Ununocti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ununocti
118Uuo
ununseptiununoctiununenni
Rn

Uuo

(Uho)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Ununocti, Uuo, 118
Grup, període, bloc 187, p
Pes atòmic estàndard [294]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p6[1]
(predit)
2, 8, 18, 32, 32, 18, 8 (predit)[1]
Configuració electrònica de Ununocti
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit)
Densitat
(prop de la t. a.)
13,65 (predit)[2] g·cm−3
Punt d'ebullició 350±30 (extrapolat)[1] K, 80±30 °C
Punt crític 439 (extrapolat)[3] K, 6,8[3] MPa
Entalpia de fusió 23,5 (extrapolat)[3] kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 19,4 (extrapolat)[3] kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació −1 (predit),[4] 0, +2[5], +4[5], +6[4]
Energies d'ionització 1a: 75±155 (extrapolat)[1] kJ·mol−1
2a: 1.450 (extrapolat)[6] kJ·mol−1
Radi atòmic 152 (predit)[2] pm
Radi covalent 157 (predit)[7] pm
Miscel·lània
Nombre CAS 54144-19-3[8]
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'ununocti
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
294Uuo [9] sin ~0,89 ms α 11,65 ± 0,06 290Uuh

L'ununocti, també conegut com a eka-radó o element 118, és el nom temporal donat per la IUPAC[10] per l'element transactínid amb el nombre atòmic 118 i el símbol temporal Uuo. A la taula periòdica dels elements, és un element del bloc p i l'últim del període 7. L'ununocti és actualment l'únic membre sintètic del grup 18. Té el nombre atòmic i la massa atòmica més grans de tots els elements coneguts.

L'àtom radioactiu d'ununocti és molt inestable i, des del 2005, només s'han detectat tres àtoms (possiblement quatre) del seu isòtop 294Uuo en els experiments duts a terme per tal de sintetitzar-lo.[11] Tot i que això només ha permès una determinació experimental molt escassa de les seves propietats i els possibles compostos que forma, els càlculs teòrics han ofert moltes prediccions, incloent-n'hi algunes de molt inesperades. Per exemple, tot i que l'ununocti és un membre del grup 18, probablement no és un gas noble, com ho són tots els altres elements d'aquest grup.[1] Antigament es creia que era un gas però actualment es prediu que és un sòlid en condicions normals.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Intents fallits[modifica | modifica el codi]

A finals del 1998, el físic polonès Robert Smolańczuk publicà càlculs sobre la fusió de nuclis atòmics per sintetitzar àtoms superpesants, incloent-hi l'element 118.[12] Els seus càlculs suggerien que podria ser possible crear l'element 118 fusionant plom amb criptó en condicions molt ben controlades.[12]

El 1999, investigadors del Lawrence Berkeley National Laboratory utilitzaren aquestes prediccions i anunciaren el descobriment dels elements 116 i 118, en un article publicat a Physical Review Letters,[13] i molt aviat els resultats foren recollits a Science.[14] Els investigadors afirmaven haver dut a terme la reacció

86Kr + 208Pb293Ununocti + n.

L'any següent, publicaren una retracció després que investigadors d'altres laboratoris fossin incapaços de repetir els resultats, igual que el mateix laboratori de Berkeley.[15] Al juny del 2002, el director del laboratori anuncià que l'al·legació inicial del descobriment d'aquests dos elements s'havia basat en dades inventades per l'autor principal Viktor Ninov.[16]

Pretès descobriment[modifica | modifica el codi]

La primera pretesa desintegració d'àtoms d'ununocti fou observada a l'Institut de Recerca Nuclear (IRND) de Dubna (Rússia) el 2002.[17] El 9 d'octubre del 2006, investigadors de l'IRND i el Lawrence Livermore National Laboratory de Califòrnia, que treballaven a l'IRND a Dubna, anunciaren[9] que havien detectat indirectament un total de tres (possiblement quatre) nuclis d'ununocti-294 (un o dos el 2002[18] i dos més el 2005) produïts per mitjà de col·lisions d'àtoms de californi-249 amb ions de calci-48:[19][20][21][22][23]

249Cf + 48Ca294Ununocti + 3 n.

