Ureasa
De Viquipèdia
 |
Aquest és un article sobre una proteïna. Per ésser complet, li manca una taula de proteïna que n'estandarditzi el contingut. Vegeu la Plantilla:Proteïna |
L'Ureasa és un enzim que catalitza l'hidròlisi de urea a diòxid de carboni i amoníac. Segons la reacció:
El 1926, James Sumner va demostrar que la ureasa és una proteïna. La ureasa es troba en bacteris, llevats, i diverses plantes superiors. L'estructura de la ureasa va ser primer solventada per P.A. Karplus el 1995.
Característiques[modifica]
- Lloc actiu
- Pes molecular: 480 kDa o 545 kDa per a la ureasa de Canavalia ensiformis.
- pH òptim: 7,4
- Temperatura òptima: 60º C
- Especificitat enzimàtica: urea i hidroxiurea
- Inhibidor enzimàtic: metalls pesants (Pb- & Pb2+)
La presència de ureasa es fa servir en el diagnòstic d'espècies d'Helicobacter.
Com prova de diagnòstic[modifica]
Molts patògens dels tractes gastrointestinals o urinaris produeixen ureasa, per això es pot usar la presència d'ureasa per a detectar la presència de patògens.
Entre els patògens amb ureasa s'inclouen:
- Helicobacter pylori
- Proteus vulgaris
- Certs bacteris entèrics incloent Proteus spp., Klebsiella spp., Morganella, Providencia, i possiblement Serratia spp.
- Ureaplasma urealyticum, relacionat amb Mycoplasma spp.
- Cryptococcus spp., i fongs oportunistes
Altres usos[modifica]
Biosensors de ureasa per detectar ions de metalls pesants
