Universitat de Vic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Universitat de Vic (UVic)
Logo de la Universitat de Vic
(Logo)

Lema Scientiae patriaeque impendere vitam (Esmerçar la vida al servei de la ciència i la comunitat)
Fundada 1997
Finançament Privat i contracte-programa
Rector Jordi Montaña i Matosas
Ubicació Vic
Coordenades 41° 56′ 1.6″ N, 2° 14′ 49.9″ E / 41.933778, 2.247194(i) 41° 56′ 1.6″ N, 2° 14′ 49.9″ E / 41.933778, 2.247194
Adreça C. Sagrada Família, 7
08500 Vic
Alumnat 5.112 (curs 2009-2010)
PDI 536
Afiliació Xarxa Vives d'Universitats
Campus 1
Pàgina web

La Universitat de Vic (UVic), situada a la ciutat de Vic (Osona), va ser reconeguda l'any 1997 per la Llei del Parlament de Catalunya 5/1997, de 30 de maig. És una universitat de naturalesa pública i de gestió privada regida per la Fundació Universitària Balmes que presideix l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, i és membre de la Xarxa Vives d'Universitats.

Universitat de Vic.

És una institució dedicada a l'educació superior i a la investigació mitjançant la docència i la formació continuada, i té els seus fonaments en el principi d'autonomia universitària, expressada en la llibertat de càtedra, d'investigació i d'estudi.

L'emblema de la Universitat de Vic és la A de Carlemany, peça d'orfebreria carolíngia que simbolitza els principis del saber i la seva expansió il·limitada. La divisa que orienta a la universitat, 'Scientiae patriaeque impendere vitam', és un vers de Lucà que significa "Esmerçar la vida al servei de la ciència i la comunitat".

Taula de continguts

[modifica] Història

  • 1599. El 26 de juny el rei Felip III concedia a l'Estudi General de Vic el privilegi de graduar els estudiants en Arts i Filosofia. Començava la Universitat Literària de Vic.
  • 1717. Com a represàlia per la Guerra de Successió, el rei Felip V va suprimir totes les universitats catalanes perquè havien estat contràries a la seva causa i va fundar la Universitat de Cervera, ciutat que li havia estat fidel. La Universitat Literària de Vic va ser l'última a deposar els graus, el 1717.
  • 1749. Es funda el Seminari de Vic. L'existència del Seminari va implicar el retorn d'estudis superiors a la ciutat.
  • El segle XIX arrela amb força la tradició de l'Estudiant de Vic. La ciutat es va convertir en un focus cultural important de la Renaixença catalana. Personalitats de la talla de Jaume Balmes, Jacint Verdaguer o el Canonge Collell i institucions com la Biblioteca Episcopal, el Círcol Literari o el mateix Seminari en són exemples il·lustratius.
  • 1873. L'Ajuntament de la Ciutat va intentar sense èxit refundar la Universitat de Vic, exemple que expressa la preocupació ciutadana per aconseguir un centre civil d'ensenyament superior.
  • 1977. Creació de l'Escola Universitària de Mestres “Jaume Balmes” de Vic, adscrita a la Universitat de Barcelona.
  • 1979. Creació d'Eumo Editorial (EUMO és l'acrònim d'Escola Universitària de Mestres d'Osona).
  • 1984. Creació d'Eumogràfic, estudi de disseny.
  • 1987-1988. Primer curs dels Estudis Universitaris de Vic amb tres escoles universitàries:
  • 1989-1990. Primer curs de l'Escola Universitària Politècnica d'Osona.
  • 1993-1994. Primer curs de la Facultat de Traducció i Interpretació.
  • 1997. El 21 de maig es va celebrar la sessió plenària del Parlament de Catalunya que va aprovar la Llei de Reconeixement de la Universitat de Vic per unanimitat de tots els grups polítics. Es recuperava així, 280 anys més tard, la darrera de les universitats suprimides per Felip V.

[modifica] Oferta de títols

[modifica] Estudis de grau

Graus en Arts i Humanitats

  • Traducció i Interpretació
  • Disseny (BAU. Escola Superior de Disseny)
  • Llengües Aplicades i Comunicació Intercultural

Graus en Ciències

  • Biologia
  • Biotecnologia
  • Ciències Ambientals
  • Tecnologia i Gestió Alimentària

Graus en Ciències de la Salut

  • Fisioteràpia
  • Infermeria
  • Nutrició Humana i Dietètica
  • Psicologia
  • Teràpia Ocupacional

Graus en Ciències Socials

  • Administració i Direcció d'Empreses
  • Administració i Direcció d'Empreses/Publicitat i Relacions Públiques
  • Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
  • Ciències Empresarials
  • Comunicació Audiovisual
  • Educació Social
  • Mestre d'Educació Infantil
  • Mestre d'Educació Primària
  • Periodisme
  • Publicitat i Relacions Públiques
  • Treball Social

Graus en Enginyeria

  • Enginyeria Electrònica, Industrial i Automàtica
  • Enginyeria Mecatrònica
  • Enginyeria d'Organització Industrial

[modifica] Màsters Universitaris

Ciències experimentals

  • Biologia de Sistemes
  • Tecnologies Aplicades de la Informació
  • Prevenció de Riscos Laborals

Ciències humanes

  • Traducció Especialitzada
  • Interpretació de Conferències
  • Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (Interuniversitari)
  • Comunicació i Patrimoni Cultural

Ciències socials

  • Pedagogia Montessori
  • Educació Inclusiva (Interuniversitari)
  • Formació de Professorat de Català per a Adults (Interuniversitari)
  • Formació del Professorat de Secundària
  • Comunicació Digital Interactiva

Ciències mèdiques i de la salut

  • Envelliment Actiu i Satisfactori: Bases per a la Prevenció i l'Atenció Integrada

[modifica] Programes de doctorat

Ciències experimentals

  • Biologia de Sistemes
  • Tecnologies Digitals i de la Informació

Ciències humanes

  • Traducció, Llengües i Literatures

Ciències socials

  • Educació Inclusiva
  • Comunicació Digital Interactiva
  • Finances. Valoració d'Estats Financers

Ciències mèdiques i de la salut

  • Salut, Benestar i Qualitat de Vida

Oferta formativa actualitzada a: Universitat de Vic

[modifica] Rectors

Rector/a Mandat
Ricard Torrents i Bertrana 1997 - 2002
David Serrat i Congost 2002 - 2006
Assumpta Fargas i Riera 2006 - 2010
Jordi Montaña i Matosas 2010 - actualitat

[modifica] Professors destacats

Segimon Serrallonga i Morer (1930-2002), filòleg, poeta i traductor

Joaquim Maideu i Puig (1932-1996), pedagog i compositor

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües