Ununsepti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ununsepti
117Uus
livermoriununseptiununocti
At

Uus

(Usu)
Aspecte
Semimetàl·lic (predit)[1]
Propietats generals
Nom, símbol, nombre ununsepti, Uus, 117
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metal·loide)
Grup, període, bloc 177, p
Pes atòmic estàndard [294]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p5 (predit)[2]
2, 8, 18, 32, 32, 18, 7 (predit)
[[Fitxer:Electron shell 117 {{{nom anglès}}} - no label.svg|140px|Configuració electrònica de ununsepti]]
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[2][3])
Densitat
(prop de la t. a.)
7,1–7,3 (extrapolat)[3] g·cm−3
Punt de fusió 573–773 K, 300–500 (predit)[2] °C
Punt d'ebullició 823 K, 550 (predit)[2] °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació −1, +1, +3, +5
(predit[2][1])
Energies d'ionització 1a: 742,9 (predit)[2] kJ·mol−1
2a: 1.785,0–1.920,1 (extrapolat)[3] kJ·mol−1
Radi atòmic 138 (predit)[3] pm
Radi covalent 156–157 pm
(extrapolat)[3]
Miscel·lània
Nombre CAS 54101-14-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'ununsepti
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
294Uus sin 78+370
−36
ms
α 10,81 290Uup
293Uus sin 14+11
−4
ms
α 11,11. 11,00. 10,91 289Uup

Ununsepti és el nom de l'element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Uus i el seu nombre atòmic és 117. El seu nom original és en llatí i s'anomena Ununseptium.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest element va ser sintetitzat per un grup de científics russos i americans, a finals del 2009, al ciclotró U-400 del JINR (Joint Institute for Nuclear Research) Dubna (Rússia). És un element superpesant i inestable. Les seves propietats encara no han estat descobertes i s'esperen més detalls quan aparegui l'article corresponent a la revista Physical Review Letters.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Fricke, Burkhard. «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss,. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724, 1728. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia. «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., vol. 85, 1981, pàg. 1177–1186.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]