Uredinals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:51, 20 des 2014 amb l'última edició de KRLS Bot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuUredinals
Pucciniales Modifica el valor a Wikidata

Puccinia recondita sobre fulla de blat Modifica el valor a Wikidata
Dades
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
SubregneDikarya
ClassePucciniomycetes
OrdrePucciniales Modifica el valor a Wikidata
Clem. i Shear, 1931

Els uredinals (Uredinales) o Puccinals (Puccinales) són un ordre de fongs de la classe dels urediniomicets (Urediniomycetes). Més del 95% de les espècies i 75% dels gèneres dels urediniomicets pertanyen a l'ordre dels uredinals.

S'estima que hi ha uns 168 gèneres i unes 7.000 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen al gènere Puccinia.[1] Els fongs de rovell (en anglès: rust fungi) són paràsits altament especialitzats amb diverses característiques úniques. na sola espècie pot produir fins a cinc estructures diferents que produeixen espores (espermagònia, aecis, uredinis, telis i basidis) en estadis successius de reproducció. Normalment afecten plantes sanes i vigoroses i la infestació es redueix a parts de les plantes.[1] Les plantes afectades poden presentar clorosi. Poden tenir un primer hoste (per exemple plantes del gènere Juniperus) i un segon hoste (per exemple la perera)

Particularitats

Popularment els uredinals es coneixen com a rovell. Aquests fongs són paràsits que poden causar desperfectes greus a l'agricultura. Plantes com el blat i el xenixell són molt vulnerables als rovells.

El rovell és una de les espècies vegetals esmentades al Nou Testament, Mat. 6:19:

"No aplegueu riqueses sobre la terra, on l'arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.

Famílies

Aquests fongs es troben agrupats en les següents famílies:

Enllaços externs


Referències

  1. 1,0 1,1 Mohanan C.. Rust Fungi of Kerala. Kerala, Índia: Kerala Forest Research Institute, 2010, p. 148. ISBN 81-85041-72-5.