Ununpenti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ununpenti
115Uup
fleroviununpentilivermori
Bi

Uup

(Uhe)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre ununpenti, Uup, 115
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metall del bloc p)
Grup, període, bloc 157, p
Pes atòmic estàndard [289]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p3
(predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 18, 5
(predit)
[[Fitxer:Electron shell 115 {{{nom anglès}}} - no label.svg|140px|Configuració electrònica de ununpenti]]
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[1])
Densitat
(prop de la t. a.)
13,5 (predit)[2] g·cm−3
Punt de fusió 670 K, 400 (predit)[1][2] °C
Punt d'ebullició ~1.400 K, ~1.100 (predit)[1] °C
Entalpia de fusió 5,90–5,98 (extrapolat)[3] kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 138 (predit)[2] kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 1, 3 (predit)[1][2]
Energies d'ionització
(més)
1a: 538,4 (predit)[1] kJ·mol−1
2a: 1.756,0 (predit)[2] kJ·mol−1
3a: 2.653,3 (predit)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic 187 (predit)[1][2] pm
Radi covalent 156–158 (extrapolat)[3] pm
Miscel·lània
Nombre CAS 54085-64-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'ununpenti
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
290Uup sin 16 ms[4] α 9,95 286Uut
289Uup sin 220 ms[4] α 10,31 285Uut
288Uup sin 87 ms α 10,46 284Uut
287Uup sin 32 ms α 10,59 283Uut

El ununpenti és el nom temporal del element sintètic de la taula periòdica el símbol temporal del qual és Uup i el seu nombre atòmic és 115.

L'ununpenti es reporta com a proveïdor de font d'energia que pot produir efectes antigravitacionals sota bombardeig amb protons al llarg de la producció d'antimatèria utilitzada per produir energia.[5]

Fou descobert el 2003 per científics russos, i confirmat per un equip de la Universitat de Lund (Suècia) el 2013, mitjançant bombardeig d'ions de calci sobre una fina capa d'americi. En algunes d'aquestes col·lisions, els dos àtoms es fusionaren en un de nou, que s'esvaïa al cap de pocs segons.[6][7][8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss,. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Fricke, Burkhard. «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  3. 3,0 3,1 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia. «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., vol. 85, 1981, pàg. 1177–1186.
  4. 4,0 4,1 Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Bailey, P. D.; Benker, D. E.. «Synthesis of a New Element with Atomic Number Z=117». Physical Review Letters, vol. 104, 14, 2010, pàg. 142502. Bibcode: 2010PhRvL.104n2502O. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502. PMID: 20481935.
  5. Krebs, Robert E. The history and use of our earth's chemical elements: a reference guide (en anglès). Greenwood Publishing Group, p.360. ISBN 0313334382. 
  6. Xavi Aguilar. «Un nou element químic ocuparà el lloc 115 de la taula periòdica». El Punt Avui, 2 setembre 2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  7. «El ‘ununpentium’ llama a la puerta de la tabla periódica». El País.com, 28 agost 2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
  8. Rudolph, D.; et al. «Spectroscopy of element 115 decay chains», 7 agost 2013. [Consulta: 2 setembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]