Ureotèlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La ureotèlia és aquella estratègia de gestió metabòlica del nitrogen en què determinats animals excreten urea com a principal catabòlit nitrogenat.[1][2] Generalment es produeix en animals que poden excretar suficient volum d'aigua o concentrar la urea en una considerable quantitat d'orina. Es produeix en mamífers (excepte el dàlmata), rèptils aquàtics, amfibis i alguns peixos cartilaginosos (en aquest darrer cas retenen la urea en l'organisme per augmentar la pressió osmòtica).[3] En el fetge dels animals l'amoníac és destoxificat per formar urea la qual és força menys tòxica i pot romandre en el cos durant més temps sense causar-hi efectes nocius. Un gram d'urea requereix 50 ml d'aigua per ser excretada.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ureotelic» (en anglès). Merriam-Webster.com.
  2. «Ureotelic» (en anglès). Mondofacto.com.
  3. S. Sreekumar. Basic Physiology (en anglès). PHI Learning Pvt. Ltd., 2010, p. 180–181. ISBN 9788120341074. 
  4. Rastogi, V. B.. Modern Biology (en anglès). Pitambar Publishing, 1990, p. 173. ISBN 978-81-209-0496-5. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]