Tanmateix, l'any 2011, la IUPAC va avaluar els resultats obtinguts l'any 2006 per la col·laboració Dubna-Livermore i va considerar que no satisfeien els criteris per considerar descobert l'ununocti.[24]

Cadena de desintegració radioactiva de l'isòtop Uuo-294.[9] Es dóna l'energia de desintegració i la semivida mitjana de l'isòtop pare i cada isòtop fill. La part d'àtoms que experimenten fissió espontània es mostra en verd.

L'experiment que serví per produir la primera pretesa instància enregistrada de síntesi d'ununocti va durar quatre mesos, al cap dels quals s'havia bombardejat l'objectiu de californi amb 4×1019 ions de calci.[8] S'ha de tenir en compte que la probabilitat que es produeixi la reacció de fusió és extremament baixa, ja que el tall de secció de fusió és molt petit, de ~0.3–0.6 pb = (3–6)×10−41 m2 exactament. La possibilitat que les deteccions fossin esdeveniments aleatoris, el que implicaria falsos positius, s'estimà en menys d'una part entre 100.000.[25]

En els experiments, s'observà la desintegració alfa de tres àtoms d'ununocti. També es proposà una quarta desintegració per fissió espontània directa. Es calculà una semivida de 0,89 ms: el 294Uuo es converteix en 290Lv per desintegració alfa. Com que només hi havia tres nuclis, aquesta aproximació té una gran incertesa, de 0,89+1,07−0,31 ms.[9]

294Uuo → 290Lv + 4He

La identificació dels nuclis de 294Uuo fou verificada creant per separat el suposat nucli fill 290Lv mitjançant el bombardeig de 245Cm amb ions de 48Ca,

245Cm + 48Ca290Lv + 3 n,

i comprovant que la desintegració del 290Lv concordava amb la cadena de desintegració dels nuclis de 294Uuo.[9] El nucli fill 290Lv és molt inestable, i es desintegra en 286Fl. Aquest nucli pot patir o bé fissió espontània o bé desintegració alfa en 282Cn, que sofreix fissió espontània.[9]

En un model de tunelització quàntica, es predigué que la semivida de desintegració alfa del 294Uuo seria 0,66+0,23−0,18 ms[26] i el valor Q experimental fou publicat el 2004.[27] El càlcul amb valors Q teòrics del model macroscòpic-microscòpic de Muntian–Hofman–Patyk–Sobiczewski dóna uns resultats un xic baixos però comparables.[28]

Després d'haver aconseguit produir ununocti, els descobridors han començat experiments similars amb l'esperança de crear l'element 120 a partir de 58Fe i 244Pu.[29] Es prediu que els isòtops de l'element 120 tenen una semivida de desintegració alfa de l'escala de microsegons.[30][31]

Nom[modifica | modifica el codi]

Fins a la dècada del 1960, l'ununocti era conegut com a "eka-emanació" ("emanació" és el nom antic del radó).[32] El 1979 la IUPAC publicà recomanacions segons les quals l'element havia de dir-se "ununocti",[33] un nom sistemàtic, com a pantònim fins que es confirmi el descobriment de l'element i la IUPAC decideixi un nom.

Abans de la retracció del 2002, els investigadors de Berkeley tenien la intenció d'anomenar l'element "ghiorsi (Gh)" en honor d'Albert Ghiorso (un dels membres principals de l'equip d'investigació).[34]

Els descobridors russos publicaren la seva síntesi el 2006. El 2007, el cap de l'institut rus afirmà que l'equip estava valorant dos noms pel nou element: "fliori", en honor de Gueorgui Fliórov, el fundador del laboratori d'investigació a Dubna; i "moscovi", en honor a la província de Moscou, on es troba Dubna.[35] També afirmà que tot i que l'element fou descobert en col·laboració amb els estatunidencs, que proporcionaren la diana de californi, seria just que l'element fos anomenat en honor de Rússia, car el Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears de l'IRND tenia les úniques instal·lacions del món que podien assolir aquest resultat.[36][37]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Estabilitat del nucli i isòtops[modifica | modifica el codi]

