Ur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats sobre Ur vegeu «Ur (desambiguació)».
Mari i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Ur fou una ciutat estat de Mesopotàmia. Segons l'Antic Testament, era el lloc d'on era originari Abraham. Actualment és a Iraq.

La ciutat apareix poc després del 3000 aC i cap al 2650 aC la governa Akalamdug que havia aconseguit evitar l'hegemonia de Kix i s'havia apoderat d'Uruk. Més tard aparegué a una reina anomenada Puabi, la tomba de la qual es va trobar intacta.

Cap el 2350 aC devia caure sota la influència d'Umma i, cap al 2335 aC, en mans de Sargon I d'Akkad. En morir Sargon, es va revoltar com altres ciutats el 2284 aC, sense èxit. Cap a finals de segle ja s'havia independitzat, però el 2164 aC va haver de sotmetre's a Lagash.

Cap al 2116 aC va ser ocupada per Utukhengal d'Uruk. El general Urnamu, governador d'Ur per compte d'Uruk, s'independitzà el 2111 aC i ocupà Uruk i Lagash. El seu fill Shulgi es va aliar amb el regne de Marakshi (o Warakshe) i va fer expedicions cap als anomenats regnes bàrbars de l'est (Urbillum, Lullu, Kakakhar, Qutum, Simurrum i Simash).

El 2025 aC Eshunna es va revoltar i es va fer independent. Larsa va seguir el mateix camí. L'any següent fou l'Elam (Awan i potser algun altre regne), i el 2023 aC va ser Lagash; el 2022 aC es va revoltar Umma i a l'any següent Nippur. El 2020 aC es van fer independents Der i Assur. Durant els següents anys les possessions d'Ur anaren minvant i el seu poder s'esvaí. El 2003 aC els elamites dirigits pel rei de Simash van ocupar Ur. Ibisin va ser fet presoner i portat a Elam.

El 1998 aC la ciutat va passar a mans d'Isin. El 1925 aC va ser conquerida per Larsa i encara que Isin la va reconquerir breument el 1895 aC, Larsa la va recuperar i la va mantenir fins al 1762 aC que va passar a Babilònia. El 1745 aC Rimsin (Rimsin II de Larsa) va dominar Ur per uns anys, però el 1739 aC Babilònia la va sotmetre altre cop.

  • Meskalamdeg cap el 2650 aC
  • Akalamdeg cap el 2650 aC
  • Puabi cap el 2600 aC
  • altres reis no coneguts
  • Mesanepeda cap el 2475 aC
  • Aannipada cap el 2460 aC
  • Meskiangnuna cap el 2450 aC
  • Eludu cap el 2450 aC
  • Balulu cap el 2425 aC
  • Annanne
  • Meskiag-Nanna
  • a Umma cap el 2350 aC
  • a Akkad cap el 2338 aC
    • Kaku cap el 2284 aC
    • altres desconeguts
  • independent cap el 2220 aC
  • reis desconeguts
  • Elili cap el 2150 aC
  • a Lagash cap el 2164 aC
  • a Uruk cap el 2116 aC
  • independent 2111 aC
  • Urnamu 2111 aC-2094 aC
  • Shulgi (fill) 2094 aC-2046 aC
  • Amarsuena (Amarsin) 2046 aC-2037 aC
  • Shusin 2037 aC-2028 aC
  • Ibisin (Ibbisin) 2028 aC-2003 aC
  • a Elam 2003-1998 aC
  • a Isin 1998-1925 aC
  • a Larsa 1925-1895 aC
  • a Isin 1895-1894 aC
  • a Larsa 1894-1762 aC
  • a Babilònia 1762-1745 aC
  • Rimsin (Rimsin II de Larsa) 1745-1739 aC
  • a Babilònia 1739 aC

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ur
  • Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio. 1a edició (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3. 


Coord.: 30° 57′ 45″ N, 46° 06′ 11″ E / 30.96250°N,46.10306°E / 30.96250; 46.10306