Constel·lació de l'Ossa Major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ursa Maior)
Infotaula constel·lacióOssa Major 
Nom en llatíUrsa Major
AbreviaturaUMa
GenitiuUrsae Majoris
Simbologiaxxxx
Ascensió recta10,67
Declinació55,38
Àrea1280 graus quadrats
Posició 3a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed6
Estel més brillantDubhe (α UMa) (1,8m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −30°.
Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal. L'asterisme més destacat de l'Ossa Major és l'aplec de set estels anomenat popularment com el Carro Gran[1] o els Sets Frares,[2] amb forma de carro o de cullerot, quatre estels en formen la caixa i tres, la cua. La cua del carro fa una corba que assenyala Artur (α Bootis) que és l'estel més lluent de la constel·lació del Bover. Si allarguem cinc vegades la distància entre els dos darrers estels de la caixa del carro cap al nord, trobarem la Polar.


De les latituds dels Països Catalans, l'Ossa Major és molt a prop de l'estel Polar, raó per la qual és una constel·lació circumpolar, una de les constel·lacions que es veu durant tot l'any. Pel fet que la Polar és el punt central del tomb de l'esfera celeste, l'Ossa Major no podria ser mai tan baixa que no es pugui veure.

Els seus estels principals són:

Il·lustració feta per Hevelius

Aquestes són les que popularment es coneixen com el Carro Gran, el qual més aviat sembla una paella. Els dos darrers estels serveixen per a trobar l'estel polar.

Entre altres, a la constel·lació de l'Ossa Major s'hi pot observar un sistema doble format per Mizar i Alcor, aquesta darrera de magnitud 3,99, però fàcil de veure si trobem la seva companya brillant. Aquest estel doble ha rebut molts noms en els diferents pobles; per exemple, els pobles de les grans planures americanes, just després de l'arribada dels europeus, van passar a anomenar-lo el Genet i el Cavall, per exemple.

Mitologia[modifica]

Segons la mitologia grega, la història de les osses està associada al mite de Cal·listo. Va ser la deessa Hera qui va col·locar les osses al cel; gelosa d'elles, les va situar al nord, lluny de l'horitzó del mar, on es banyaven acompanyant Zeus. En altres versions està relacionada al mite de Cinosura.

Història[modifica]

El seu nom en àrab الدب الاكبر, que significa l'«ós gros», va ser adaptat a l'àrab per Abd-ar-Rahman as-Sufí (903-986) basant-se en el llibre Almagest de Ptolemeu.[3]

Notes i referències[modifica]

  1. El Carro: nom vulgar de la constel·lació Ossa Major (or., occ., val.). Es compon de vuit estels visibles, quatre dels quals formen un quadrat que representa el carro pròpiament dit, altres tres que van afilerats representen les tres mules, i un altre més petit que va al costat de la mula d'enmig representa el mosso, segons la interpretació popular catalana. A Fraga i Tamarit se'n diu lo Carro i les mules; a Pradell d'Urgell, lo carro de Sant Jaume; a Balaguer en diuen lo Carro gros, per a distingir-lo de Lo Carro petit que és l'Ossa Menor. La estela appellada Boetes qui es en la Urça major dels cels, ço es, en lo carro qui's mou en torn la tremuntana, Genebreda Consol. 198. DCVB
  2. «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 24 maig 2019].
  3. Marín Arcones, Daniel. «NOMBRES ÁRABES DE LAS CONSTELACIONES» (en castellà). Gran Canària: Asociación Astronómica de Gran Canaria, 30-07-2006. Arxivat de l'original el 2011-07-04. [Consulta: 2 març 2011].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]