L'element 118 es troba a l'extrem mateix de la "illa d'estabilitat", i per tant els seus nuclis són lleugerament més estables del que es predeia.
Article principal: Isòtops de l'ununocti
Article principal: Illa d'estabilitat

Cap dels elements amb un nombre atòmic superior a 82 (després del plom) no té isòtops estables. L'estabilitat del nucli disminueix amb l'augment del nombre atòmic, de manera que tots els isòtops amb un nombre atòmic per sobre de 101 es desintegren radioactivament amb una semivida inferior a un dia. Tanmateix, per motius que encara no estan ben compresos, els elements entre el 110 i el 114 tenen una estabilitat nuclear lleugerament més alta, que porta a l'aparició del que en física nuclear es coneix com a "illa d'estabilitat". Aquest concepte, proposat pel professor de la UC Berkeley Glenn Seaborg, explica per què els elements superpesants duren més del que es predeia.[38] L'ununocti és radioactiu i té una semivida que sembla de menys d'un mil·lisegon. Tanmateix, això encara és més que alguns valors predits,[26][39] donant encara més suport a la idea d'aquesta "illa d'estabilitat".[40]

Els càlculs amb un model de tunelització quàntica prediuen l'existència de diversos isòtops de l'element 118 rics en neutrons, amb una semivida propera a 1 ms.[30][31]

Els càlculs teòrics sobre les rutes sintètiques i la semivida d'altres isòtops han mostrat que alguns podrien ser lleugerament més estables que l'isòtop sintetitzat 294Uuo, sent els més probables 293Uuo, 295Uuo, 296Uuo, 297Uuo, 298Uuo, 300Uuo i 302Uuo.[26][41] D'aquests, el 297Uuo sembla representar la millor probabilitat d'obtenir nuclis més longeus,[26][41] per la qual cosa podria esdevenir l'objecte de futur treball amb aquest element. Alguns isòtops amb molts més neutrons, com ara alguns situats al voltant del 313Uuo, també podrien oferir nuclis més longeus.[42]

Propietats atòmiques i físiques calculades[modifica | modifica el codi]

L'ununocti és un membre del grup 18, els elements de valència zero. Els membres d'aquest grup són habitualment inerts a les reaccions químiques més comunes (per exemple, la combustió), car la capa de valència externa està completament ocupada per vuit electrons. Això produeix una configuració estable d'energia mínima en què els electrons exteriors estan enllaçats fermament.[43] Es creu que, de manera similar, l'ununocti té una capa de valència exterior tancada, en què els electrons de valència estan distribuïts en una configuració 7s27p6.[1]

Per consegüent, alguns s'esperen que l'ununocti tingui propietats físiques i químiques semblants a les dels altres membres del seu grup, sent especialment similar al gas noble que té a sobre a la taula periòdica, el radó.[44] Seguint la tendència periòdica, caldria esperar-se que l'ununocti fos un xic més reactiu que el radó. Tanmateix, els càlculs teòrics han indicat que seria bastant reactiu, de manera que probablement no se'l pot considerar un gas noble.[5] A més de ser molt més reactiu que el radó, l'ununocti pot ser encara més reactiu que els elements 114 i 112.[1] El motiu de l'increment aparent de l'activitat química de l'element 118 en comparació amb el radó és una desestabilització energètica i una expansió radial de l'última subcapa 7p ocupada.[1][45] Més concretament, les considerables interaccions espín-òrbita entre els electrons 7p amb els electrons 7s2 interts porten efectivament a una segona capa de valència que es tanca a l'element 114, i una reducció significativa de l'estabilització de la capa tancada de l'element 118.[1] També s'ha calculat que l'ununocti, a diferència dels altres gasos nobles, s'uneix a un electró, alliberant energia; en altres paraules, té una afinitat electrònica positiva.[46][47][48]

