Urna funerària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Urna funerària romana. Segle I, Museu arqueològic regional de Palerm

Una urna funerària o cinerària (del llatí cinis, -eris, cendra) és un vas tancat de pedra, bronze, marbre, alabastre, ceràmica o vidre, en el que els parents d'un difunt recullen les seves cendres després la incineració. Està destinada a rebre les cendres resultants d'una incineració, a diferència d'un reliquiari que no conté més que una part.

Urna funerària etrusca d'alabastre. Segle II -I aC, Palerm

Història[modifica | modifica el codi]

Aquestes urnes s'han emprat en moltes civilitzacions que han practicat el ritu funerari de la incineració, com els Pithos a la Civilització minoica, en Etrúria i a la Roma. A Grècia hi rebien el nom de σορός -οῦ, ἡ.[1] Els romans col·locaven les esmentades urnes (olla) en una fornícula familiar anomenada columbarium (literalment «colomar») o en un altar funerari. Algunes eren decorades i ornamentades amb cura. Les il·lustracions concerneixen principalment a la mitologia d'aquests pobles sobre el més enllà.

El descobriment d'urnes enterrades a l'Edat del Bronze en un camp Norfolk, el 1658, va portar a l'anglès Thomas Browne a publicar una descripció, i a establir un paral·lelisme amb els ritus funeraris practicats a la seva època, en una obra titulada Hydriotaphia or Urn Burial (1658).

El Museu Etrusc Guarnacci de Volterra, a la Toscana, conté més de 600 urnes cineràries etrusques esculpides en tosca, alabastre i terracota.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Amb aquest terme, juntament amb el mot θάπτειν "enterrar", Joan Coromines va encunyar el mot sorotapte per a designar el membre d'un poble del substrat preromà que s'hauria caracteritzat per incinerar els seus morts i enterrar-ne les cendres, després de dipositar-les en urnes cineràries, en camps d'urnes. Coromines va encunyar aquest terme com a equivalent català del terme alemany Urnenfelderkultur (‘cultura sorotàptica’).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]