Urànids

Urànids

Uraniidae
Lyssa zampa
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Superfamília	Geometroidea
Família	Uraniidae Blanchard, 1845
Subfamílies
Auzeinae Uraniinae (7 gèneres) Microniinae Epipleminae

Acropteris iphiata (Microniinae)

Els urànids (Uraniidae) formen una família de lepidòpters heteròcers glossats amb prop de 700 espècies. Es distribueixen per zones de clima tropical d'Amèrica, Àfrica, Àsia i Austràlia. Algunes espècies de la subfamíla Uraniinae són dels lepidòpters més vistosos i acostumen a confondre's amb ropalòcers a causa d'aquesta coloració i a l'activitat diürna que presenten. Algunes espècies de la subfamília Epipleminae també es troben en regions temperades, com al Canadà.

Descripció

Els adults són similars als geomètrids, però difereixen en el fet que els òrgans timpànics de l'abdomen tenen una estructura diferent en els dos sexes. També hi ha algunes particularitats en la nervadura alar i a les subfamílies Uraniinae i Microniinae, a les ales posteriors, el fre (estructura que permet l'acoblament amb les ales anteriors) és rudimentari o inexistent. Les larves tenen cinc parells de falses potes, mentre que en els geomètrids seu nombre és més reduït (en general només dos).

Taxonomia

Es divideix en 4 subfamílies i uns 90 gèneres:

Subfamília Auzeinae

És la subfamília més primitiva, amb espècies que recorden l'aspecte de drepànids i geomètrids.

Subfamília Uraniinae

Comprèn 7 gèneres, difosos exclusivament per l'Amèrica tropical (només el gènere Urania), Àfrica (Chrysiridia, per exemple) i la regió indomalaia i australiana (Alcides, Lyssa, etc.). Són molt colorides, grans, amb cues a les ales posteriors i generalment volen durant el dia. Algunes tenen franges iridescents: els colors de les quals no són deguts a pigments químics, sinó que són causats a fenòmens de difracció i interferència de la llum, fet anàleg a l'aparició del color blanc i blau als nimfàlids del gènere Morpho. Altres espècies presenten coloracions aposemàtiques, com per exemple l'Alcides agathyrsus de Nova Guinea, que imita al papiliònid Papilio laglaizei (mimetisme batesià). Les erugues s'alimenten d'Euphorbiaceae.

Urania leilus (Uraniinae)

Subfamília Microniinae

Formada per espècies més petites i menys vistoses, amb franges brillants fosques, sense cua i amb vol nocturn o crepuscular. Els gèneres es distribueixen per Àfrica, zona indomalaia i Austràlia.

Dysaethria sp. (Epipleminae)

Subfamília Epipleminae

Distribuïda generalment per regions tropicals, però també arriben a zones temperades; una espècie es pot trobar a Europa. Els imagos tenen un cap petit amb ulls grans, no tenen ocels. En posició de repòs, les ales anteriors estan més o menys enrotllades en forma de tub, esteses cap endavant, mentre que les posteriors cobreixen l'abdomen i romanen separades de les anteriors. Un comportament similar s'observa als geomètrids, concretament a la subfamília Ennominae. L'aspecte exterior recorda a un geomètrid o drepànid, famílies amb les que s'ha confós en un passat. Presenten coloracions poc vistoses, normalment fosques, que serveixen per a la cripsi; es camuflen entre les fulles d'arbusts i no es mouen encara que es sacsegi la planta. En primeres etapes, les erugues són gregàries i viuen juntes en una tela sedosa.

Bibliografia

• Lees, D. C. & Smith, Neal G., 1991 - Foodplants of the Uraniinae (Uraniinae) and their Systematic, Evolutionary and Ecological Significance. Journal of the Lepidopterists' Society, vol. 45. [1] Arxivat 2007-03-15 a Wayback Machine. (anglès)
• Minet J., 1994 - Un nouveau type d'organe tympanal chez les Uraniidae mâles (Lépidoptères). Comptes rendus de l'Académie des sciences. Série 3, Sciences de la vie, 12: 1089-1097. (francès)
• Minet J. & Scoble M. J., 1999 - The Drepanoid/Geometroid Assemblage. Ch. 17 in Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stämme des Tierreiches / Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York. (anglès)
• Sbordoni V. & Forestiero S., 1984 - Il mondo delle farfalle. Arnoldo Mondadori Editore, 312 pp. (italià)
• Sohn, Jae-Cheon & Yen, Shen-Horn, 2005 - A Taxonomic Revision of the Korean Epipleminae (Lepidoptera: Uraniidae), with Phylogenetic Comments on the Involved Genera. Zoological Studies 44(1): 44-70. [2] (anglès)
• The Moths of Canada Part. 4. The Geometroidea of Canada http://www.cbif.gc.ca/spp_pages/geometroidea/phps/geo6_e.php (consultat el 12/11/2007) (anglès)