S'espera que l'ununocti tingui una polaritzabilitat molt superior a la de qualsevol dels elements que el precedeixen a la taula periòdica: gairebé el doble que la del radó.[1] Extrapolant en base als altres gasos nobles, s'espera que l'ununocti tingui un punt d'ebullició entre 320 i 380 K,[1] una xifra molt diferent dels valors estimats prèviament (263 K[6] o 247 K).[49] Fins i tot tenint en compte l'elevat grau d'incertesa d'aquests càlculs, sembla altament improbable que l'ununocti sigui un gas en condicions estàndard.[1][50] Tenint en compte que el rang de temperatures en què els altres gasos passen a ser líquids és molt reduït, de només entre 2 i 9 kèlvins, aquest element hauria de ser un sòlid en condicions estàndard. Tanmateix, si l'ununocti formés un gas en condicions estàndard, seria una de les substàncies més denses que són gasoses en aquestes condicions (encara que fos monoatòmic com els altres gasos nobles).

A causa de la seva elevada polaritzabilitat, s'espera que l'ununocti tingui una energia d'ionització anormalment baixa (semblant a la del plom, que és un 70% de la del radó[51] i significativament inferior a la de l'element 114[52]) i una fase condensada d'estat estàndard.[1]

Compostos predits[modifica | modifica el codi]

El XeF4 i el RnF4 tenen una configuració planar quadrada.
Es prediu que el UuoF4 tingui una configuració tetraèdrica.

Encara no s'han sintetitzat compostos d'ununocti, però s'han fet càlculs sobre compostos teòrics des del 1964.[32] S'espera que, si l'energia d'ionització d'aquest element és prou alta, serà difícil d'oxidar i, per tant, l'estat d'oxidació més comú serà 0 (com en els altres gasos nobles).[53]

Els càlculs sobre la molècula diatòmica Uuo2 indiquen una interacció d'enllaç més o menys equivalent a la que es calcula pel Hg2, i una energia de dissociació de 6 kJ/mol, aproximadament quatre vegades la del Rn2. Però el més sorprenent és que s'ha calculat que tindria una longitud d'enllaç 0,16 Å més curta que la del Rn2, cosa que indicaria una interacció d'enllaç significativa.[1] D'altra banda, el compost UuoH+ tindria una energia de dissociació (en altres paraules, l'afinitat protònica del Uuo) inferior a la del RnH+.[1]

L'enllaç entre l'ununocti i l'hidrogen en el UuoH es preveu molt lax i se'l podria considerar una interacció de van der Waals pura en lloc d'un autèntic enllaç químic.[51] D'altra banda, amb els elements molt electronegatius, sembla que l'ununocti formaria compostos més estables que, per exemple, l'element 112 o l'element 114.[51] S'ha predit que existeixen els estats d'oxidació estables +2 i +4 en els fluorurs UuoF2 i UuoF4.[54] Això és un resultat de les mateixes interaccions espín-òrbita que farien que l'ununocti sigui particularment reactiu. Per exemple, es demostrà que la reacció de Uuo amb F2 per formar el compost UuoF2 alliberaria una energia de 106 kcal/mol, de les quals aproximadament 46 kcal/mol derivarien d'aquestes interaccions.[51] En comparació, la interacció espín-òrbita de la molècula similar RnF2 és d'aproximadament 10 kcal/mol sobre una energia de formació de 49 kcal/mol.[51] La mateixa interacció estabilitzaria la configuració tetraèdrica Td del UuoF4, diferent de la configuració planar quadrada D4h del XF4 i el RnF4.[54] El més probable és que l'enllaç Uuo–F sigui iònic i no pas covalent, fent que els compostos de UuoFn siguin no volàtils.[5][55] A diferència dels altres gasos nobles, es prediu que l'ununocti és prou electropositiu per formar un enllaç Uuo–Cl amb el clor.[5]

