Urbain Le Verrier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 181123 de setembre de 1877) va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom. Va treballar a l'Observatori de París la major part de la seva vida. És especialment conegut pel descobriment del planeta Neptú utilitzant tan sols les matemàtiques.

Va néixer a Saint-Lô, a la regió de Normandia, a França. A l'edat de 26 anys va ser nomenat professor d'astronomia a l'Escola Politècnica de París. El seu interès inicial va ser l'estudi del moviment de Mercuri i, especialment, les anomalies en la posició del seu periheli respecte a les prediccions de les lleis de Kepler i de Newton.

Cap al 1845, es va interessar també pel moviment del planeta Urà que també presentava pertorbacions inexplicades en la seva òrbita. Animat per François Arago, va realitzar els càlculs que explicaven les discrepàncies entre l'òrbita observada d'Urà i la predita per les lleis de la física. Va arribar a la conclusió que hi havia d'haver un altre planeta encara no descobert en una òrbita més enllà de la d'Urà, que tirava gravitacionalment del planeta produint les anomalies en la seva òrbita. Simultàniament, però sense que cap sabés res de l'altre, John Couch Adams estava fent els mateixos càlculs. Le Verrier va comunicar a l'astrònom Johann Gottfried Galle en quin punt del cel havia d'observar per a trobar el nou planeta. El 23 de setembre de 1846, Galle va observar Neptú a només 1º de la localització predita per Le Verrier. Llavors hi va haver, i en certa manera i continua havent, certa controvèrsia sobre quina part del crèdit del descobriment mereix cada un.

Potser galvanitzat pel seu descobriment, Le Verrier va tornar al seu estudi de les pertorbacions de l'òrbita de Mercuri i les va interpretar també com a influències gravitacionals produïdes per un altre planeta (tentativament anomenat Vulcà) amb una òrbita encara més propera al Sol. Això va desencadenar una onada de falses observacions que van durar fins al 1915, quan Albert Einstein va explicar l'anomalia del moviment de Mercuri mitjançant la teoria de la relativitat general.

El 1854 es va convertir en director de l'Observatori de París i en va restaurar el prestigi que en aquella època estava en decadència. Però les seves dures mesures disciplinàries van provocar les protestes dels treballadors de l'observatori i Le Verrier va ser cessat com a director el 1870. Tanmateix, tres anys després va ser reinstaurat en el càrrec que va conservar fins a la seva mort.

Va guanyar la Medalla d'Or de la Royal Astronomical Society el 1868 i una altra vegada el 1876. Va morir a París el 1877.

Un cràter a la Lluna, un altre a Mart, un anell de Neptú i l'asteroide (1997) Leverrier van ser batejats en honor seu.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urbain Le Verrier Modifica l'enllaç a Wikidata