels Àngels, filla d'un antic bidell de la Universitat, estigué molt lligada a la institució durant els seus primers anys de carrera lírica. Per això la UB li atorgà el títol de Doctor Honoris Causa i li ha dedicat uns jardins públics pertanyents a les Facultats de Filosofia i Geografia i Història.

Vegeu també

• Rànquing d'Universitats de l'Estat Espanyol
• Biblioteca de la Universitat de Barcelona
• Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat
• Col·lecció d'Ordinacions i Estatus de la Universitat de Barcelona a BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital de la UB)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Barcelona

• Universitat de Barcelona - Lloc web oficial