Com que mai no s'han produït més de quatre àtoms d'ununocti, actualment no té cap ús fora de la investigació científica bàsica. Si mai se n'ajuntés una quantitat suficient en un lloc determinat, representaria un risc radioactiu.[56]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Nash, Clinton S.. «Atomic and Molecular Properties of Elements 112, 114, and 118». Journal of Physical Chemistry A, vol. 109, 15, 2005, pàg. 3493–3500. DOI: 10.1021/jp050736o. PMID: 16833687.
  2. 2,0 2,1 Error en el títol o la url.«».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Eichler, R. & Eichler, B., Thermochemical Properties of the Elements Rn, 112, 114, and 118, Paul Scherrer Institut, <http://lch.web.psi.ch/files/anrep03/06.pdf>
  4. 4,0 4,1 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss, Norman M.; Edelstein; Fuger, Jean. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724. ISBN 1-4020-3555-1. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Kaldor, Uzi; Wilson, Stephen. Theoretical Chemistry and Physics of Heavy and Superheavy Elements. Springer, 2003, p. 105. ISBN 140201371X. 
  6. 6,0 6,1 Seaborg, Glenn Theodore. Modern Alchemy. World Scientific, 1994, p. 172. ISBN 9810214405. 
  7. Chemical Data. Ununoctium - Uuo, Royal Chemical Society
  8. 8,0 8,1 «Ununoctium». WebElements Periodic Table.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Oganessian, Yu. Ts.. «Synthesis of the isotopes of elements 118 and 116 in the 249Cf and 245Cm+48Ca fusion reactions». Physical Review C, vol. 74, 4, 9-10-2006, pàg. 044602. Bibcode: 2006PhRvC..74d4602O. DOI: 10.1103/PhysRevC.74.044602.
  10. Wieser, M.E.. «Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)». Pure and Applied Chemistry, 78, 11, 2006, pàg. 2051–2066. DOI: 10.1351/pac200678112051.
  11. «The Top 6 Physics Stories of 2006». Discover Magazine, 07-01-2007. [Consulta: 18-01-2007].
  12. 12,0 12,1 Smolanczuk, R.. «Production mechanism of superheavy nuclei in cold fusion reactions». Physical Review C, 59, 5, 1999, pàg. 2634–2639. DOI: 10.1103/PhysRevC.59.2634.
  13. Ninov, Viktor. «Observation of Superheavy Nuclei Produced in the Reaction of 86Krypton with 208Lead». Physical Review Letters, 83, 1999, pàg. 1104–1107. DOI: 10.1103/PhysRevLett.83.1104.
  14. Service, R. F.. «Berkeley Crew Bags Element 118». Science, 284, 1999, pàg. 1751. DOI: 10.1126/science.284.5421.1751.
  15. Public Affairs Department. «Results of element 118 experiment retracted». Berkeley Lab, 21-07-2001 [Consulta: 18 gener 2008].
  16. Dalton, R. «Misconduct: The stars who fell to Earth». Nature, 420, 6917, 2002, pàg. 728–729. DOI: 10.1038/420728a. PMID: 12490902.
  17. Oganessian, Yu. T. et al.. «Results from the first 249Cf+48Ca experiment» (en russian). JINR Communication [JINR, Dubna], 2002.
  18. Oganessian, Yu. T. et al. «Element 118: results from the first 249Californium + 48Calcium experiment». Communication of the Joint Institute for Nuclear Research, 2002. [Consulta: 18-01-2008].
  19. «Livermore scientists team with Russia to discover element 118». Livermore press release, 03-12-2006 [Consulta: 18 gener 2008].
  20. Oganessian, Yu. T.. «Synthesis and decay properties of superheavy elements». Pure Appl. Chem., 78, 2006, pàg. 889–904. DOI: 10.1351/pac200678050889.
  21. Sanderson, K.. «Heaviest element made - again». Nature News. Nature, 2006. DOI: 10.1038/news061016-4.
  22. Schewe, P. and Stein, B. «Elements 116 and 118 Are Discovered». Physics News Update. American Institute of Physics, 17-10-2006. [Consulta: 18-01-2008].
  23. Weiss, R. «Scientists Announce Creation of Atomic Element, the Heaviest Yet». Washington Post, 17-10-2006. [Consulta: 18-01-2008].
  24. Barber, Robert C.; Karol, Paul J.; Nakahara, Hiromichi. «Discovery of the elements with atomic numbers greater than or equal to 113 (IUPAC Technical Report)». Pure and Applied Chemistry, 2011, pàg. 1. DOI: 10.1351/PAC-REP-10-05-01.
  25. «Element 118 Detected, With Confidence». Chemical and Engineering news, 17-10-2006. [Consulta: 18-01-2008]. «"Diria que estem molt segurs."»
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 Chowdhury, Roy P.; Samanta, C.; Basu, D. N.. «α decay half-lives of new superheavy elements». Phys. Rev. C, 73, 2006, pàg. 014612. DOI: 10.1103/PhysRevC.73.014612.
  27. Oganessian, Yu. T. et al.. «Measurements of cross sections and decay properties of the isotopes of elements 112, 114, and 116 produced in the fusion reactions 233, 238U, 242Pu, and 248Cm+48Ca». Phys. Rev. C, 70, 2004, pàg. 064609. DOI: 10.1103/PhysRevC.70.064609.
  28. Samanta, C.; Chowdhury, R. P.; Basu, D.N.. «Predictions of alpha decay half lives of heavy and superheavy elements». Nucl. Phys. A, 789, 2007, pàg. 142–154. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2007.04.001.
  29. «A New Block on the Periodic Table» (PDF). Lawrence Livermore National Laboratory, Abril 2007 [Consulta: 18 gener 2008].
  30. 30,0 30,1 Chowdhury, Roy P.; Samanta, C.; Basu, D. N.. «Search for long lived heaviest nuclei beyond the valley of stability». Physical Reviews C, 77, 2008, pàg. 044603. DOI: 10.1103/PhysRevC.77.044603.
  31. 31,0 31,1 Chowdhury, R. P.; Samanta, C.; Basu, D.N.. «Nuclear half-lives for α -radioactivity of elements with 100 ≤ Z ≤ 130». At. Data & Nucl. Data Tables, 94, 2008, pàg. 781–806. DOI: 10.1016/j.adt.2008.01.003.
  32. 32,0 32,1 Grosse, A. V.. «Some physical and chemical properties of element 118 (Eka-Em) and element 86 (Em)». Journal of Inorganic and Nuclear Chemistry. Elsevier Science Ltd., 27, 3, 1965, pàg. 509–19. DOI: 10.1016/0022-1902(65)80255-X.
  33. Chatt, J.. «Recommendations for the Naming of Elements of Atomic Numbers Greater than 100». Pure Appl. Chem., 51, 1979, pàg. 381–384. DOI: 10.1351/pac197951020381.
  34. «Discovery of New Elements Makes Front Page News». Berkeley Lab Research Review Summer 1999, 1999. [Consulta: 18-01-2008].
  35. «New chemical elements discovered in Russia's Science City», 12-02-2007. [Consulta: 09-02-2008].
  36. NewsInfo. «Periodic table has expanded» (en russian). Rambler, 17-10-2006. [Consulta: 18-01-2008].
  37. Yemel'yanova, Asya. «118th element will be named in Russian» (en russian). vesti.ru, 17-12-2006. [Consulta: 18-01-2008].
  38. Kulik, Glenn D. Van Nostrand's scientific encyclopedia. 9a ed.. Wiley-Interscience, 2002. ISBN 9780471332305. OCLC 223349096. 
  39. Oganessian, Yu. T.. «Heaviest nuclei from 48Ca-induced reactions». Journal of Physics G: Nuclear and Particle Physics, 34, 2007, pàg. R165–R242. DOI: 10.1088/0954-3899/34/4/R01.
  40. «New Element Isolated Only Briefly». The Daily Californian, 18-10-2006. [Consulta: 18-10-2006].
  41. 41,0 41,1 Royer, G.; Zbiri, K.; Bonilla, C.. «Entrance channels and alpha decay half-lives of the heaviest elements». Nuclear Physics A, 730, 2004, pàg. 355–376. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2003.11.010.
  42. Duarte, S. B.; Tavares, O. A. P.; Gonçalves, M.. «Half-life predictions for decay modes of superheavy nuclei». Journal of Physics G: Nuclear and Particle Physics, 30, 2004, pàg. 1487–1494. DOI: 10.1088/0954-3899/30/10/014.
  43. Bader, Richard F.W. «An Introduction to the Electronic Structure of Atoms and Molecules». McMaster University. [Consulta: 18-01-2008].
  44. «Ununoctium (Uuo) - Chemical properties, Health and Environmental effects». Lenntech. [Consulta: 18-01-2008].
  45. la citació exacta és: "El motiu de l'increment aparent de l'activitat química de l'element 118 en comparació amb el radó és una desestabilització energètica i una expansió radial de la seva capa espinorial 7p3/2 ocupada"
  46. Goidenko, Igor; Labzowsky, Leonti; Eliav, Ephraim. «QED corrections to the binding energy of the eka-radon (Z=118) negative ion». Physical Review A, 67, 2003, pàg. 020102(R). DOI: 10.1103/PhysRevA.67.020102.
  47. Eliav, Ephraim; Kaldor, Uzi. «Element 118: The First Rare Gas with an Electron Affinity». Physical Review Letters, 77, 27, 1996, pàg. 5350. DOI: 10.1103/PhysRevLett.77.5350.
  48. Tanmateix, s'ha demostrat que les correccions electrodinamicoquàntiques són bastant significatives a l'hora de reduir aquesta afinitat (minvant la unió en l'anió Uuo en un 9%) confirmant així la importància d'aquestes correccions en àtoms superpesants. Vegeu Pyykko
  49. Takahashi, N.. «Boiling points of the superheavy elements 117 and 118». Journal of Radioanalytical and Nuclear Chemistry, 251, 2, 2002, pàg. 299–301. DOI: 10.1023/A:1014880730282.
  50. Es pot debatre si el nom del grup, "gasos nobles", serà canviat si es demostra que l'ununocti és no volàtil.
  51. 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 Han, Young-Kyu; Bae, Cheolbeom; Son, Sang-Kil. «Spin–orbit effects on the transactinide p-block element monohydrides MH (M=element 113–118)». Journal of Chemical Physics, 112, 6, 2000, pàg. 2684. DOI: 10.1063/1.480842.
  52. Nash, Clinton S.. «Spin-Orbit Effects, VSEPR Theory, and the Electronic Structures of Heavy and Superheavy Group IVA Hydrides and Group VIIIA Tetrafluorides. A Partial Role Reversal for Elements 114 and 118». Journal of Physical Chemistry A, 1999, 3, 1999, pàg. 402–410. DOI: 10.1021/jp982735k.
  53. «Ununoctium: Binary Compounds». WebElements Periodic Table. [Consulta: 18-01-2008].
  54. 54,0 54,1 Han, Young-Kyu; Lee, Yoon Sup. «Structures of RgFn (Rg = Xe, Rn, and Element 118. n = 2, 4.) Calculated by Two-component Spin-Orbit Methods. A Spin-Orbit Induced Isomer of (118)F4». Journal of Physical Chemistry A, 103, 8, 1999, pàg. 1104–1108. DOI: 10.1021/jp983665k.
  55. Pitzer, Kenneth S.. «Fluorides of radon and element 118». Journal of the Chemical Society, ChemicalCommunications, 1975, pàg. 760–761. DOI: 10.1039/C3975000760b.
  56. «Ununoctium: Biological information». WebElements Periodic Table. [Consulta: 18-01-2008].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]